Cultura

Mor als 78 anys el compositor Francesc Taverna-Bech

Aquest cronista no pot fer una crònica freda de la mort del compositor Francesc Taverna-Bech. En va ser el biògraf en una tasca d'aquelles que són agradables i fàcils. Amics des dels vint anys, havíem compartit totes les vivències personals, culturals i cíviques. Situar-lo en el context cultural és una valoració que només els anys podran aclarir. Tenia força i un toc de geni. La seva música perviurà i obres excel·lents com ara Proses disperses, una rapsòdia concertant per a violí i cordes estrenada a Torroella de Montgrí per la London Royal College Chamber Orchestra dirigida per Rodney Friend; Estampes, estrenada per l'aleshores OCB dirigida per Franz-Paul Decker; Camins somorts, estrenada i enregistrada per Miquel Farré, o Suite catalana, afegint danses a les obres que Mompou havia fet en aquest registre, són valors segurs que restaran. El mateix Decker, en el concert d'homenatge que li dedica l'orquestra la tardor vinent, ja havia escollit una obra de Taverna-Bech per al programa: Les nits, estrenada el 2001 i interpretada de nou no fa gaire per l'OBC dirigida per Josep Caballé-Domènech. Deixa inacabades una Simfonia i una cantata, Barcelona 1714, sobre un text de Lluís Serrahima.

Taverna-Bech va ser un referent com a crític musical. Va començar a escriure sobre música en els primers números de Serra d'Or, després va ser crític d'El Correo Catalán, de Destino, d'El País i de fa molts anys de la Revista Musical Catalana (RMC), on escrivia uns petits articles magistrals cada mes amb el títol Impromptu. Fa poc havia publicat també en aquesta revista un extens treball sobre Haydn amb motiu del 200è aniversari de la seva mort. Juntament amb les tres B –Bach, Beethoven i Bartók–, el compositor austríac era dels més valorats per Taverna-Bech. També va ser president de l'Associació Catalana de Compositors el 1992, on ja havia desenvolupat una tasca fecunda com a secretari des del 1982. La seva música ha circulat per camins molt personals ja que en composició va ser pràcticament autodidacta. No es copsa del tot, com passa sovint en qualsevol música seriosa, a la primera audició. Cal endinsar-s'hi per captar els inacabables matisos que com capes de pell fina es van descobrint. Poètic, subtil, ple de bells paisatges interiors. Mort als 78 anys, precisament el dia del seu aniversari, podem recordar-lo amb les paraules que va escriure en el seu penúltim article –l'últim deurà sortir en l'edició de maig– a la RMC: «La música com a art és una aventura imprevisible i quasi aleatòria que l'home emprèn i assumeix amb el risc de la incògnita i la il·lusió de l'esperança.» La cerimònia de comiat serà avui a tres quarts d'una al tanatori del carrer de Sancho de Ávila.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.