Ciència

Cosmocaixa viu la ‘tecnorevolució'

Si algú creia que l'efecte dels texans desgastats que es venen en qualsevol botiga de roba s'obté amb el rentat a la pedra com sol dir l'etiqueta, va mal encaminat: s'aconsegueix gràcies a l'aplicació d'uns enzims modificats genèticament. I, com aquest, hi ha milers de productes que ens envolten en el dia a dia –molts dels quals ens fan la vida més fàcil– que són fruit de la convergència de diverses ciències i tecnologies que durant molt de temps van seguir camins separats. Explicar, contextualitzar i aprofundir en aquesta interrelació dels últims anys és el que pretén l'exposició Tecnorevolució. L'era de les tecnologies convergents, que avui s'inaugura al Cosmocaixa de Barcelona i serà oberta fins al maig del 2013.

El muntatge se centra a mostrar els avenços i aplicacions derivats de la nanotecnologia, la biotecnologia, les TIC (tecnologies de la informació, computació avançada i comunicació) i les ciències cognitives. “Tots aquests estudis eren compartimentats i independents fins que la tecnologia els ha barrejat i ha permès la creació d'eines útils per a la societat. Aquest és el gran avenç de la tecnologia, i especialment de la nanotecnologia: construir i analitzar la matèria des dels elements més petits és la manera de dur grans canvis a la societat. Aquí veurem alguns exemples que ja s'estan aplicant en àmbits com ara l'enginyeria, l'educació i la medicina, tot i que semblen de ciència-ficció”, explica l'investigador de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya i assessor de la mostra Josep Samitier.

Aquesta convergència s'ha concretat en nanorobots sanitaris, teixits que repel·leixen l'aigua, el mesurament de les variacions de les ones cerebrals, la llet sense lactosa, nanopartícules capaces de detectar cèl·lules tumorals i destruir-les o productes cosmètics amb partícules d'or, per posar alguns dels exemples presents tant en l'exposició com en el nostre entorn. Amb tot, l'entrada a Tecnorevolució la vigila un dispositiu, un punt artístic creat especialment per a l'ocasió. Es tracta de La mirada intel·ligent, una instal·lació amb 64 ulls que capten la presència dels visitants i els segueixen per la sala gràcies a un sistema de visió tridimensional que recull les imatges amb diverses càmeres i un ordinador que, amb milers de càlculs geomètrics per segon, detecta les cares.

Per arribar a aquests dispositius, els humans han hagut de seguir un llarg camí que l'exposició resumeix en quatre estadis: l'era pretecnològica, l'arribada de les eines, la de les màquines i la dels autòmats. Mentre que la primera va durar milers d'anys, les següents cada cop s'han succeït a una velocitat més ràpida, fins al punt que la irrupció de la nanotecnologia, a finals dels noranta, ha representat una revolució total en àmbits com ara la informàtica i la sanitat, però també en la creació de teixits, materials i en productes d'ús quotidià. “Al contrari que abans, ara el que ven és allò tecnològic. Les marques ara remarquen l'ús de la nanotecnologia en tota mena de productes perquè volen que es retorni la seva inversió en investigació”, explica Javier Hidalgo, un dels creadors de l'exposició. La majoria de l'espai de la mostra, d'uns 900 m², es dedica a exemplificar la interrelació de diversos mòduls que mostren com les nostres ones cerebrals varien en funció de la música que escoltem, que permeten fer una competició per veure qui relaxa més la ment o llançar fletxes amb el pensament.

Cap al final del recorregut, un parell d'instal·lacions conviden a la reflexió. L'una contraposa l'evolució (gairebé inexistent) de les calculadores durant un segle amb els canvis evidents dels telèfons mòbils en els últims quinze anys. “Ara ens preguntem com podíem treballar fa vint anys sense mòbils ni portàtils, sense tenir tota la informació al nostre abast; segurament el 2030 ens farem la mateixa pregunta amb la tecnologia de què es disposi llavors”, vaticina Samitier sobre aquesta imparable revolució tecnològica. L'altra, recorda que totes les noves tecnologies han despertat recel i pors entre la població (al seu moment es creia que canalitzant l'electricitat sota terra es ressuscitarien els morts) i, en el fons, tot depèn de l'ús que n'acabem fent tots plegats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.