Condemnen la SNCF per haver discriminat obrers marroquins
L'empresa de trens francesa indemnitzarà vuit-cents empleats
Van ser contractats com a mà d'obra barata
Després de quinze anys de batalla legal, el tribunal laboral francès va condemnar ahir l'empresa ferroviària estatal, la SNCF, a indemnitzar centenars de treballadors de nacionalitat o origen marroquí. Coneguts popularment com a chibanis (cabells blancs, en àrab), els treballadors havien denunciat haver-se vist reiteradament discriminats durant la seva estada a l'empresa pública, a través de veure que no se'ls concedien ascensos o que es privilegiava empleats francesos. Un fet que de retruc també va acabar afectant les seves pensions de jubilació.
Segons el tribunal, la SNCF és culpable de “discriminació en l'execució d'un contracte de treball” i en els drets de jubilació. Fins a 832 extreballadors de la companyia de trens estatal havien interposat una demanda i, segons van explicar ahir fonts de la magistratura, un 90% dels querellats rebran una indemnització que se situarà entre 150.000 i 230.000 euros. Els treballadors en demanaven 400.000, tot i que la xifra absoluta que la companyia es veurà obligada a desemborsar pot elevar-se a 140 milions d'euros.
L'origen d'aquesta discriminació es remunta als anys setanta, quan la SNCF necessitava mà d'obra barata i disciplinada per cobrir feines en condicions difícils –per exemple, per construir i mantenir rutes ferroviàries i trens– per les quals resultava complicat trobar francesos disposats a treballar-hi. La solució que va pensar la companyia va ser contractar prop de dos mil empleats d'una de les seves recents excolònies al nord d'Àfrica: el Marroc.
La SNCF va signar-los llavors contractes de dret privat “per a treballadors estrangers”. A la pràctica, això volia dir que eren empleats de la companyia però que no podien arribar a l'estatut administratiu “d'executiu permanent”, més avantatjós, i només accessible als francesos (i posteriorment també als residents de la UE). Traduït en drets laborals, aquesta clàusula de nacionalitat va implicar que no cotitzaven amb les mateixes condicions, que es van veure privats d'avançar en el si de l'empresa i que es van retirar més tard i amb pitjors condicions en la seva pensió, que en tant que treballadors estrangers quedava indexada amb els barems del seu país d'origen.
“No teníem dret a res”
El 2001, els chibanis amb més antiguitat a la SNCF van poder jubilar-se de manera anticipada, als 55 anys, després d'un pacte amb l'empresa. La pensió que els va quedar després de tres dècades cotitzant és de 350 euros mensuals. “Vaig passar la carrera treballant a l'exterior, a les vies”, va explicar ahir a l'AFP Abdelhadi Fedfane, de 66 anys i empleat de la companyia des del 1974. “Ens formaven de joves però després continuàvem sent auxiliars. Ens deien que no teníem dret a res. Això mina la moral”, va relatar.
Després de conèixer-se la decisió del tribunal, l'advocat dels querellats, Clélie de Lesquen, va voler evitar parlar de racisme, tot i que sí que va evocar una “desigualtat evident de tractament”. Prop de 150 querellants van assistir ahir en persona al tribunal laboral per escoltar el veredicte, que va ser rebut amb mostres de satisfacció i d'agraïment a la justícia francesa.
La SNCF té ara dos mesos per decidir si recorre contra la decisió, i va anunciar que reflexionarà quin és el següent pas. “Ens donem un temps d'anàlisi abans de presentar una eventual apel·lació”, va explicar un portaveu. Tot i això, l'empresa va recalcar que amb els contractes dels treballadors marroquins no va fer res més que aplicar la llei. “Les disposicions legals en vigència exclouen encara avui la contractació amb l'estatut de treballador de la SNCF de ciutadans de fora de països de la UE”, va explicar, a través d'un comunicat.