Esports

Multitudinari adéu a Samaranch

El comiat a Samaranch aplega esport, política i societat civil

Jacques Rogge, el seu relleu al COI, el compara amb Coubertin

«Amics per sempre», icona sonora de Barcelona 92, tanca l'acte

Centenars de ciutadans visiten la capella ardent a la Generalitat

El fèretre fa el camí fins a la catedral a mans d'esportistes

Els símbols olímpics acompanyen tots els actes fúnebres

Olivier Bailly
PORTAVEU DE LA COMISSIÓ EUROPEA
«El criteri de la CE a l'hora de pronunciar-se sobre la mort de personalitats europees es basa en les seves contribucions positives per a la història i la integració comunitària»
Narcís Serra
EXALCALDE DE BARCELONA
«Va ser una persona d'una talla enorme: va saber que el món estava canviant, ho va entendre a la perfecció i es va orientar cap a l'exterior. Abans d'ell, no érem internacionals. A Barcelona, hi ha hagut un abans i un després dels Jocs, i en bona part, ha estat gràcies a la gran figura de Samaranch»
Miguel Indurain
EXCICLISTA
«Va lluitar molt perquè el ciclisme professional pogués ser olímpic i al final ho va aconseguir. En bona mesura, gràcies a ell
vaig poder aconseguir la medalla»
Thomas Bach
VICEPRESIDENT DEL COI
«Ell va assumir el lideratge del moviment olímpic en un moment que estava amenaçat pel fracàs, el va modernitzar i el va portar a noves altures»
Mariano Rajoy
LÍDER DEL PP
«La seva figura va saber projectar energia, entrega i talent, en la promoció de valors i en enfortir l'esperit esportiu de Barcelona, Catalunya i Espanya»
Comunicat de CiU
«Va ser un català universal i un punt de referència en l'esport internacional, en què va exercir una tasca important que, amb els anys, el va dur a rebre guardons destacats»
Comunicat del PSC
«Destaca la seva gran tasca desenvolupada en la renovació del COI, i la contribució vital a l'èxit de la candidatura de Barcelona 92»
Alícia Sánchez Camacho
PRESIDENTA DEL PPC
«Mai podrem agrair prou la seva decisiva contribució als Jocs de Barcelona i l'enorme impuls que aquest esdeveniment va suposar per a la nostra societat»
Comunicat de la família reial
«Destacava per la vocació de servei a Catalunya i a Espanya, i el seu compromís amb l'esport i l'olimpisme»
Comunicat de la candidatura
Tarragona 2017
«Era un gran coneixedor dels Jocs Mediterranis des del 1955, any en què es van fer a Barcelona quan ell n'era regidor. Samaranch va voler conèixer el projecte tarragoní tan bon punt es va assabentar de la seva existència»

El saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i la catedral de Barcelona van ser els escenaris del comiat a Joan Antoni Samaranch, mort dimarts als 89 anys. Amb els acords de l'Himne olímpic de fons, les despulles del president honorífic del Comitè Olímpic Internacional van ser rebudes pel president de la Generalitat, José Montilla, a les deu del matí, acompanyades per la família del català més universal de l'esport i artífex de la Barcelona olímpica. Després d'un multitudinari acte civil al mateix saló Sant Jordi, al migdia es va obrir al públic la capella ardent. A les sis de la tarda, el fèretre va recórrer el trajecte entre la plaça de Sant Jaume i la catedral de Barcelona a mans d'una trentena d'esportistes. Allà va oficiar-se el funeral religiós, presidit pels reis d'Espanya. Responent al desig del dirigent mort, el seu cos va ser incinerat.

