STÉPHANE LATHION
ISLAMÒLEG I PRESIDENT DEL GRUP DE RECERCA SOBRE L'ISLAM DE SUÏSSA
“Cal definir si ser musulmà impedeix ser europeu”
“Si l'única resposta que donen els partits polítics és acusar de racisme o islamofòbia els que tenen por, no els la trauran”
“Cal pensar quin paper volem que juguin les religions en l'espai públic, no només l'islam”
“Des del punt de vista econòmic, no es podria entendre rebutjar l'entrada de Turquia a la Unió Europea”
Suïssa va prohibir, en un referèndum el 2009, la construcció de minarets al país. Dos anys més tard, l'integrisme ha guanyat notorietat a la confederació helvètica.
La reciprocitat era un argument per rebutjar els minarets: les dificultats per als cristians als països àrabs.
Excepte a l'Aràbia Saudita, a tots els altres països de majoria musulmana hi havia cristians abans que musulmans. A tots ells, a les seves constitucions hi ha un reconeixement als cristians i al seu dret de tenir esglésies i llocs de culte. El que passa és que avui tots aquests països són dictadures, que tracten de manera inacceptable les minories cristianes. Esglésies n'hi ha a tota la regió excepte a l'Aràbia Saudita i jo com a suís no em poso a la seva altura
Com explica l'auge de partits xenòfobs a Europa?
Estem vivint diverses crisis. Una d'identitària, que comporta definir què és ser europeu avui. Cal redefinir-ho per veure si ser musulmà, budista, hindú, catòlic, permet ser europeu o, al contrari, ho impedeix. Cal definir els criteris per a l'europeu d'avui. I després hi ha la crisi econòmica, social, política, la falta de confiança de la població cap als seus líders. Tot plegat enmig d'un sentiment d'inseguretat i quan tens por, busques un culpable. A més, hi ha un desconeixement important de l'islam i els musulmans.
I com es combat?
En el cas de Suïssa, i el mateix passa aquí, la gent no coneix res dels musulmans i té por. Si l'única resposta que donen els partits polítics és dir-los que són racistes, islamòfobs o ximples, no els trauran la por. Cal escoltar aquests temors i intentar desconstruir-los per evitar que els provocadors instrumentalitzin els fantasmes.
Els mitjans de comunicació han de parlar dels partits xenòfobs? Els beneficia encara que en parlin malament?
No n'haurien de parlar gaire. Parlar-ne és entrar en el seu joc. La provocació dels partits d'extrema dreta ven. Els extremistes tenen dret a expressar-se però alguns mitjans fan que aquests discursos extrems estiguin al centre del debat. Que parlin, sí; però que no ocupin tot l'espai de debat públic perquè parasiten el diàleg autèntic que hi podria haver de convivència.
I en quin país s'estan fent bé les coses?
La crisi afecta tot Europa. No hi ha cap país que ho faci realment bé, perquè els temors pesen massa. Holanda i fins i tot el Regne Unit estan posant en dubte les seves polítiques multiculturals. La major part dels països no han sentit l'evolució de la presència musulmana i els musulmans es queden, són europeus. La presència musulmana a Europa l'obliga a repensar-se. Hem de tenir present el paper de les religions a les nostres societats secularitzades. Cal pensar quin paper volem que juguin en l'espai públic, no només l'islam, sinó totes.
Existeix un islam europeu?
Existeixen musulmans a Europa. Hi ha múltiples maneres de ser musulmà al món. L'element positiu i original d'Europa és el fet que l'individu és el punt de referència del marc jurídic. Aquests drets i llibertats individuals haurien de permetre al musulmà sentir-se més lliure per interpretar i llegir les seves fonts [de l'islam], assumir que la seva manera de ser musulmà avui a Espanya és tan vàlida com la d'un musulmà al Sudan i tenir coratge d'assumir la seva manera de viure.
Aleshores, la modernització de l'islam implica l'occidentalització?
No necessàriament. El professor francès de filosofia Abdennour Bidar diu que Europa pot permetre a l'islam arribar a les màximes potencialitats, però sense que aquesta manera de pensar hagi de ser hegemònica. Al Caire o Djakarta no podran pensar d'aquesta manera. El problema és que fora d'Europa, els qui tenen el coratge d'interpretar les fonts de manera diferent són morts, empresonats o s'han d'exiliar, però existeixen.
És l'islam en el fons l'impediment perquè Turquia entri a la Unió Europea?
Sí. Des del punt de vista econòmic no es podria entendre rebutjar l'entrada de Turquia a la UE. El pretext dels milions de musulmans ho modifica tot. Aquesta Europa dels 27 és un fracàs. Europa no s'ha pensat d'altra manera que econòmicament. Per això, des de la perspectiva econòmica, l'entrada de Turquia seria perfecta, però l'element cultural i religiós és tan fort que ho impedeix.
k