Guardioles o Pellegrinis?
La crisi ha provocat que cada vegada hi hagi més «coachs» que es dediquin a motivar persones perquè confiïn més en les seves possibilitats
El vídeo que l'entrenador del Barça, Pep Guardiola, va passar minuts abans de la final de la lliga de campions a Roma inspirat en la pel·lícula Gladiator per motivar els jugadors contra el Manchester United, és un exemple del concepte del significat del coaching (entrenament).«Va utilitzar programació neurolingüística (PNL), que serveix per ajudar a través de les imatges i la música perquè la persona pugui visualitzar l'objectiu i millori la seva motivació», explica Laura Ubalde. Aquesta coach barcelonina considera que l'exemple del tècnic blaugrana serveix per explicar el sentit del coaching, que és un mètode que consisteix a dirigir, instruir i entrenar una persona o un grup, amb l'objectiu d'aconseguir alguna fita o de desenvolupar habilitats específiques. «És molt important visualitzar-se un mateix i que cadascú visualitzi l'objectiu complert. Això és el que va fer Guardiola aquell dia. Va donar molta força als jugadors a través de la motivació», afegeix Ubalde.
Ubalde realitza els cursos de foment del coaching. «Sempre hi ha llista d'espera», per a persones que «vénen a buscar des de pautes per aplicar en equips de treball, a millores per a ells mateixos, tant professionalment com personalment». Ubalde té 45 anys, viu i treballa a Barcelona, i es dedica al coaching des de fa dos anys. La seva formació és d'economista, i abans del canvi que va voler fer a la seva vida es dedicava a gestionar equips en una entitat financera.
La coach Eva Snijders classifica el perfil dels seus clients en tres tipus: els privats (amb temes personals, família, parella, salut); els empresaris i emprenedors, i les persones a l'atur, a través d'una consultora de recol·locació. «Ara hi ha moltes persones a l'atur i això fa que es vulguin replantejar el moment en què es troben», explica, alhora que destaca que la crisi no és només a escala financera: «És un canvi més social i de valors al món. Un creixement personal, per mirar més endins, i buscar. No tot va necessàriament lligat a un creixement de l'empresa i els negocis, sinó també sobre la formació personal. Snijders valora que el coaching abans era un acompanyament per a directius d'alt nivell i, ara, com que hi ha més informació, «és més assequible i accessible». Snijders és neerlandesa, té 36 anys, i fa 17 anys que viu i treballa a Barcelona, Prové del món de la comunicació, en el qual havia treballat en publicitat i relacions públiques.
Mertxe Pasamontes destaca que «fa falta el que fem» els coachs. I ho argumenta. «No només per la motivació i l'orientació. En el fons parlem de necessitats bàsiques de les persones, no parlem de res mes», explica. Aquesta coach, recorda que és ara que la gent que està més aturada per la crisi, tant amb feina com sense, que aprofita el moment per mirar-se cadascú a si mateix i fer una aturada a la seva vida. «Les perspectives encara no són gaire bones i, per això, la gent està més sensible i té ganes de canviar i trencar esquemes mentals», descriu. Pasamontes té 40 anys, viu i treballa a Barcelona, i abans es dedicava a la psicologia clínica. «És un bon moment per aturar-se i prendre consciència d'un mateix i de les coses que es necessiten i interessen.»
Hernan Cerna és un coach xilè de 32 anys que fa més de tres anys que resideix a Barcelona. Consdiera que el coaching està en un període d'expansió molt gran, però alerta que cal vigilar perquè ara surten «coachs com els bolets, però realment no tot és tant fàcil». Cerna, titulat amb un master certificate coach, avisa que «espero que la gent s'adoni de la importància que té la figura del coach en les persones i les empreses, perquè és una alternativa ràpida», sosté, mentre valora que la seva professió ha tingut un creixement més gran en aquesta època sobretot pel coneixement que se'n té. Abans de ser coach, havia estudiat medicina i programació neurolingüística.
La barcelonina Cris Bolivar té 45 anys i va ser la primera master certificate coach de Catalunya i l'Estat espanyol. Sobre el moment de crisi que s'està vivint, considera que, cada vegada més, les persones, sobretot les que estan a l'atur, «busquen eines que els ajudin a ressituar-se millor en el context actual». Bolivar explica que, tot i que les empreses han reduït pressupostos i «això ha fet que s'hagin retallat aspectes com ara la formació i el coaching», cada vegada hi ha més persones interessades en el creixement personal més enllà de l'àmbit professional. També destaca que és per això que progressivament ha anat creixent el nombre de persones que s'estan formant per fer de coach. Té l'empresa a Barcelona, tot i que viu entre la ciutat comtal i Florència.
El canvi comença per elles
Sandra Llinares, que viu i treballa a Girona, explica que la crisi ha provocat que hi hagi cada vegada més gent que pensi en el coaching perquè se sent estressada a la feina, «tot i que agraeix tenir-ne», i gent desmotivada «que busca un canvi». Aquesta coach nascuda a Ripoll fa 32 anys coincideix amb la majoria de col·legues en dir que un coach «no ha dir a les persones què han de fer, sinó ajudar-los perquè ho trobin per ells mateixos». El perfil dels seus clients és de dones de 30 a 50 anys i valora que les sessions poden durar entre 3 mesos i un any. «El ritme el marca el client», puntualitza, alhora que destaca quin han de ser l'objectiu final: «aconseguir ser la millor versió de tu mateix, que puguis arribar a ser-ho, sense copiar ningú». Fa un any i mig que Llinares es dedica a fer de coach, abans s'havia dedicat a la investigació i desenvolupament de productes alimentaris.
La coach i economista, Mònica Fusté, procedent del món de les finances internacionals, destaca que «en l'àmbit mundial estem vivint un canvi de paradigma en tots els sentits: econòmic, social, científic, laboral i personal». Cada vegada hi ha més persones que busquen sentir-se autorealitzades amb el què fan. Estem substituint una economia de «consum de béns» per un «model postmaterialista» en el qual la recerca de llibertat i de sentit prenen rellevància. Fusté afirma que el coaching és molt efectiu per aprendre a adaptar-se a aquest context de canvi que estem vivint, tant en l'àmbit personal com professional. Explica que, de fet, ‹‹el coach el que pretén és acompanyar-te de la teva situació actual a la desitjada i animar-te i ajudar-te en aquest camí››. Aquesta coach, originària de Cassà de la Selva tot i que ha residit a Londres i Luxemburg, té 36 anys i exerceix com a coach personal, executiu i corporatiu a Barcelona, i ha publicat recentment el seu primer llibre ¡Despierta! ¿Vives o sobrevives?.