Societat

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA

ACABA DE PUBLICAR ‘HISTÒRIA DEL PROTESTANTISME ALS PAÏSOS CATALANS'

“S'ha fet creure que el protestantisme venia de fora”

“Pere Galès és el nom emblemàtic del protestantisme als Països Catalans”

“El 1832, els protestants van traduir el Nou Testament al català”

“La nostra realitat sociocultural festiva i d'exhibició fa que una confessió com aquesta, més austera, no acabi d'arrelar”

El Barça va arribar
a tenir quatre presidents protestants,
entre els quals,
Joan Gamper
La majoria de textos de Luter, Calví, Zwingli, etc. no
es van traduir al català fins a finals
del segle XX

Aquest any es commemora el 500è aniversari de l'inici de la reforma protestant de Martí Luter a Alemanya, que va provocar un canvi històric no només en el fet religiós, sinó també en el social, el polític, l'econòmic i el lingüístic a Europa. És en aquest context que Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra i de la revista digital divÈrsia, publica Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions 3i4), una panoràmica detallada de l'evolució d'aquesta forma de cristianisme a casa nostra des del 1517 fins al segle XX. Avui és la segona confessió religiosa als Països Catalans i la practiquen unes 400.000 persones.

Vostè diu que aquí el 1521 ja es parlava de protestantisme.
Sí. La història ens diu que trenta anys abans de les grans i sonades persecucions de protestants i de les execucions de la inquisició a Sevilla i a Valladolid als anys cinquanta del segle XVI, als Països Catalans el protestantisme ja tenia ressò. El 1521, durant la revolta de les Germanies, per exemple, troben que hi ha revoltats que tenen llibres de Luter. També n'hi havia en llibreries de València. El mateix any, Jaume d'Olesa, escriptor mallorquí, fa
la primera obra de refutació del protestantisme al sud dels Pirineus, molt elogiada per la cúria Vaticana. I, el 1523, la inquisició mata un protestant a Palma.
Per què el protestantisme avança a Europa i aquí no arrela?
Hi ha molts factors, sobretot de caràcter polític i cultural. D'entrada, el protestantisme es desplega per Europa associat a un poder polític concret: els prínceps alemanys, els reis escandinaus, els reis a la Gran Bretanya... Aquí el poder polític té un altre objectiu: la cristianització catòlica d'Amèrica. L'espasa i la creu van juntes.
Hi pesen factors socioculturals?
El nostre clima fa que el cristianisme sigui d'exhibició pública, de llum, de processons... Qualsevol gran festivitat acaba amb una processó, impensable en el protestantisme, que és austeritat i més de reflexió interior (als temples no hi ha imatges). A casa nostra, molts elements del folklore popular tenen origen religiós. El Misteri d'Elx, la Patum de Berga, la processó de la Sang a Perpinyà, el Divendres Sant a Tarragona, Sant Antoni
i els dimonis a Mallorca, les peregrinacions, les romeries, les festes majors lligades a un sant o a una Mare de Déu, els topònims, molts gentilicis, fins i tot els castells... Tot té un rerefons religiós catòlic. Les manifestacions públiques religioses tenien una dimensió molt sociocultural i el canvi que suposava el protestantisme era massa fort per ser assimilat; hauria estat com abandonar la pròpia identitat.
Parla d'un escull lingüístic...
En la majoria de llengües, el protestantisme va arrelar acompanyat de la lectura perquè es van traduir els textos bíblics a les diverses llengües vernacles. Amb
el català no va passar per dos motius: l'un, perquè ja havia passat –la Bíblia de Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicenç Ferrer, del 1477-78, ja s'havia fet, i la inquisició ja se l'havia carregat–; l'altre, perquè a partir del segle XVI es comença a manifestar una certa ocupació de l'espai erudit per part de la llengua castellana. Tot això són fets que impedeixen l'arrelament d'aquesta confessió.
Als autors protestants va costar que els traduïssin.
La majoria de textos de Luter, Calví, Zwingli... no es van traduir al català fins a la dècada dels noranta del segle XX. Les 95 tesis de Luter no es van traduir al català fins al 2007, i ho va fer Manel Forcano, avui director de l'Institut Ramon Llull.
El protestantisme, a més, sempre es va presentar com si vingués de fora.
