Montserrat farà un columbari per evitar el llençament de cendres
Diversos paratges de la muntanya de Montserrat són els llocs més escollits per les famílies catalanes per deixar-hi les cendres dels difunts
Molta gent llença l'urna al lloc on escampa les cendres i embruta el paisatge
Montserrat està estudiant la possibilitat de fer un columbari, un lloc específic perquè les famílies que ho vulguin puguin anar a deixar-hi l'urna amb les cendres dels seus difunts. Tot i que el monestir i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que depèn de Presidència, encara no han pres cap decisió respecte a aquesta qüestió, ni han pensat en quin indret exacte es podria arribar a ubicar la instal·lació, la idea que aquest espai és necessari es fa més que evident.
Montserrat, símbol de Catalunya i de catalanitat i punt espiritual i de pelegrinatge de primer odre, s'ha convertit en un dels llocs del país on més gent deixa les cendres dels seus éssers estimats. Tanta gent hi va que el costum s'ha convertit en un autèntic problema, sobretot perquè hi ha moltes persones que no només hi llencen les cendres, sinó que les tiren amb l'urna i tot. “No és que n'hi hagi un o dos casos, no. Cada cap de setmana s'hi tiren desenes d'urnes”, s'assegura des de Montserrat.
Per això cada dilluns una brigada especial ha de netejar les zones més afectades: la creu de Sant Miquel, en primer lloc; el paratge de Sant Joan, al costat del funicular, i el paratge conegut com els Gorros, a dalt de tot de la serra, on s'ha d'accedir amb el funicular.
Sala dels exvots
Un altre lloc on, segons l'abadia de Montserrat, moltes famílies també van a dipositar les urnes dels seus morts és a la sala dels exvots, una cambra situada al costat de la basílica –coneguda perquè és una mica tètrica– on molts devots que han superat una malaltia o han aconseguit una fita important de la seva vida dipositen un record d'aquesta experiència. És un lloc on sovint hi ha crosses, vestits de núvia, vestits de nadons, braços de cera i un munt d'objectes més i, des de fa uns anys, també urnes mortuòries.
El cas, però, és que els objectes dipositats en aquesta cambra no es guarden per sempre i periòdicament els responsables de la neteja els han d'anar retirant.
Qüestió mediambiental
La idea de fer el columbari és, de fet, una necessitat mediambiental urgent. Tot i que els agents rurals encara no multen si enxampen algú, segons ha confirmat el Departament de Medi Ambient, ja l'any 2004, quan el problema no era tan greu, l'aleshores conseller Salvador Milà ja va alertar del problema i va recomanar als ciutadans que no tiressin les cendres dels difunts en llocs com ara el mar i els boscos.
En aquell moment es recollien anualment més de 600 urnes d'aquestes zones naturals, una xifra que ara, amb seguretat, s'ha multiplicat i ha agreujat el problema.
En vint anys les incineracions han crescut un 40%
En vint anys, a Barcelona s'ha passat de les 250 incineracions l'any 1983 a 6.713 el 2009, xifra que representa un 38,8% de les defuncions de la ciutat. I aquesta demanda va en augment.
Hi ha qui decideix guardar l'urna a casa, d'altres la duen a un cementiri, però molts les deixen en paratges “estimats”. A l'àrea metropolitana de Barcelona entre el 70% i el 90% de les 13.000 urnes, és a dir, més de 9.000, no es dipositen als cementiris i se'n desconeix la seva destinació. No hi ha cap llei que prohibeixi deixar les cendres ni les urnes en altres llocs que no siguin els cementiris. Això sí, tant l'acumulació de cendres com la d'urnes es poden acabar convertint en un problema de contaminació visual. Al contrari que a casa nostra, en altres llocs d'Europa hi ha una regulació específica que concreta el destí de les cendres.