El vot electrònic serà fiscalitzat amb lupa
El segon dia de consulta sobre la Diagonal transcorre amb relativa normalitat havent-hi aplicat millores informàtiques d'urgència
Després de la jornada de dilluns, en què durant diverses hores no es va poder votar ni per internet ni a diversos punts presencials arran del col·lapse que es va produir al sistema informàtic, el dubte era quina seria la resposta que donaria ahir la tecnologia. Cal dir, però, que l'Ajuntament, vista l'experiència, va decidir curar-se en salut i va instar les dues empreses adjudicatàries del sistema operatiu –Indra i Scytl– a introduir-hi solucions de contingència. Concretament, s'ha quadruplicat l'ample de banda del sistema i s'ha donat més capacitat al servidor, per evitar justament que d'ara endavant no tornin a donar l'abast.
De fet, ahir mateix ja es va poder constatar un salt qualitatiu considerable, ja que, segons dades de l'Ajuntament, en un 96% dels punts presencials es va poder emetre el vot sense problemes. El mercat del Ninot i la biblioteca Juan Marsé del Carmel, tots dos punts amb connexions 3G, són els únics indrets en què, segons fonts oficials, es van tornar a registrar incidències. Aquest diari, però, va poder comprovar que en altres centres, com ara l'Espai Jove de Gràcia i la Casa Àsia, també es va produir algun contratemps, això sí, resolt ràpidament. De fet, només calia acostar-se als jardinets de Gràcia per constatar una diferència evident. Dilluns la tònica general era veure que les votacions s'anaven interrompent de manera cíclica. Ahir, per contra, el sistema va funcionar amb una pulcritud excelsa. En poc menys d'un minut es formalitzava tota la seqüència de vot telemàtic, i únicament el procés d'identificació de les dades era el que portava més temps. Una altra cosa era participar en la consulta per internet. Durant unes determinades hores del dia continuava sent lent –de fet, fins i tot apareixia un missatge a la pantalla que instava a tornar-ho a intentar al cap d'una hora– i aquest diari també va constatar diverses incidències d'usuaris a l'hora de sol·licitar la clau numèrica per accedir al sistema.
Ara bé, malgrat la millora d'ahir, no tothom les té totes que aquesta plataforma de vot telemàtic no acabarà donant un altre disgust. És més, ja s'ha demanat a Indra i Scytl un informe exhaustiu sobre aquestes incidències, que serà tramés a la mesa de seguiment i garanties de la consulta. Cal preveure que aquest òrgan, que té una funció semblant a la d'una junta electoral, emetrà un dictamen que podria determinar possibles responsabilitats pel que fa a aquests contratemps. És més, l'Ajuntament de Barcelona no descarta exigir-ne en un futur a les dues empreses. I en relació amb tot plegat, el grup de CiU, que fa pocs dies ja va qüestionar la seguretat del sistema informàtic, va avançar ahir que també demanarà l'empara de la mesa de seguiment. En el seu cas, però, per sol·licitar tenir accés a totes les incidències d'origen informàtic que es puguin produir durant la consulta. La formació nacionalista també vol conèixer les dades de participació hora per hora, analitzades a més per punts de votació. I per què? Doncs perquè no es produeixin puntes massives de vot sospitoses de frau.
Les cues, bàsicament al centre
Els col·legis electorals que aglutinen les votacions en format clàssic –les presencials– van viure ahir una jornada dual. Als que estan situats en zones relativament cèntriques o concorregudes, l'activitat fins i tot va arribar a ser en algun moment frenètica. Per contra, només calia desplaçar-se a punts menys freqüentats per constatar un grau de mobilització més exigu. Dins el primer grup els exemples potser més característics són els jardinets de Gràcia, el Mercat del Ninot o el punt instal·lat a plaça de Catalunya. Tres espais on ahir al matí es van poder veure cues, tot i que les millores introduïdes al sistema informàtic van permetre agilitar el procés de manera ostensible. Per contra, en indrets com ara el centre cívic de la Font de la Guatlla, a les quatre de la tarda les facilitats per votar eren màximes: ningú esperant-se, i tot el personal d'informació i suport a disposició per resoldre qualsevol dubte o eventualitat. Al centre esportiu de Can Ricart del Raval, a les sis de la tarda passava si fa no fa el mateix. En tots aquests casos, però, hi ha elements de coincidència significatius: Tothom, o gairebé, està sensibilitzat sobre el projecte i hi ha un domini aclaparador dels votants de l'extinta opció C.
Més de 25.000 vots en un dia
Malgrat que durant una bona estona no va ser fàcil fer-ho, un total de 25.379 persones van votar dilluns en el primer dia de la consulta. Una dada que representa un 1,79% del cens, i que ha estat qualificada de «destacable» per part de l'Ajuntament de Barcelona. D'aquests sufragis, fins a 13.836 (un 54,52%) es van emetre per internet, ja fos a través dels portals de les entitats col·laboradores amb el procés (bancs o universitats) o bé havent sol·licitat el codi de participació que s'obté via missatge de text. Els 11.543 vots restants (45,48%) són els dels barcelonins que van acudir a un dels 108 punts presencials. El còmput global encara no permet vaticinar ni tan sols especular sobre quin serà l'índex de participació final de la consulta. A banda, lògicament, dels resultats, aquesta serà una de les dades clau per interpretar el procés, ja que, entre altres paràmetres, permetrà veure quina ha estat la resposta ciutadana en la celebració de la primera consulta que s'organitza al conjunt de la ciutat. Malgrat que des de l'Ajuntament no es vol fixar públicament cap mínim, tenint en compte els precedents d'altres països europeus es donaria per bona una participació que voltés el 10% del cens.
Sindicats i entitats signen un manifest per donar suport a la reforma de la Diagonal
JORDI FEUEls sindicats UGT i CCOO, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) o el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB), entre altres nou organitzacions, van presentar ahir un manifest a favor de la reforma de l'Avinguda Diagonal. Aprofitant la celebració de la consulta popular per a la transformació d'aquesta via, les tretze entitats signants del Manifest per a la transformació de la Diagonal mostren així el seu suport a la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona. El text del manifest defineix el moment actual com una «oportunitat que no podem deixar escapar», en favor de la reurbanització de l'avinguda. Les diverses entitats consideren que cal una nova Diagonal, perquè la d'ara «no és per a tothom» i, en aquest sentit, consideren que tant la proposta de bulevard com la de la rambla s'adeqüen a les necessitats de la reforma: incrementar l'espai per als vianants, afavorir l'activitat comercial i ordenar les zones del transport. Segons el manifest, «Barcelona necessita una Diagonal que aculli de manera còmoda i harmònica els diversos i nous usos que els ciutadans li demanen». D'altra banda, el text defensa l'aposta pel tramvia i el transport públic a la Diagonal per tal de millorar la mobilitat del conjunt de la ciutat així com millorar la qualitat mediambiental. Pels signants, la consulta popular suposa un «procés pioner», i ho aprofiten per fer «una crida a la participació de tots els barcelonins i barcelonines».