Això va pesar molt en el no-arrelament. Avui encara molta gent es pensa que el protestantisme ha vingut ara amb l'onada llatinoamericana. En el cas de la Catalunya del Nord, als segles XVII i XVIII, i durant bona part del XIX, si el protestantisme no va arrelar també va ser perquè, afirmant-se en el catolicisme, es reafirmaven en la seva catalanitat.
En el llibre fa una àmplia llista de protestants de pes, de missioners i, per primera vegada, de denominacions (quàquers, anglicans, metodistes, assemblea de germans, presbiterians, baptistes, adventistes del setè dia...) en el context nacional.
Ha estat una feina molt difícil, perquè, al marge de Joan González i Pastor, pastor protestant, ningú s'havia dedicat a estudiar cada branca del protestantisme en l'àmbit dels Països Catalans. He hagut d'anar a París, a Ginebra, a Tolosa, a Montpeller... I encara queden coses per investigar: l'exili a Gibraltar de molts protestants com ara el barceloní Francesc de Paula Ruet (segle XIX), condemnat per heretgia. I les missions protestants a Algèria dirigides per catalans.
Parli'm dels protestants i de la seva relació amb la República.
Hi ha un punt de trobada molt gran entre protestants, maçons i republicans, perquè estan contra el monopoli absolut de l'Església catòlica i defensen la llibertat de culte. Això explica per què tants pastors són maçons i per què fins a la Guerra Civil la majoria dels pastors, i molts fidels, eren republicans.
Qui tradueix el Nou Testament al català són els protestants?
El fan traduir a Londres el 1832, un any abans que Aribau fes la seva Oda a la pàtria. El protestantisme sempre ha posat l'èmfasi en la lectura de la Bíblia, a diferència dels catòlics. Com que ells predicaven amb la Bíblia en català, trobem que en alguns llocs els capellans catòlics els l'anaven a comprar, perquè ells la tenien en llatí o en castellà.
On se situen les diverses denominacions?
Els metodistes, bàsicament a Catalunya, les Balears i Alacant. Els baptistes són molt importants al País Valencià i a Catalunya. Les assemblees de germans, en canvi, tenen una gran importància al Principat i una presència molt minoritària al País Valencià i a les Balears.
La darrera víctima de la inquisició, Gaità Ripoll, ajusticiat a València el 1826, nascut a Solsona i que feia de mestre a Russafa, era quàquer. Una junta de fe el va acusar, entre altres coses, de fer dir als nens quan entraven a l'escola “lloat sia Déu” en comptes d'“Ave María Purísima” com tocava. L'estiu d'aquell 1826, mentre l'autoritat espanyola ajusticiava aquell quàquer per dissident en matèria de religió, a Europa, un protestant alemany com Mendelssohn va crear El somni d'una nit d'estiu. Dues Europes!
En el llibre també parla de les escoles protestants.
Les escoles van ser molt importants i en van obrir moltes. Sens dubte, la més important va ser l'escola Model d'Alacant, fundada pel pastor barceloní Francesc Albricias el 1897. Va ser un exemple de modernitat, pedagogia activa i arrelament al medi. Per als protestants, l'Església és la comunitat humana, no és l'espai del temple, i generalment l'obertura d'una escola precedia l'obertura d'un temple.
Parla de l'escola alemanya.
L'escola alemanya està lligada
a l'Església luterana de llengua alemanya a Barcelona, on hi havia alemanys, suïssos i austríacs, i a la qual pertanyia Joan Gamper. El Barça va arribar a tenir quatre presidents protestants. Una quarantena de fundadors del Barça eren protestants i també eren d'aquesta confessió molts dels fundadors del Club de Tennis Barcelona. Dietrich Bonhoeffer, un dels teòlegs cristians més importants del segle XX, que va participar en una conspiració contra Hitler, va ser vicari a Barcelona durant dos anys (1928-1929).
Per a vostè, quin és el nom més destacat del protestantisme als Països Catalans?
Sens dubte, Pere Galès (1537-1595), d'Ulldecona. Va ser un intel·lectual molt ben vist al sud d'Europa en la seva època. Va acabar sent professor de la Universitat de Ginebra a proposta del substitut de Calví en aquella capital, Teodor de Beza.
Avui hi ha lliberat de culte?
El tarannà democràtic d'un govern es mesura per com tracta les minories. És innegable que avui la Constitució només menciona una religió, la catòlica, i això és una discriminació.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a