Adéu, Ramon Torramadé, home clar i català
Amic, company de lluita, trobarem a faltar el teu esperit incansable, la mirada encuriosida, els teus artefactes sorprenents i el teu somriure foteta.
Ens has deixat el missatge de qui sap on va i de qui s'ho creu de veritat. Hem compartir tantes campanyes per l'aigua, contra els transvasaments i, sobretot, bones estones de lleure i excursions.
T'emportes el premi Peix de GDT i l'admiració dels humils. El teu escrit crític i el sentit de grup s'han apagat el dia de Sant Jordi, com fan els grans de la història, en un bon dia per acomiadar-se del món.
Estic segura que igual que vas triar el lloc on reposar, sota l'arbre que et dedicà el teu municipi, també vas escollir el dia: volies que la senyera inundés el cel per acollir-te.
(*) Maria Lloveras, en nom de Gent del Ter-POT