Tota l'agenda

Santoral

Dijous 17 octubre

Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir; Víctor, Alexandre, Maria, màrtirs; Florenci, bisbe; Margarida Maria Alocoque, verge.

Refrany

El cor no parla, però endevina.

Cita del dia

El gran enemic de la democràcia és la militarització del pensament polític . (Fernando Morán)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Òpol i Perellós

Dijous, 17 octubre 2019

Cap de setmana

La Jonquera

Sortida Records de l'exili: MUME, Argelers i la Maternitat d'Elna, per dissabte. Més informació al telèfon 972 55 65 33 o a [email protected] Mostar més dates

Dies 14-18

Diversos

Figueres

09.00 a 14.00. Rambla - davant Banc Santander, pl. Ajuntament, pl. Catalunya-adossada a la paret de la rampa del pàrquing, plaça Eduard Rodeja. Dia de la col·lecta amb tu, donem la cara contra el càncer.

19.00. Centre cívic Joaquim Xirau. Taller Cuina amb bolets. Mostar més dates

Dies 17 i 24

Exposicions

La Jonquera

MUME. Genocide Project. Espais d'excepció, d'Eduardo Gómez Ballesteros. Fins al 3 de novembre.

MUME. Testimoni de l'exili infantil a Mèxic durant la Guerra Civil, amb la història de la família Barroso Camarena, dins la secció Biografies d'exiliats. Fins a final d'any.

Llançà

Casa de Cultura. Natural light, eletric light, Land Art, a càrrec de Carles Bros. Fins al 20 d'octubre.

Museu de l'Aquarel·la. Aquarel·la a dues visions, de Dolors Bolaños i Rosa Maria Grau. Fins al 3 de novembre.

Figueres

Galeria d'Art El Claustre. Pintures de l'artista Alessandro Sannino. Fins al 19 d'octubre.

Museu del Joguet. Ictíneo. El gran invent de Narcís Monturiol. Fins al 6 de gener.

Museu del Joguet. Les transformacions de Leopold Frègoli. L'arte è vita, la vita è transformazione. Fins al 24 de novembre.

Centre cívic Joaquim Xirau. Nparanpare, fotografies de Daniel Casanovas. Fins al 30 d'octubre.

Centre cívic Creu de la Mà. Color infinitum, pintures de Cati Salazar. Fins al 18 d'octubre.

Casa Empordà-Antic Escorxador. Agita. Beques a la creació (2009-2019). Fins al 3 de novembre.

Museu de l'Empordà. Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances. Fins al 12 de gener.

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Tertúlies

Llançà

19.00. Casa de Cultura. Trobada del club  d'adults. Comentari del llibre Aquella porta giratoria, de Lluís Foix.

Divendres, 18 octubre 2019

Diversos

Llançà

17.00. Biblioteca Pere Calders. Taller d'informàtica pràctic: Iniciació a la informàtica II.

Figueres

16.00. Biblioteca Fages de Climent. club de lectura fàcil, amb el llibre L'home que va poder regnar, de Rudyard Kipling, adaptat per Vanessa Fanderi.

Poesia

Figueres

19.00. Biblioteca Fages de Climent. Lliurament dels premis del concurs Acció poètica quàntica.

20.00. Casino Menestral. VI Vetllada poètica amb cant i música.

Efemèrides

1777. La batalla de Saratoga.

Va ser una de les més importants de la guerra d’Independència dels Estats Units, i va contribuir, en gran mesura, al desenllaç de la contesa a favor de l’exèrcit continental nord-americà. Va tenir lloc a Saratoga, regió situada entre Boston i la zona dels Grans Llacs, prop del riu Hudson. Les forces britàniques del general John Burgoyne no van poder fer front al contraatac dels efectius americans comandats per George Washington. La victòria va enfortir la possibilitat de triomf de les milícies ciutadanes sobre l’exèrcit britànic, amb el suport de França i l’imperi espanyol als independentistes americans.

1147.

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre Almeria als sarraïns amb la tramesa de la flota catalana.

1822.

Les forces liberals del general Espoz y Mina assetgen Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.

1912.

Bulgària, Grècia, Sèrbia i Montenegro declaren la guerra a Turquia. S’inicia la primera guerra balcànica.

1934.

Després de dotze dies de lluita, és sufocada militarment la revolució d’Astúries, amb 1.335 morts i 2.932 ferits. Uns 15.000 revoltats van ser empresonats.

1947.

El govern de Londres reconeix la independència de Birmània.