La cerimònia civil de comiat va omplir de personalitats i autoritats el saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. En la primera fila, al costat de la família i prop del fèretre custodiat per dos Mossos d'Esquadra amb uniforme de gala i cobert per la bandera olímpica i una rosa, hi eren tots els que van prendre la paraula: Jacques Rogge (president del COI i substitut de Samaranch), Alejandro Blanco (president del Comitè Olímpic Espanyol), Alberto Ruiz-Gallardón (alcalde de Madrid), Josep Vilarasau (president d'honor de «la Caixa»), Antoni Foguet (president de la Diputació de Barcelona), Jaime Lissavetzky (secretari d'estat per a l'Esport espanyol), Jordi Hereu (alcalde de Barcelona), José Montilla (president de la Generalitat), el príncep Felip de Borbó i la filla de Samaranch, Maria Teresa. En llocs preferents, el vicepresident, Carod-Rovira; la consellera Mar Serna; la secretària de l'esport, Anna Pruna; Jordi Pujol; Pasqual Maragall, el president del Parlament, Ernest Benach –assegut a tocar del líder del PP, Mariano Rajoy– i membres de l'Ajuntament, altres institucions, entitats, món empresarial i societat civil.

Entre quarts d'una i les cinc de la tarda centenars de persones van desfilar per davant del fèretre i van deixar per escrit el seu condol enmig d'una gran quantitat de corones de flors. Mentrestant, a l'exterior, Pasqual Maragall i Jordi Pujol compartien vivències preolímpiques –recordaven quan Samaranch els va haver de posar d'acord perquè aparquessin les divergències i remessin en la mateixa direcció– i Narcís Serra feia memòria de com –acabat d'elegir alcalde– Samaranch li va explicar el 1979 el projecte olímpic que havia ordit per a la seva ciutat.

«‘A la ville de...'»

De totes les glosses de la trajectòria, la personalitat i el llegat de Samaranch –que van anar des de l'òptica més estrictament personal al caire més institucional– l'única que va fer referència a l'evolució de Samaranch des de la dictadura va ser la de José Montilla: «Va ser un home pont, que va saber deixar la política i va esdevenir el garant d'una aposta col·lectiva que, sense ell, no sabem si hagués estat possible. No hem tingut un ambaixador tan efectiu i universal com ell.» Montilla, l'únic catalanoparlant que va utilitzar exclusivament la llengua catalana, va saber capitalitzar el llegat positiu de Samaranch tot remarcant la identitat de Catalunya. Pel President, hi ha «tres registres sonors» de la història recent de Catalunya: la proclamació de Pau Casals en l'assemblea de l'ONU –«I am a catalan»–, la tornada de Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat –«Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí»– i el recordat «a la ville de... Barcelona» pronunciat per Samaranch el 17 d'octubre de 1986.

Rogge va qualificar Samaranch com «el president més influent que ha tingut mai el COI després de Pierre de Coubertin» (fundador del Moviment Olímpic). L'acte el va tancar la filla de Samaranch, Maria Teresa, que va descobrir el costat més proper del dirigent mort, de qui va dir que havia tingut dues famílies: «La nostra i la de l'esport. Ho vam entendre de ben petits, quan en els dinars familiars sempre estava pendent de la competició.» Tot seguit es va escoltar Amics per sempre, cançó icònica dels Jocs Olímpics de Barcelona, en les veus de Josep Carreras i Sara Brightman.

L'últim tribut de l'esport.

El fèretre de Samaranch va recórrer els centenars de metres que hi ha entre la plaça de Sant Jaume i la plaça de la Catedral a mans d'un grup d'esportistes i exesportistes que es van anar rellevant. Va ser l'últim tribut del món de l'esport al màxim dirigent esportiu durant 21 anys. A la catedral, la majoria eren representants de l'esport, però respecte a la cerimònia del matí s'hi havien afegit membres de cases reials (l'espanyola al complet, Grècia i Mònaco), ministres del govern espanyol i altres personalitats. L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va destacar de Samaranch que «va saber intuir com ningú la funció de l'esport en la societat moderna» i va afegir que «Barcelona, Espanya i molts països del món tenen un deute de gratitud» cap a «un veritable barceloní i un català universal, un personatge que ha fet molt per l'entesa entre pobles i per la promoció de l'esport».
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a