Política

STÉPHANE LATHION

ISLAMÒLEG I PRESIDENT DEL GRUP DE RECERCA SOBRE L'ISLAM DE SUÏSSA

“Cal definir si ser musulmà impedeix ser europeu”

“Si l'única resposta que donen els partits polítics és acusar de racisme o islamofòbia els que tenen por, no els la trauran”

“Cal pensar quin paper volem que juguin les religions en l'espai públic, no només l'islam”

“Des del punt de vista econòmic, no es podria entendre rebutjar l'entrada de Turquia a la Unió Europea”

Perfil
Stéphane Lathion és professor a Ginebra i col·labora en diversos instituts d'investigació europeus com a expert en la presència musulmana a Europa. Gens sospitós de ser musulmà, a Lathion l'interessen les relacions entre les minories i les majories socials, un interès que van desvetllar els indígenes ianomamis de l'Amèrica del Sud. Ara presenta a Catalunya el llibre Los minaretes de la discordia, (Icaria) sobre la prohibició suïssa d'aquest element arquitectònic.

Suïssa va prohibir, en un referèndum el 2009, la construcció de minarets al país. Dos anys més tard, l'integrisme ha guanyat notorietat a la confederació helvètica.

La prohibició dels minarets perseguia la invisibilització de l'islam, però, s'han criminalitzat els musulmans, de retruc?
Va ser un xoc molt dur per a les comunitats musulmanes de Suïssa perquè ningú s'ho esperava i per una vegada se'ls va donar veu i van parlar molts musulmans que no ho feien: la minoria silenciosa, el 90% dels musulmans de Suïssa. La força de l'UDC, el partit conservador, va ser mantenir el debat en l'àmbit emocional, on no hi ha arguments raonables. Va ser un cop simbòlic. A la part francòfona de Suïssa, ningú no demanava construir cap minaret.
Què ha passat en aquest temps, des de la prohibició?
Hi ha hagut el reflex de replegament i una decepció tremenda entre els qui per primer cop van començar a parlar als mitjans de comunicació. També va emergir un grupuscle de fanàtics conversos salafistes per guanyar notorietat i proclamar el veritable islam. Tenen un look talibà i un discurs molt provocatiu que confirma tots els prejudicis que la gent té de l'islam. Ara tenim dos pols de provocació, l'UDC, el partit conservador, que continua instrumentalitzant l'islam, i els tres o quatre que juguen a la provocació.
La reacció dels musulmans suïssos hauria d'haver estat més contundent?
No, ho han fet bé. El millor que podien fer era quedar-se quiets. Com a ciutadans suïssos tenien la possibilitat de votar, però era un debat instrumentalitzat per la classe política suïssa i ells no havien de parlar gaire. Molts dels musulmans, quan parlen, empitjoren les coses.

La reciprocitat era un argument per rebutjar els minarets: les dificultats per als cristians als països àrabs.

Excepte a l'Aràbia Saudita, a tots els altres països de majoria musulmana hi havia cristians abans que musulmans. A tots ells, a les seves constitucions hi ha un reconeixement als cristians i al seu dret de tenir esglésies i llocs de culte. El que passa és que avui tots aquests països són dictadures, que tracten de manera inacceptable les minories cristianes. Esglésies n'hi ha a tota la regió excepte a l'Aràbia Saudita i jo com a suís no em poso a la seva altura

Com explica l'auge de partits xenòfobs a Europa?

Estem vivint diverses crisis. Una d'identitària, que comporta definir què és ser europeu avui. Cal redefinir-ho per veure si ser musulmà, budista, hindú, catòlic, permet ser europeu o, al contrari, ho impedeix. Cal definir els criteris per a l'europeu d'avui. I després hi ha la crisi econòmica, social, política, la falta de confiança de la població cap als seus líders. Tot plegat enmig d'un sentiment d'inseguretat i quan tens por, busques un culpable. A més, hi ha un desconeixement important de l'islam i els musulmans.

I com es combat?

En el cas de Suïssa, i el mateix passa aquí, la gent no coneix res dels musulmans i té por. Si l'única resposta que donen els partits polítics és dir-los que són racistes, islamòfobs o ximples, no els trauran la por. Cal escoltar aquests temors i intentar desconstruir-los per evitar que els provocadors instrumentalitzin els fantasmes.

