Del combustible a l'electricitat

Cotxes verds, vehicles híbrids, punts de recàrrega i electrolineres són conceptes que, poc a poc, van entrant en l'escenari quotidià. La necessitat de reduir les emissions de CO2 ja fa temps que va provocar una fulminant reacció de les administracions –especialment de la Unió Europea–, a l'hora de garantir la sensibilitat de la indústria de l'automoció. La recerca tecnològica va encaminada, en conseqüència, a preservar la qualitat ecològica, però també a mantenir, en la major mesura possible, les prestacions que donen els actuals vehicles de propulsió amb combustibles fòssils. Tot indica que el model de mobilitat canviarà i que, almenys a les grans ciutats, s'imposaran més els endolls que les benzineres. Però per als trajectes llargs encara s'ha de superar una lenta metamorfosi que combati l'escassa autonomia de les bateries, l'absència d'infraestructures, i tot el temps que es necessita per completar una recàrrega. A l'Estat espanyol, la missió científica de liderar la transformació, per encàrrec de SEAT, la té el grup d'accionaments electrònics i aplicacions industrials (MCIA) situat al Campus de la UPC a Terrassa, que col·labora amb la Fundació CTM (Centre Tecnològic de Manresa), l'organisme que coordina les àrees tècnica i administrativa.

El projecte, anomenat VERDE, disposa d'un pressupost d'1,25 milions d'euros, i té com a director Luis Romeral, professor titular del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPC. Jordi Cusidó, responsable de grans projectes consorciats de la CTM, aclareix que la finalitat «no és tant per crear un cotxe verd com per buscar les tecnologies per desenvolupar-lo», i Juan Carlos Ortega, director de l'MCIA, defineix els objectius en dos grans blocs: d'una banda, millorar les condicions del vehicle –augmentar la durada de les bateries i aconseguir que les sensacions al volant siguin molt similars–; i, de l'altra, impulsar unes infraestructures de recàrrega que superin totes les dificultats, com ara el temps d'espera, una possible sobrecàrrega de la xarxa o la identificació del client perquè la companyia elèctrica li pugui carregar l'import corresponent.

A hores d'ara, quan falta menys d'una setmana perquè el projecte tanqui el primer any de justificació, els seus impulsors ja han arribat a força conclusions interessants, com ara que es preveuen tres modalitats de recàrrega compatibles. La primera, amb una durada d'entre 8 i 10 hores, es faria al mateix domicili, aprofitant les hores vall. La segona, i potser la més complexa, es desenvoluparia en grans comunitats de vehicles com ara els pàrquings. La tecnologia no només identificaria el client i carregaria el vehicle en unes tres o quatre hores, sinó que podria distribuir l'energia d'un cotxe a l'altre en funció de l'hora de sortida, tot harmonitzant l'ús del flux elèctric. I la tercera seria la que més s'assemblaria al model actual de benzineres, amb electrolineres que podrien carregar el vehicle en deu minuts o un quart d'hora, encara que a un preu una mica més elevat. El primer prototip de cotxe ecològic espanyol, segons el calendari, estarà enllestit a final de 2012, i dos anys més tard és previst que circulin a l'Estat 250.000 vehicles elèctrics o híbrids connectables a la xarxa. En aquests moments, els motors elèctrics dels vehicles híbrids només ofereixen 4 o 5 km de circulació autònoma sense ús de la combustió fòssil, encara que garanteixen la possibilitat de recàrrega en cas de frenada. Pel que fa als cotxes totalment elèctrics, poden arribar als 30 o 40 km sense endollar-se, però l'objectiu de Romeral, en una primera fase, és «arribar als 150 o 200». La revolució, al seu entendre, «serà similar a la dels telèfons mòbils, que no han substituït els fixos, i que la societat ha assimilat de manera natural tot i no conèixer la tecnologia». En aquest sentit, creu que no és descabellat pensar en la «implantació d'una flota pública de vehicles» que substitueixi l'actual concepció de pertinença individual.