Pompeu Fabra torna a Badalona

El tramvia era el mitjà de transport que feia servir Pompeu Fabra per desplaçar-se des de casa seva, a Badalona, fins a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona. Cada dia arribava a fer fins a quatre viatges d'un trajecte que, si hagués de fer ara en transport públic, el podria començar a la recentment inaugurada estació de metro que porta el seu nom, una de les constatacions de la petjada que l'il·lustre filòleg va deixar a la ciutat on va viure durant més de 25 anys i on va ser nomenat fill adoptiu el 1934. Badalona ha apostat aquest any per aprofundir en el coneixement de la vinculació de la figura de Pompeu Fabra amb la ciutat, coincidint amb la celebració de la Capital de la Cultura Catalana. L'exposició que ahir es va inaugurar a l'Espai Betúlia, que es titula Pompeu Fabra. Una llengua per tot i per tothom, va en aquesta línia. Allà s'hi pot trobar un repàs de la seva trajectòria professional i vital que para especial atenció en la seva vinculació amb Badalona, que s'inicia quan l'any 1912 s'instal·la a la ciutat amb la seva dona i les seves tres filles. Fabra no va abandonar la ciutat fins al 1939, poc abans de marxar cap a l'exili. D'aquests anys de residència, en queden com a testimoni moltes referències a la seva obra com ara algunes paraules genuïnament badalonines que va incloure en el seu Diccionari general de la llengua catalana, que l'exposició reprodueix en forma d'un estol de fitxes que pengen del sostre. Paraules i llibres, com no podia ser d'una altra manera, que es complementen amb objectes personals i documents que deixen constància de la seva estada a la ciutat, com ara els fulls del padró municipal. La mostra també serveix per descobrir aspectes més desconeguts de Fabra, com ara la seva afició al tennis, un esport que practicava amb la seva filla gran a les pistes de la Cros i que el va portar a ser president de l'associació Lawn Tennis de Catalunya, embrió de la Federació Catalana de Tennis. La mostra recorre els aspectes més importants de la seva producció filològica i fa parada i fonda a Badalona, on en un mapa de la ciutat se situen diferents punts destacats de la geografia fabriana, des de les cases on va viure fins als espais que porten el seu nom. El seu record quedarà més fixat d'aquí a uns dies, quan està previst que s'instal·li una placa que donarà fe dels seus anys a Badalona a l'exterior de la casa del carrer de la Mercè on va viure, l'única que queda dreta de les diferents residències que va tenir a la ciutat.