El dia en què el Barça s'enfrontarà per primer cop amb un turcman
El llarg camí del tècnic del Rubin des del Turkmenistan fins a la Champions
El camí que ha fet des del desert del Karakum, enmig de l'Àsia Central, fins al Camp Nou és molt llarg. Quan el tècnic del Rubin Kazan Gurban Berdiew s'assegui avui a la banqueta de l'estadi, serà el primer turcman que s'enfronta amb el club blaugrana en un partit oficial. Independentment del resultat, serà tot un èxit per a un idolatrat al Turkmenistan, una terra absolutament desconeguda a casa nostra: exrepública soviètica al costat del mar Caspi, el Turkmenistan és un estat on gairebé el 85% de la població és musulmana i d'ètnia turcmana, un país poc urbanitzat, i on si de cas, la llibertat no seria un dels productes nacionals: el president Saparmurat Niazov, un home encaparrat a ser venerat com si fos Stalin en els vells temps, amb estàtues seves pertot arreu, va dominar el país amb eleccions poc clares fins que va morir el 2006. Des de llavors, mana amb les mateixes males arts Gurbanguli Berdimuhammedow.
Entre dos continents.
Berdiew va ser futbolista els anys 70 i 80, quan el Turkmenistan i Rússia pertanyien a un mateix estat. En temps soviètics, Berdiew va compaginar futbol i estudis: primer va estudiar per ser tècnic de ferrocarrils, però va acabar apostant per l'educació física, i gràcies al seu passat com a futbolista va rebre classes a la millor escola de l'època, a Moscou, un cop va penjar les botes. Berdiew, doncs, fa temps que s'ha vist obligat a marxar cap a Rússia, la terra que exerceix des de fa temps gran atracció sobre les terres de l'Àsia Central. I amb raó, ja que el Turkmenistan, futbolísticament parlant, és ben feble: de les quinze exrepúbliques soviètiques, només dues no van tenir mai cap club en la primera divisió: el Kirguizistan i el Turkmenistan. I ara la selecció ocupa la 142a posició en el rànquing de la FIFA, just darrere de Nova Caledònia. Un forat futbolístic, vaja.
Quan jugava de migcampista defensiu, doncs, Berdiev va haver de deixar la seva terra, on jugava al ja desaparegut Kolhozçy d'Asgabat, per anar a clubs russos o kazakhs amb els quals va jugar set anys en la primera divisió soviètica, a final dels 70. Ara, després del terrabastall polític i el canvi de segle, ha tornat a Rússia per guanyar el títol de campió com a tècnic. I ho ha fet amb un estil que evidencia la seva formació acadèmica soviètica: joc ordenat, fred, metòdic. Passió per l'estratègia i ús de noves tecnologies, com ara DVD i ordinadors.
Fill de dues cultures oposades, de la soviètica europea i de la tradicional turcmana asiàtica, Berdiew va anar fent-se de mica en mica un nom com a tècnic a equips d'aquest país a mig camí de continents que és el Kazakhstan. Un país geogràficament asiàtic on els clubs juguen competicions europees. Aquí va anar fent-se un nom, fins que va fer el salt al futbol rus. Primer al modest Krystall Smolensk, i després al Rubin, quan aquest club jugava a segona. I en vuit anys, del 2001 al 2009, l'ha portat al Camp Nou. I això que sol ser força criticat per la fredor en el joc dels seus equips. Una fredor de vells temps, per a un tècnic que resa abans de cada partit, tal com feia fa 57 anys, quan va néixer en una terra, el Turkmenistan, que ha arribat a la lliga de campions gràcies a aquest home educat i silenciós.