Els mitjans de comunicació han de parlar dels partits xenòfobs? Els beneficia encara que en parlin malament?

No n'haurien de parlar gaire. Parlar-ne és entrar en el seu joc. La provocació dels partits d'extrema dreta ven. Els extremistes tenen dret a expressar-se però alguns mitjans fan que aquests discursos extrems estiguin al centre del debat. Que parlin, sí; però que no ocupin tot l'espai de debat públic perquè parasiten el diàleg autèntic que hi podria haver de convivència.

I en quin país s'estan fent bé les coses?

La crisi afecta tot Europa. No hi ha cap país que ho faci realment bé, perquè els temors pesen massa. Holanda i fins i tot el Regne Unit estan posant en dubte les seves polítiques multiculturals. La major part dels països no han sentit l'evolució de la presència musulmana i els musulmans es queden, són europeus. La presència musulmana a Europa l'obliga a repensar-se. Hem de tenir present el paper de les religions a les nostres societats secularitzades. Cal pensar quin paper volem que juguin en l'espai públic, no només l'islam, sinó totes.

Li sorprèn que no hi hagi més països a Europa que hagin prohibit els minarets?
Si en altres països s'hagués preguntat el mateix, les xifres haurien estat del 70% o més contra els minarets, un percentatge molt més gran que a Suïssa.
Quin paper juga l'islam en les primaveres àrabs?
De moment l'interessant és que no s'ha parlat de l'islam. Si hi ha alguna cosa positiva en la primavera àrab és això, que no s'ha parlat de religió. Els musulmans no es defineixen únicament amb aquesta part de la seva identitat. En les primaveres àrabs, l'element religiós és més que secundari per a la majoria.

Existeix un islam europeu?

Existeixen musulmans a Europa. Hi ha múltiples maneres de ser musulmà al món. L'element positiu i original d'Europa és el fet que l'individu és el punt de referència del marc jurídic. Aquests drets i llibertats individuals haurien de permetre al musulmà sentir-se més lliure per interpretar i llegir les seves fonts [de l'islam], assumir que la seva manera de ser musulmà avui a Espanya és tan vàlida com la d'un musulmà al Sudan i tenir coratge d'assumir la seva manera de viure.

Aleshores, la modernització de l'islam implica l'occidentalització?

No necessàriament. El professor francès de filosofia Abdennour Bidar diu que Europa pot permetre a l'islam arribar a les màximes potencialitats, però sense que aquesta manera de pensar hagi de ser hegemònica. Al Caire o Djakarta no podran pensar d'aquesta manera. El problema és que fora d'Europa, els qui tenen el coratge d'interpretar les fonts de manera diferent són morts, empresonats o s'han d'exiliar, però existeixen.

És l'islam en el fons l'impediment perquè Turquia entri a la Unió Europea?

Sí. Des del punt de vista econòmic no es podria entendre rebutjar l'entrada de Turquia a la UE. El pretext dels milions de musulmans ho modifica tot. Aquesta Europa dels 27 és un fracàs. Europa no s'ha pensat d'altra manera que econòmicament. Per això, des de la perspectiva econòmica, l'entrada de Turquia seria perfecta, però l'element cultural i religiós és tan fort que ho impedeix.

El burca és un signe d'opressió a la dona?
Jo no ho diria això. Depèn dels contextos. Perquè a França, per exemple, el 25% de les dones que duen vel integral són dones converses amb un nivell universitari que assumeixen plenament el fet de dur-lo. En canvi, a l'Afganistan, claríssimament, no posa en valor la dona. A Europa, entrar en l'aspecte del gènere per combatre el vel integral em sembla una ximpleria. Per mi és una barbaritat i cal arribar a una manera de prohibir-lo per mantenir la pau social o la convivència. Hi ha un principi superior a la llibertat religiosa, que és la pau social. Totes les llibertats tenen restriccions. Els musulmans són els primers a demanar restriccions a la llibertat d'expressió, per no criticar el profeta. S'ha de prohibir el burca per mantenir la pau social.
Però amb aquest argument es podrien prohibir també els minarets.
Potser sí. Tot depèn de l'objectiu, si és la convivència dins la diversitat, potser cal acceptar que hi ha etapes. En el món real, potser de vegades és millor acceptar que hi ha etapes. No és ideal, però és més eficaç i la gent ho pot entendre.

k

Podeu llegir l'entrevista completa al nostre web

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.