Enèsim ajornament

La de la Sagrera és una història essencialment d'endarreriments. N'hi ha hagut tants a l'hora de fixar el calendari d'entrada en servei de la que ha de ser l'estació central al TAV a Barcelona que ja se n'ha perdut el compte. Ara, se n'hi haurà de sumar probablement un altre. Després de dos anys de pràctica paràlisi de les obres i una represa al ralentí, l'Ajuntament de la capital catalana ja dóna per fet que la infraestructura no estarà enllestida el 2020, l'última previsió que havia fixat el Ministeri de Foment. “No som a temps d'arribar-hi si no hi ha un canvi radical”, va reconèixer ahir la tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del consistori barceloní, Janet Sanz. L'escenari és de resignació absoluta.

El més que previsible ajornament és fonamenta en la certesa que els treballs de construcció no avancen. Sobre això, Sanz va aprofitar ahir una sessió d'una comissió municipal per lliurar als grups de l'oposició un document sobre l'estat del projecte, de conclusions demolidores. Aquí s'hi s'afirma que, a data d'avui, s'ha adjudicat un volum d'obra per volum de 787,5 milions d'euros, dels quals, però, només se n'han executat 389. És a dir, el 49,4%. I què vol dir això? Doncs que la meitat de les actuacions que ja han estat contractades o no s'han iniciat o bé evolucionen més que pausadament. La construcció de les plataformes de la Sagrera i Sant Andreu o el col·lector de Garcilaso és on s'ha fet més via amb un grau d'execució que oscil·la entre el 99 i el 81%. A l'altre extrem hi ha el col·lector de la Prim, una peça vital per poder modelar els futurs accessos a l'estació i on a dia d'avui encara no s'hi ha fet res de res. La tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va assegurar ahir, però, que aquests treballs arrencaran el novembre o, si més no, això és el que s'assegura des de Foment.

En tot debat, però, de la Sagrera, s'ha de tractar la qüestió del finançament. I ahir això havia de passar. Sanz va ser concloent a l'hora d'afirmar que bona part dels mals que pateix el projecte vénen justament d'aquí. I, sobre això, va recordar que l'obra s'havia de pagar inicialment amb plusvàlues urbanístiques, però que l'esclat de la crisi ho ha fet impossible. I les administracions o no se'n poden fer càrrec o es fan l'orni. Un de tants exemples és el del mateix Adif, el gestor estatal d'infraestructures ferroviàries que va rebre fins a 225 milions per destinar-los a la Sagrera, i només n'ha aportat 85. L'Ajuntament de Barcelona considera essencial executar aquest diferencial –140 milions– per revitalitzar els treballs i aspirar, almenys d'entrada, a complir els calendaris.

Durant la discussió d'ahir, el govern de Colau va haver d'entomar les crítiques de l'oposició pel resultat de les últimes negociacions amb Foment per reprendre les obres. La història ja és coneguda. L'Estat prioritza la construcció de l'estació en si, amb ampliació comercial inclosa, mentre l'Ajuntament prefereix acabar la llosa. La conclusió més visceral de tot plegat la va extreure el republicà Jordi Coronas: “Hem de deixar de fer el tòtil.”