Infraestructures i serveis

Veïns de Vilafranca dubten que els edificis aguantin gaire el pas del TAV

Al carrer Papiol han hagut de posar xarxes protectores als balcons interiors perquè els cau la façana

L'alcalde de Vilafranca, Pere Regull (CiU), es desplaça avui a Madrid per entrevistar-se amb els responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). Regull vol aconseguir que el TAV redueixi considerablement la velocitat al seu pas per Vilafranca i no descarta arribar a demanar que el TAV tingui parada a la capital de l'Alt Penedès. L'objectiu és aturar d'una manera o una altra el patiment dels veïns afectats pel pas del tren. Mentrestant, l'Ajuntament de Vilafranca no té la intenció de fer la recepció d'una obra que considera mal acabada. Després de mesos de protesta per part dels veïns del carrer Comerç, a causa de les esquerdes i les vibracions que provoca el TAV, des d'Adif es va plantejar la possibilitat d'enguixar-los les esquerdes i pintar-los les zones de les cases afectades. Però els veïns no ho han acceptat.

La setmana passada, la situació es va agreujar. Un grup de veïns del carrer Papiol van haver d'instal·lar unes xarxes de protecció als balcons interiors dels blocs perquè la façana els cau a trossos. «Els edificis no són nous», reconeixen, «però en l'últim any el procés de degradació s'ha accentuat» i ells ho atribueixen als efectes del pas del TAV. Al principi, el febrer de l'any passat, passaven 52 trens d'alta velocitat al dia, a més dels trens de rodalies i els de mercaderies. Ara la quantitat s'incrementa notablement i supera la setantena. Des de quarts de sis del matí fins a quarts de dotze de la nit, els veïns saben amb tota certesa els horaris de pas del TAV perquè les vitrines i els armaris amb copes els ho indiquen. A les zones on no s'ha cobert la via, els sorolls són tan intensos que a l'hora que passa el tren els veïns procuren no parlar per telèfon perquè els és impossible seguir les converses. Per a ells, s'han acabat les estones tranquil·les als balcons o terrasses. En l'audiència pública que l'Ajuntament de Vilafranca va organitzar a Cal Bolet, els veïns van aconseguir que l'exalcalde, Marcel Esteve, reconegués la seva responsabilitat en el seguiment de les obres i es comprometés a reparar els mals. Però Marcel Esteve va dimitir i ara l'Adif els torna a dir que els taparà les esquerdes. Els veïns volen que cessin les vibracions, perquè temen que els edificis on viuen no estan preparats per absorbir-les.

Després de parlar amb els veïns afectats per les obres del TAV al Prat, els afectats de Vilafranca encara tenen més clara la seva posició. Asseguren que els veïns del Prat tornen a tenir esquerdes un any després i no volen que Foment es desentengui tan fàcilment d'unes obres que «es van fer ràpid i malament» per complir els terminis imposats pel govern de l'Estat. Han passat anys esperant estudis i resolucions de l'Adif i l'Ajuntament. De moment, no tenen conclusions que obliguin el Ministeri de Foment, però tots assenyala que no s'aturaran fins que tinguin la documentació necessària per acabar als tribunals, si fa falta.

Presoners en una història

La majoria dels veïns afectats per les esquerdes i sorolls que ha generat el pas del tren d'alta velocitat (TAV) a Vilafranca viuen a la zona de pas del ferrocarril des de fa anys. Són presoners d'una història que s'ha anat repetint al llarg dels anys una vegada i una altra. «Tinc més de 60 anys i sempre he viscut al barri», diu un d'ells, «i mai a la vida no he parat de veure-hi obres». Els veïns recorden les obres dels anys 80, quan Joan Aguado era alcalde de Vilafranca. En aquell moment, el govern de Vilafranca ja volia cobrir la via. «Ens van fer creure que aquesta zona seria com el carrer Aragó de Barcelona.» Però el soterrament va quedar a mitges, perquè les vies no van quedar prou avall per poder fer una tapa a nivell del carrer. Quan, a principi dels 2000, el Ministeri de Foment va dibuixar el traçat del TAV al seu pas per Vilafranca, per una zona de vinyes que tocava el terme municipal d'Olèrdola, el govern municipal –l'alcalde encara era Joan Aguado– va veure una oportunitat per acabar la feina que vint anys enrere els havia quedat pendent. Si el TAV passava pel centre de Vilafranca es podria cobrir la via. I això és el que el govern vilafranquí va vendre als ciutadans. Però la realitat ha estat tossuda i les cotes de cobriment no han permès convertir el traçat del tren en cap carrer Aragó. Les obres van generar problemes als veïns durant anys –encara ara duren– i, a més, amb l'entrada en funcionament del TAV, les esquerdes s'han començat a obrir. Els veïns han descobert que casa seva està embolicada en un bonic paper de regal que es va desfent. I ara pateixen per les estructures, conscients que, d'aquí a uns anys, una línia de tren passarà per Vilafranca, tocant a Olèrdola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.