Tres reptes de la cultura en el nostre temps

Des dels orígens, les associacions Unesco s'han proposat difondre la cultura. Aquest és l'esperit que en va inspirar la fundació, però avui aquesta tasca s'ha de centrar en tres aspectes fonamentals: un dels fenòmens socials més rellevants dels últims temps ha estat el de la població nouvinguda, que ha portat al nostre país, en un lapse de temps relativament breu, un gran nombre de llengües i de tradicions que abans no hi eren presents. Això ens ofereix oportunitats noves i desafiaments també nous; en tot cas, si Catalunya ha estat sempre un país caracteritzat per anar-se fent amb l'aportació de gent molt diversa, ara més que mai és impossible aspirar a una incidència fructífera en el camp de la cultura sense atendre plenament aquesta realitat multicultural. Un segon repte el planteja la necessitat d'adaptar-se a un progrés tecnològic en ràpida evolució, no únicament en el sentit funcional –saber emprar adequadament els recursos que la tecnologia posa a les nostres mans– sinó també en el sentit vivencial, assumint que les noves formes de comunicació dibuixen un altre perfil de les nostres societats i, per tant, una manera diferent de relacionar-se; així mateix, la ràpida evolució tecnològica també ha introduït modificacions substancials en els hàbits de consum cultural. Interioritzar això suposa un pas molt important per interactuar en el món en què vivim.

L'associacionisme cultural ha expressat, tradicionalment, una concepció de la cultura marcada pel culte a les humanitats: lletres, filosofia, música, arts plàstiques... Sense negligir aquestes disciplines i la necessitat de divulgar-les convenientment, no és menys cert que, en ple segle XXI, es fa del tot imprescindible afavorir l'aprenentatge dels sabers científics, atès el paper com més va més present de la ciència en tots els àmbits quotidians. Cal potenciar l'alfabetització científica, per dir-ho així, contribuint a dotar la ciutadania d'uns coneixements elementals en qüestions que tenen un efecte real en les nostres vides.

Només si són capaces d'adequar la seva tasca a aquests nous paradigmes, les entitats que fan de la promoció de la cultura la seva raó d'existir podran captar l'interès, especialment de les generacions noves, en un entorn tan atapeït de propostes de tota mena, i reeixir en els seus lloables objectius.