Girona clama independència
Milers de persones van manifestar-se ahir, en dos grups, un de convocat per la CUP i l'altre, pels partits parlamentaris gironins
Les marxes van tenir un to reivindicatiu i festiu
La marxa més nombrosa va ser la de l'esquerra independentista
Unes 5.000 persones, segons els organitzadors, o unes 1.600, si fem cas de la policia municipal, van participar ahir en les manifestacions de la Diada a Girona, convocades per l'esquerra independentista, d'una banda, i partits parlamentaris i sindicats, de l'altra. Van ser dos grups que es diferenciaven per qui els havia convocat, per l'escenografia i pels lemes que cantaven, però van tenir en comú els clams per la independència de Catalunya. En això van ser una sola manifestació.
La més nombrosa va ser la clàssica de l'esquerra independentista, organitzada per la CUP (aquest any, amb la participació de Reagrupament) i que a la capçalera mostrava el lema “Democràcia per als Països Catalans. Independència”. En la unitària dels partits parlamentaris i sindicats, no es va passar d'uns centenars de persones. A la capçalera es podia llegir: “Som una nació. Nosaltres decidim”, el mateix lema que en la del 10 de juliol.
Sense incidents
Totes dues manifestacions van començar a la plaça de Catalunya, però la de la CUP va acabar en aquest mateix lloc i l'altra, a la plaça del Vi. Ni en l'una ni en l'altra es van produir incidents destacables, al marge dels habituals improperis llançats per la manifestació de l'esquerra independentista contra la Subdelegació del Govern i els mossos d'esquadra que la custodiaven. També van cremar unes figures que representaven la MAT i el Tribunal Constitucional. El seguici, que d'acord amb la tradició en tot moment va combinar el caire reivindicatiu amb un vessant lúdic i festiu (hi havia la colla gegantera La Fal·lera i el grup de percussió dels Diables d'en Pere Botero) va culminar amb una festa a la plaça Catalunya. La unitària va acabar de manera discreta a la plaça del Vi amb el cant d'Els segadors.
La unitària
La novetat d'aquest any era la participació de tots els partits parlamentaris gironins, que finalment es va plasmar en un seguici a part perquè no hi va haver entesa amb la CUP. L'organització d'aquesta manifestació unitària va anar a cura de l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC), amb el suport de fins a divuit entitats i formacions polítiques i sindicals (entre les quals, CDC, ERC, ICV, PSC, UDC, EUiA, CCOO i UGT). Darrere la pancarta hi havia personalitats rellevants del PSC (Marina Geli), ERC (Carme Capdevila), ICV (Joan Boada) i CiU (Santi Vila), com també dels sindicats. Per Jordi Terol, president de l'ADAC, el més remarcable de la seva manifestació va ser el fet que s'hagués aconseguit reunir el PSC, ERC, ICV i CiU. Quant a la participació, es va mostrar satisfet, tot i que probablement esperava més gent.
Satisfacció en la CUP
Els convocants de la manifestació de l'esquerra independentista van fer-ne un balanç més que positiu: “L'acte convocat per la CUP ha superat clarament les expectatives i ha deixat fora de joc el bloc institucional que anava al darrere, amb el suport de la majoria de partits parlamentaris, que només ha aplegat uns centenars de persones”, van declarar. La lectura que van fer del seguiment que havia tingut la seva convocatòria va ser que s'havia reflectit “la configuració d'un espai independentista que reclama la superació del marc estatutari i l'exercici del dret d'autodeterminació del poble català”. També van considerar que havia esdevingut “una lliçó a una classe política incapaç de reaccionar amb contundència i valentia en l'actual context polític”. Segons ells, la gran assistència a la seva manifestació demostra que havia estat encertat mantenir l'esperit independentista de la convocatòria, “més enllà de les pressions dels partits parlamentaris de rebaixar el discurs”.
“Els segadors”, “La internacional”, Euskal Herria...
L'esquerra independentista gironina aglutina col·lectius de sensibilitats diverses. Això fa que a les manifestacions de la Diada, al costat de les consignes de caire independentista hi convisquin lemes feministes, banderes comunistes, emblemes ecologistes... La riquesa de matisos es plasma també en els parlaments que solen precedir la marxa. Ahir van intervenir-hi un representant de la Mesa pels Drets Socials de Girona, que va fer una crida a participar en la vaga general del dia 29; uns portaveus de Maulets, que van reclamar un canvi del model econòmic i una democràcia vertadera per als Països Catalans; un membre de la CUP, que entre altres paraules, va tenir un record per a l'activista Ramon Torramadé, mort recentment; i en nom de l'esquerra abertzale, Iñaki Gil de San Vicente. El convidat va alertar que a Madrid es prepara un govern d'unitat per combatre el separatisme basc i català, però va animar els catalans a no deixar-se espantar: “La reconstrucció nacional depèn de vosaltres mateixos”, va dir. Al final es va cantar La internacional (conduïda pel músic Titot) i Els segadors.
“Competència” entre manifestacions
Les relacions entre els organitzadors de les dues manifestacions, en no haver-se entès per fer-ne una de sola, no eren del tot bones abans de començar les marxes, i al final de la jornada no havien pas millorat. A les files de la que va resultar minoritària n'hi havia que estaven molt enfadats amb la competència perquè entenien que havien “boicotejat” la seva manifestació. El president de l'ADAC, Jordi Terol, els va acusar d'haver anat a poc a poc expressament per entorpir la seva marxa, fins al punt que van haver de modificar-ne una part del traçat. Tal com s'havia acordat, la de la CUP va sortir abans i va fer un recorregut diferent, encara que en un sector del final coincidien. Segons Terol, van haver de fer drecera perquè haurien topat amb el primer grup al final del carrer Santa Clara. “L'actitud de la CUP i Reagrupament ha estat molt millorable”, va manifestar el president de l'ADAC. El portaveu de la CUP, Biel de Montserrat, va rebutjar aquesta acusació assegurant que no s'havia anat més a poc a poc que altres anys, però que si fos així, no havia estat pas fet expressament.