L'Hospitalet i el seu patrimoni

L'arqueologia industrial és ara per ara una ciència que representa una de les puntes de llança en la renovació metodològica no únicament de l'arqueologia convencional, sinó també de la història i de la intervenció sobre el patrimoni. Això és així a causa del caràcter transdisciplinari d'aquesta àrea del coneixement científic. Els mots arqueologia industrial han estat la millor targeta de presentació que podia tenir aquesta disciplina. Han representat els dos ingredients d'un còctel en què el resultat de l'addició de dues parts no ha estat la suma sinó la multiplicació. Es combinen dues paraules que els tòpics habituals que regeixen la nostra societat havien considerat contraposades: l'arqueologia –l'antiguitat– i la indústria –la innovació.

L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat de cinturó urbà industrial que reuneix totes les contradiccions, mancances i potència creativa de les perifèries. Una de les constants més transcendents en els darrers anys de totes les perifèries urbanes del Primer Món ha estat la recerca de la seva identitat. Evitar el que podria significar la mort per absorció. Recerca d'identitat que planteja un doble problema: la necessitat de recuperar una memòria històrica perduda, però inevitable i preexistent, i la de crear signes i ritus que ajudin a generar una nova memòria col·lectiva. Un dels elements més íntimament relacionats amb la creació de senyes d'identitat comunitàries és el que fa referència a la recuperació patrimonial o a l'accés per part dels ciutadans al gaudi d'un patrimoni que puguin reconèixer. En aquest sentit, les restes de l'arqueologia industrial tenen un altíssim grau d'atracció sobre grans sectors de la població: es troben a les ciutats perifèriques i es tracta de construccions conegudes per a la gent; són llocs on algú de la família o un conegut havia anat a treballar. Es així com ajuden a generar coneixement de ciutat i de barri. Ben a l'inrevés del que acostuma a passar, per exemple, amb moltes de les manifestacions de l'art contemporani.

L'Hospitalet ha optat per tornar el seu patrimoni a la societat, i ho ha fet donant un nou ús a les seves instal·lacions obsoletes. Ens referim a la Farga, seu de les fires ciutadanes; les Sederies Vilumara, on ara hi ha l'institut; les Filatures Tecla Sala, reconvertides en el Centre d'Art Centre Cultural Metropolità; les naus de Can Trinxet, on s'instal·larà l'Escola de Música Centre de les Arts, o la fàbrica Godó i Trias, on es preveu que hi hagi un centre dedicat a nous projectes d'alimentació.