Rajoy al·lega que no sap res de l'informe i remet a la justícia
Duran li retreu deslleialtat per no haver frenat la insídia del comptes de Mas i Pujol a Suïssa
“No puc dir que és cert ni desmentir-ho”, diu el president espanyol
Interior defensa policies i fiscals
Un murmuri d'expectació va recórrer l'hemicicle del Congrés quan, a les nou i cinc del matí, Josep Antoni Duran i Lleida es va acostar al micròfon per interpel·lar Mariano Rajoy sobre l'esborrany que va tacar la campanya del 25-N insinuant comptes d'Artur Mas i Jordi Pujol a Suïssa. En un intent de rebaixar la crispació que va tenir el punt àlgid al Palau Sant Jordi, quan Duran va cloure la campanya com a teloner de Mas dient que “l'Estat és una claveguera”, el líder de CiU al Congrés no va llegir la cèlebre pregunta a Rajoy i va preferir “donar-la per reproduïda pel fet de ser llarga i coneguda per ambdós”, amb la qual cosa va restar violència al moment. “La informació de la qual jo disposava abans de publicar-se era nul·la”, va dir Rajoy, que va remetre a la justícia perquè investigui l'existència dels comptes.
En la resposta que duia escrita, Rajoy es va referir a la informació del diari El Mundo com a “informe o un esborrany d'informe o un conjunt de dades” i s'en va desvincular al·legant que no en va saber res fins a llegir el diari aquell 16 de novembre. I va convidar Duran a fer de missatger amb CDC. “I seria bo que vostè ho traslladés; a vegades cal dir les coses tal com són. Hi insisteixo: cap informació”, va asseverar.
Delicte o violació de dret
En la rèplica, Duran va sorprendre confessant que ell ja sabia que Rajoy no coneixia l'esborrany –“em consta, i vostè ja sap per què, que vostè no en tenia coneixement”– tot i formular-li precisament aquesta pregunta: “Quina informació té el govern que vostè presideix respecte a l'existència d'un informe –o esborrany d'informe– fet per la UDEF, publicat en primera pàgina d'un mitjà de comunicació?” Dit això, Duran va lamentar que l'esborrany fantasma “va distorsionar el contingut de la campanya” tot i que “no serveix per justificar uns resultats que no desitjàvem”, en al·lusió al càstig a CiU en caure de 62 a 50 escons. “Però sortia de funcionaris de l'Estat, en cas d'existir suposaria un delicte i en cas de no existir estaria censurant el dret constitucional a la informació veraç”, va dir Duran abans del retret final. “El govern no ha actuat amb prou diligència ni prou lleialtat.”
Rajoy li va concedir a Duran que “les filtracions de documentació oficial són una pràctica molt nociva procedeixin d'on procedeixin” perquè “perjudiquen les investigacions i fan mal a les persones”, però acte seguit no va retirar cap credencial de veracitat a El Mundo. “Quant al contingut de la informació, jo no puc asseverar que sigui certa ni puc desmentir-la, precisament perquè no sé si és certa o incerta” [sic], es va excusar avivant el dubte. “I el més raonable és que ho investiguin els òrgans judicials competents”, hi afegia. Rajoy, a més, no oblida el que va sentir en campanya. “Interpretar això en clau d'atac a un territori, parlar de clavegueres de l'Estat o coses similars és profundament injust i no ho puc acceptar.”
Als passadissos del Congrés, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va justificar que el responsable d'afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas-Aranda, es reunís el 29 d'octubre a Barcelona amb els fiscals anticorrupció catalans per oferir els seus serveis. “S'havia produït un canvi de policia judicial, del cos nacional de policia al dels Mossos d'Esquadra, i volien saber si els havien fallat en alguna cosa per fer autocrítica, no li busquin tres peus al gat perquè en té quatre, i això és normal en investigacions complexes”, va dir Fernández en al·lusió al cas Millet.