Cultura

Bestiari fantàstic i arquitectònic

Carrutxa impulsa un estudi sobre la presència de bèsties fabuloses i reals en l'arquitectura urbana del Baix Camp i el Priorat

El centre de documentació del patrimoni i la memòria Carrutxa porta a terme un estudi sobre la presència del bestiari fantàstic en l'arquitectura del Baix Camp i el Priorat. La iniciativa va néixer a començament del 2009 amb motiu de la preparació del programa Descobreix el drac!, que es va desenvolupar durant la diada de Sant Jordi a Reus amb molt bona acollida de públic. El repertori de personatges fantàstics que apareixen representats en l'arquitectura (en la d'origen medieval i, sobretot, en la modernista, atès que l'urbanisme contemporani pràcticament ha foragitat el bestiari com a element decoratiu) és força ampli, segons els autors de l'estudi. Hi destaca el drac, l'animal fabulós més conegut, però també hi ha serpents, grius –barreja de mamífer i au– i altres animals fabulosos.

Amb Descobreix el drac!, Carrutxa va proposar als escolars una ruta pels carrers del nucli antic de Reus que permetia observar als edificis diverses figures del bestiari fantàstic tradicional: «Encara que no ho sembli, Reus és plena de dracs i altres bèsties fantàstiques, representades en fusta, pedra o metall. Ens envolten pertot, i només cal passejar i cercar-les per anar-les trobant», segons Salvador Palomar, coordinador de l'estudi, en què han participat Montsant Fonts, Ferran Sugranyes i Mariona Sugranyes. La ciutat té nombrosos edificis, sobretot els bastits entorn del 1900, que incorporen elements decoratius –esgrafiats, mènsules i relleus– on apareixen figures del bestiari fantàstic, sense oblidar les gàrgoles de l'església gòtica de Sant Pere, que representen àligues i harpies. Hi ha també arcs de balcó de ferro forjat que reprodueixen dracs o àligues, i picaportes artesanals o de fosa industrial que tenen forma de peixos, serps i aus fabuloses. La nòmina inclou també suports de fanals i fonts, i, fins i tot, peces de mobiliari on figuren dracs, serpents, lleons i peixos. Alguns d'aquests elements recorden poderosament la víbria, un animal fantàstic que té el cos cobert d'escates verdes, unes mamelles força escarransides i un llarg coll que la identifica.

L'èxit que es va aconseguir en l'activitat de Sant Jordi va impulsar Carrutxa a iniciar un treball de recerca sobre el tema, ampliant-lo a les poblacions que formen part de l'àrea geogràfica habitual de treball de l'entitat, és a dir, el Baix Camp i el Priorat. «L'objectiu no és només fer un inventari del bestiari fantàstic que hi pot haver representat en els elements arquitectònics de les poblacions d'aquestes comarques, sinó també obtenir materials gràfics que possibilitin un discurs sobre les tradicions relacionades amb les bèsties fabuloses des de la proximitat d'uns exemples», explica Palomar. Durant el 2009, els redactors de l'estudi han anat fent sortides i aplegant imatges que, conjuntament amb les que hi ha sobre el bestiari festiu al fons del centre de documentació de Carrutxa, «permetran il·lustrar sobradament un discurs sobre el bestiari apropant-nos als éssers fabulosos que formen part de l'imaginari col·lectiu i a aquells animals reals als quals la tradició atribueix característiques o propietats meravelloses».


Foragitat de l'arquitectura actual, el bestiari es rastreja sobretot en la pedra i el ferro dels edificis modernistes

També animals reals

A banda d'animals fantàstics, en l'arquitectura hi ha bèsties reals, com lleons, àligues, balenes, galls o mussols, a les quals s'atribueixen característiques fabuloses. A Reus, potser els lleons (símbol del poder) que hi ha a la façana del Palau Bofarull són els més coneguts de l'arquitectura urbana. Però hi ha altres exemplars notables, com la lleona amb ales de cal Rull o el magnífic lleó alat de sota la balconada de la casa Sardà, al carrer de Prat de la Riba. El lleó, d'altra banda, és l'animal més representat a les picaportes potser perquè es creia que guardaven la casa de tot perill o simplement perquè mostraven la noblesa dels seus estadants. Les balenes, per la seva banda, eren considerades en temps passats monstres marins, peixos fabulosos que enganyaven els mariners, i a l'edat mitjana, la seva aparició era un signe de mal averany. Hi ha exemplars d'aquests peixos fabulosos a la font pública de la plaça de les Peixateries Velles o en una picaporta de la plaça del Castell. L'àliga ha estat considerada la senyora de totes les aus i, com a tal, és la protagonista de moltes narracions i creences que la situen en l'àmbit del bestiari fantàstic. De l'àliga es diu que té una vista prodigiosa i que és l'únic animal que pot mirar directament al sol. Ha estat, des de molt antic, un símbol de poder o un animal que guia les persones. L'àliga és present en molts escuts, ja que és una de les peces més honorables de l'heràldica i, en el passat, «només eren creditors de posseir-la aquells que excel·lien en valor, generositat i ardidesa per damunt de tots els altres homes i aquells que haguessin fet serveis molt notables als reis i emperadors», segons els autors de l'estudi. En la cultura popular, l'ús de l'àliga serveix per indicar la posició de poder o d'autoritat del seu portador. Al segle XVIII, després del triomf de Felip V, reusencs fidels a la causa austriacista van decorar els balcons amb àligues de ferro forjat que encara són visibles al carrer i la plaça de Sant Francesc (1787), al carrer de Sant Joan i al raval de Sant Pere (1897).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.