Joaquim Vilarnau recopila en un llibre diversos articles sobre els precursors de la música en català
«50 anys de la cançó» inclou la reedició de l'únic disc dels Setze Jutges
L'Any de la Cançó, inaugurat amb la triomfant reedició del disc del 1966, Audiència pública, dels Setze Jutges, i amb un seguit d'actes organitzats per la Generalitat pendents d'oficialitzar-se, viu ara un altre capítol amb el llibre 50 anys de la cançó. En més d'un centenar de pàgines, Vilarnau examina els noms i les cançons dels pioners de la música en català a partir de l'article titulat «Ens calen cançons d'ara», publicat el gener del 1959 a Germinabit i motivador, enguany, del cinquantenari. «És un article periodístic que, de fet, va llegir poca gent. Ermengol Passola [emprenedor cultural que va fundar les discogràfiques Edigsa i Concèntric] em va reconèixer que no se l'havia llegit mai, i Raimon tampoc. Sí, però, que a l'hora de fer història es tira enrere i apareix aquest article, que va ser profètic. Des dels primers jutges fins ara no s'han deixat de fer mai ‘cançons d'ara', cosa que indica que estem vius», afirma Vilarnau.
Nodrit d'articles ja publicats, la majoria a Enderrock, el llibre inclou retrats de tots els integrants dels Setze Jutges i un capítol dedicat a Raimon, que fa cinquanta anys va concebre Al vent però que, tanmateix, no va integrar-se mai als jutges. «Ni li ho van proposar ni ho va demanar; aquesta és l'explicació oficial», diu Vilarnau. «El nucli inicial dels Setze Jutges venia de la burgesia barcelonina benestant, i Raimon provenia del proletariat del País Valencià. Els objectius vitals eren molt diferents.» Evidenciant l'empremta que van deixar els jutges, el llibre també emfasitza l'aportació de molts altres músics contemporanis. «Núria Feliu ha estat sempre tractada amb prejudicis, i Guillem d'Efak, amb una biografia que inclou haver treballat de miner i ser una mena de precursor del ligoteo a Mallorca, ja tindria més d'un film sobre la seva vida si fos americà», vaticina Vilarnau. 50 anys de la cançó es presentarà a la Llibreria Ona de Barcelona –fundada per Ermengol Passola– el dia 21.
Una gran exposició, el 2010
Els actes organitzats pel govern de la Generalitat amb motiu dels cinquanta anys de la Nova Cançó, pendents encara d'anunciar-se oficialment, tindran com a eix central la gran exposició que, a partir de l'abril del 2010 i fins a l'estiu, s'instal·larà al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona. Comissariada pel periodista gironí Xevi Planas, en la mostra, que s'articularà amb llibres i retalls de diari, també hi participaran dos fotògrafs ben vinculats al món de la cançó: Juan Miguel Morales i Pilar Aymerich.