Economia

opinió. President de la Diputació de Girona

Caixa Girona: cal una reflexió serena

Es fa difícil d'entendre que, aparentment, una entitat amb bona salut econòmica se sumi en un procés d'integració amb altres entitats financeres per acollir-se al FROB

El Consell d'Administració de Caixa Girona ha aprovat l'inici de contactes amb les caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell que poden concloure amb un procés de fusió. L'acord definitiu, si s'acaba concretant, l'haurà de prendre, en darrera instància, l'Assemblea General amb majoria qualificada, amb el preceptiu informe de la Comissió de Control.

La notícia pot sorprendre més d'un: poques setmanes després d'escollir un altre consell directiu de la Caixa Girona, aquest ha adoptat una decisió difícil que, sens dubte, marca un futur diferent en el mapa de les caixes d'estalvi catalanes.

Ens trobem, doncs, en l'inici d'un procés llarg i transcendental per al futur de l'economia gironina i penso que és lícit i convenient plantejar una reflexió serena a l'entorn d'aquest procés des de la societat gironina.

1. El que ens porta fins aquí.

Si bé és sabut que vivim uns moments d'intensa recessió econòmica, que ha portat la crisi a moltes empreses i també a bancs i caixes d'estalvi arreu de l'Estat espanyol i del món, mai fins aquest moment no s'ha justificat públicament la necessitat i conveniència d'una fusió de Caixa Girona per motius de la seva situació financera. Públicament, els màxims responsables de l'entitat han anat manifestant fins ara la immillorable situació de Caixa Girona. Es fa difícil d'entendre que, aparentment, una entitat amb bona salut econòmica se sumi en un procés d'integració amb d'altres entitats financeres per acollir-se al FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria), creat pel govern de l'Estat per reestructurar el sistema bancari espanyol.

Fent referència, precisament, al FROB, la quantitat que es preveu demanar oscil·la entre els 350 i els 400 milions d'euros. Però cal explicar que això no és cap subvenció a fons perdut sinó un crèdit que cal retornar, i que això afectarà substancialment els possibles beneficis de la nova entitat. La ciutadania sap la dificultat que representa fer front a les quotes de les hipoteques. El retorn d'aquestes quantitats representaria per a la nova Caixa el pagament d'uns 80 milions d'euros anuals de mitjana en un període de 5 anys. Si aquesta quantitat la posem al costat dels 123 milions d'euros de beneficis que han tingut les 4 caixes durant el 2008, ens podem plantejar quina capacitat tindrà per retornar-ho sense que això vagi en detriment dels beneficis i, per tant, de l'obra social? No ens portarà a un camí de privatització de l'entitat a mig termini? Ara és el moment d'analitzar-ne tots els dubtes, trobar-ne les respostes i definir-ne el futur.

2. La identitat.

La història i la raó de ser de Caixa Girona és el seu territori, les seves comarques, la seva gent, que amb més de 70 anys d'història l'han fet gran. Cal estar molt alerta del que significa aquesta entitat pels que ens sentim gironins: la seva presència a través de l'obra social, en el teixit productiu i econòmic, cultural…

Els fons provinents de l'Estat, es destinaran a ajudar a les famílies i a continuar impulsant l'economia gironina, el teixit social, el foment als emprenedors? O s'haurà de destinar a fer possible tota la creació i reestructuració de la nova entitat? Resulta evident que el procés de fusió comportarà una reducció d'oficines (a l'entorn del 20%) i de personal (entre 500 i 800 persones d'un total de 4.500, una bona part dels quals seran de la plantilla de 1.100 de Caixa Girona). Evidentment aquesta repercussió en el territori gironí també es notarà en l'obra social, no només perquè es pot traslladar el centre de decisió, lluny de Girona, sinó també perquè ens trobarem amb una minva dels recursos disponibles.

Igualment es fa difícil creure que la nova entitat operi massa temps amb 4 marques diferents, cosa que ens ha de portar a pensar que en un futur no gaire llunyà el nom de Caixa Girona pot desaparèixer com ha passat en altres processos de fusió bancària: Banc de Bilbao, Banc Central Hispano, Banca Catalana... Què ens garanteix que el nom i la identitat de la Caixa de Girona es mantindrà?

No dubto que els que ho defensen amb fermesa segurament creuen que la presència de la Caixa Girona en la presa de decisions de la nova entitat serà determinant. I aquí apareix la tercera alerta.

3. La representativitat.

Segons el que sabem, s'aplicaran criteris de proporcionalitat a l'hora de determinar el pes de Caixa Girona en la nova entitat. Això significarà com a molt el 25% de representació en els òrgans de govern; és a dir, una quarta part de la nova Caixa a fundar.

Serà suficient, aquesta representació, per mantenir la identitat, per influir en els processos de decisió, per assegurar la continuïtat de tots els compromisos anunciats? Serà suficient, aquesta quarta part, a l'hora de decidir quantes seus es mantenen, quantes oficines gironines continuen, com s'ajuda al teixit econòmic i empresarial de les nostres comarques, quina política tindrà i a on es destinaran els diners de l'obra social?

Actualment el món local gironí (ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona, que n'és la fundadora) conformen la meitat dels membres de l'assemblea de Caixa Girona, mentre que l'altra meitat la conformen els representants dels empleats i impositors. Sabem com serà la nova composició de l'assemblea general? Les altres tres caixes tenen com a fundadores prop d'un centenar d'entitats privades de caire social, cultural, empresarial… Aquestes entitats estaran en el mateix rang que la Diputació, representant els 221 municipis de les comarques gironines? Tindran la mateixa consideració algunes comarques, tot i ser molt poblades (Vallès, Osona) que tota la demarcació de Girona amb les 8 comarques i tot el que representen?

Atenent a aquesta mateixa proporcionalitat, la representació dels ajuntaments gironins es diluirà ara entre tots els municipis catalans on alguna de les caixes tingui oficina, i això mateix passarà amb els representants dels impositors, o dels treballadors.

En aquest sentit l'opinió predominant ens diu que els termes econòmics són els únics termes determinants en una fusió entre caixes d'estalvi. No dic que no, però en aquest cas parlem d'alguna cosa més. En un moment en què els esdeveniments es precipiten, aquestes són les reflexions que s'han de fer i de defensar, al meu entendre, quan parlem de la fusió d'una entitat tant arrelada, tant nostra i que porta el nom de Girona. Perquè aquest, hi estarem tots d'acord, és un procés irreversible que no té marxa enrere una vegada fet. Ara és el moment de decidir si aquesta és l'única sortida viable i, en tot cas, quin paper i quin pes hem de tenir en l'entitat resultant de la fusió, més enllà del pes financer que avui té Caixa de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.