Tota l'agenda

Santoral

Dilluns 26 juny

Joan, Pau, germans;  Virgili, Salvi, bisbes;  Pelagi, nen, màrtir;  David, ermità;  Perseveranda, verge i Josemaria Escrivà.

Refrany

Càrrega a gust, no mata.

Mercats

Blanes, Cadaqués, Olot, Riudellots de la Selva, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí.

Cita del dia

Còmplice és qui t'ajuda a ser com ets . (Joan Fuster)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Girona

Dilluns, 26 juny 2017

Circ

19.00. Plaça dels Jurats. Espectacle familiar Ni cap ni peus, amb Circ Vermut.

Conferències

19.30. Auditori Viader de la Casa de Cultura. Conferència Aproximació a l'òpera Don Giovanni, de Mozart, a càrrec de Pol Avinyó.

Diversos

21.00. Biblioteca Ernest Lluch. Club de lectura, amb El Marroc sensual i fanàtic, a càrrec de Blai Gasull.

Exposicions

CaixaForum. Accés directe. Paisatges tòxics, obres d'Ester Partegàs i Miguel Ángel Rojas. Fins al 10 de setembre.

Museu d'Art. Prudènci Bertrana, pintor. Fins l'1 d'octubre.

Casa Pastors. Un meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894-1917). Fins al 10 de setembre.

Galeria d'Art l'Artistica. Dibuixos i gravats, de Josep Miquel. Fins al 31 de juliol.

Casa de Cultura. Dues mostres simultànies del Visa pour la Imatge de Perpinyà: fotografies de Jesse A. Fernández, i Àfriques 2004-2014, de Titouan Lamazou. Fins al 26 de juliol.

Museu d'Art. Rusiñol en terres gironines. Fins a l'1 de novembre.

Museu d'Història. D'El fayum a estampa popular, d'Enric Marquès. Fins al 5 de novembre.

Museu d'ArqueologiaEl geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina. Fins al 24 de setembre.

CaixaForum. Experiment Any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?. Fins al 13 d'agost.

Col·legi de Periodistes. Disset mirades a dotze mesos. Fins al 30 de juny.

Claustre de la Diputació. A dues veus, mostra d'experiències de parelles lingüístiques del Voluntariat per la Llengua. Fins al 28 de juny.

(A)parador 22. Vanitas, de Clara Oliveras. Tot el juny.

Espai d'Art mercè Huerta i sala Miquel Martí i Pol. Alberto Fabra (II), el descobriment. Fins al 31 de juliol.

Espai 22. Ric ruc, de Clara Oliveras. Fins al 30 de juny.

Cafè Context Llibreria. Exposició de fotografia il·lustrada de Mireia Pujol Riera. Fins al 3 de juliol.

Centre cultural La Mercè.  Jo sóc perquè tu ets, de l'alumnat d'EmaXics I, II i III. Fins al 14 de juliol.

Bòlit_La Rambla. Sortir-se de la línia, a cura de Rita Andreu i amb obres d'Irene Bou, Azahara Cerezo, Anna Dot, Enric Farrés Duran, Mireia Ferron, Frrancesc Ruiz Abad, Irene Solà i Damià Vives. Fins a l'11 de setembre.

Descarrega't el calendari 2017


 

Efemèrides

1950.

Tropes nord-coreanes d’uns 100.000 homes, amb equipament soviètic i amb enormes reserves, van travessar el paral·lel 38 i van envair Corea del Sud. Només dos dies després, el president dels EUA Harry S. Truman va anunciar la immediata intervenció del seu país en el conflicte, i el dia 28 l’ONU va aprovar l’ús de les armes contra Corea del Nord per aturar la invasió. Quan les forces de l’ONU havien fet recular els nord-coreans més enllà de paral·lel 38, la República Popular Xinesa va iniciar una ofensiva a favor del Nord, alhora que l’URSS proveïa de material militar els xinesos i els nord-coreans. El 1953, la guerra es va acabar amb un armistici que va fixar la frontera entre les dues Corees prop del paral·lel 38, i va establir una zona desmilitaritzada de 4 quilòmetres d’amplària entre els dos països. Amb les dues Corees ajudades per potències estrangeres, la guerra de Corea va ser una guerra subsidiària en què es combinaven estratègies i tàctiques de la primera i la segona guerres mundials.

1792.

Comencen els treballs d’amidament del meridià de París, que va de Dunkerque a Barcelona i serà l’origen del sistema mètric decimal.

1904.

Fort enfrontament a Barcelona entre ciutadans i els guàrdies civils que volien fer complir la prohibició del governador civil de ballar sardanes.

1925.

Cop d’estat militar a Grècia encapçalat pel general Theodoros Pangalos.

1993.

Fernando Arrabal és el primer dramaturg espanyol que obté el Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa.