Cultura

JOAN VILLARROYA

HISTORIADOR

«No són els botxins, a qui hem d'acontentar»

–Del consell de guerra de l'alcalde Xifré n'ha fet un llibre. Què aporta aquest document?
–«A més del facsímil del consell de guerra, l'Ajuntament de Badalona em va demanar que complementés la informació amb una explicació per situar el personatge, amb fotografies inèdites cedides per la seva filla, i una introducció crítica dels documents del consell de guerra.»
–És el primer cop que es publica aquest consell de guerra?
–«Tot sencer sí. L'actual regidor de Cultura, Mateu Chalmeta, va fer un treball de doctorat i n'havia copiat una part. En va fer un article per la revista del Museu de Badalona i ERC va difondre còpies del treball durant una homenatge que es va fer a l'alcalde Xifré fa anys.»
–Aquest llibre permetrà descobrir la figura de l'alcalde Xifré?
–«Un consell de guerra permet veure qui el deté i qui declara a favor i en contra i descobrir la gent que hi va intervenir.»
–Pot aixecar polseguera que apareguin els noms i cognoms de les persones que van declarar en contra seu?
–«Evidentment, sempre que hi ha noms i cognoms en un fet negatiu com aquest hi pot haver descendents que es molestin. És una realitat que no podem obviar, però només faltaria que anéssim amb cura de no molestar els botxins i perdéssim la decència de recuperar les víctimes. No són els botxins, a qui hem d'acontentar. La majoria de les declaracions diuen que el temps que Xifré va ser alcalde va fer molt per impedir que passessin malvestats, però n'hi ha d'altres que recorden que en el seu període es van cometre assassinats. Jo he mirat molts consells de guerra i puc dir que hi ha noms que es repeteixen i que no van declarar en contra de l'alcalde Xifré.»
–Fer aparèixer aquests noms és recuperar la memòria històrica?
–«No hi ha res que impedeixi que setanta anys després dels fets, qualsevol historiador pugui estudiar-los. Parlar de les persones que van perdre la vida serveix per recuperar els noms i per això s'ha d'anar al fons i mirar qui hi va estar implicat. Això és història tot i que ara se'n diu memòria històrica
–Què li sembla la manera en què es reivindica la figura de l'alcalde Xifré?
–«Em sembla perfecta perquè era un representant dels badalonins escollit democràticament i va ser afusellat només pel fet de ser republicà i d'esquerres. Gent de diferents ideologies han reconegut que es va tractar d'un assassinat.»
–Va ser una figura controvertida en el seu moment?
–«No va tenir temps. El van escollir alcalde el març del 36 i la guerra va esclatar al juliol.»
–Es tracta de l'executat pel franquisme més important de Badalona?
–«Tots els executats són iguals, però és l'autoritat municipal més important de Catalunya que va ser afusellada.»
–I per què no es va exiliar?
–«Es queda perquè es pensa que no li passarà res. S'havia desenganyat molt i pensava continuar amb la seva vida. Ni tan sols el fiscal li va demanar pena de mort. Va ser en el moment de la condemna que el tribunal canvia la petició.»
–Vostè ha estudiat a fons el tema de la Guerra Civil. Encara cal aprofundir-hi?
–«Cal més investigació perquè ara es pot accedir a molta més documentació i encara queden infinitat de preguntes sobre fets de la guerra sense resposta.»
–Seguirà treballant en aquesta línia?
–«M'interessa el tema de la repressió franquista i he recopilat desenes de consells de guerra de badalonins represaliats.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a