la contra

Bolets per la hispanitat

Llagostera aprofita la diada del 12 d'octubre per celebrar la seva particular Festa del Bolet

Aquest és, com tothom sap, un cap de setmana venturosament dilatat perquè dilluns commemorem que Cristòfol Colom, el navegant que no sabem si era home, dona, català, castellà, genovès o grec, va inaugurar la globalització a tots els efectes arribant a les Amèriques pensant que eren les Índies. Aprofitant l'oportunitat, a Llagostera ja fa 7 anys que se celebra la Festa del Bolet. En altres temps, i d'això ja fa uns quants anys, tal dia com aquest ens disfressàvem de missioners o de falangistes, o d'indígenes plumífers o de negrets i xinesos petitons i candorosos, és a dir, d'evangelitzadors o d'evangelitzats. Ara, però, als llagosterencs se'ns anima a vestir com si estiguéssim al segle XIX. Els mascles, amb faixa, armilla, pantalons de pana i esclops, i les femelles, amb folgats i castos vestits llargs, mocadors al cap i un davantal que recordi d'on venien i on anaven les pobres dones del món rural en aquells temps. Serà un èxit. Aquest any novament amb la Festa del Bolet a Llagostera tornarem a fer les Amèriques però no té cap mèrit pronosticar-ho. El seu enorme poder de convocatòria ja està més que contrastat. No hi ha res com estar en sintonia amb el moment històric, amb les flaqueses i les dèries dels temps que es viuen; i ara mateix, llevat del Barça, poques coses travessen, com els bolets, un dels seus moments més àlgids. La nova temporada televisiva de Caçadors de bolets segueix triomfant, els diaris, després d'haver-nos col·locat tots els fascicles imaginables de micologia, ara ens regalen cistells i mapes dels indrets on podem trobar-hi les clapades i, recentment, uns comerciants emprenedors han posat a la venda un GPS per a boletaires. «La nostra vida és el rovelló», canta en Jaume Arnella. I si els bolets desperten passions, què hem de dir de les fires i mercats. La dels fesols, la de l'avet, la de les cireres, la de la ratafia, la del cistell, la de la terrissa, la de l'all, la de la mel, la de l'arròs... totes les poblacions procuren trobar el seu lloc a l'agenda dels excursionistes urbans de cap de setmana i dels compradors compulsius de productes de la terra. I tant és que la fira sigui romana o medieval, de l'aigua o del vi, del segar o del batre, arreu i sempre és abundant l'oferta de llonganissetes, botifarrons, formatges, herbes aromàtiques i medicinals, pans i coques. Sumar a la fascinació que exerceixen els bolets la de les fires i mercats ja és un encert, però afegir-hi el mot gastronòmic esdevé definitiu. I encara més, per arrodonir la lloança de la Festa del Bolet llagosterenca, val la pena observar que mentre la nostra pàtria sigui el rovelló, difícilment quedarà espai per a allò tan trist de la Hispanidad. El dia de la Raza. Valga'm Déu! Ja és mala grapa edificar la Fiesta Nacional Española damunt d'aquestes rampoines i fer-se el modern i jugar a demòcrates exemplars. De fet, deu ser un altre revelador exemple de les misèries de la transició espanyola i de tot el corpus franquista que el nou règim va encabir i conserva. I damunt d'aquelles emotivitats falangistes en l'actualitat els grans grups empresarials espanyols juguen al neocolonialisme per Llatinoamèrica. En fi, ja que la providència va voler que l'arribada a les Amèriques s'esdevingués el dia de la Festa del Bolet, dilluns em calçaré uns esclops i em lligaré una faixa a la cintura, però abans, encara que ja no sigui moda, a casa escoltarem una vegada més La maldición de Malinche, l'esplèndida cançó de Gabino Palomares, que amb permís de l'Arnella hauria de ser l'himne de tal dia com aquest.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.