Cultura

Dins el circ itinerant

El teòric del grup històric Dau al Set Arnau Puig presenta ‘De una filosofía de la itinerancia', un viatge a través de la cultura

Una itinerància vital

Puig és un far de l'art i un referent de l'avantguarda, però sempre ens recorda que és un filòsof

Per a molts que hem tingut la sort de compartir els seus coneixements i la seva bonhomia, Arnau Puig (Barcelona, 1926) no és només un dels grans intel·lectuals de la postguerra sinó un motor del pensament actual. Els lectors el poden trobar a les pàgines del suplement Cultura i molts el recordaran com el teòric i fundador de Dau al Set. Aquest grup va trencar la ronya franquista i va agrupar un col·lectiu de pintors i poetes avantguardistes amb gent de la categoria de Ponç, Brossa, Tàpies, Cuixart, Tharrats i Cirlot, una plèiade que va superar els cercles surrealistes francesos els anys difícils del plom, quan aquí tothom anava a missa i estava de moda l'art religiós. De tots els que he conegut, Ponç em va semblar un volcà i Puig la persona que em va ensenyar perquè Miró era Miró i de quina manera s'havia d'observar un paisatge.

Arnau Puig és un far de l'art i un referent –oblidat com tants altres, la qual cosa ja li està bé perquè és discret– de l'avantguarda, però en les converses sempre recorda que ell és en realitat filòsof. Per a un aficionat a aquesta matèria tan metafísica i terrestre, divagar o concretar amb Puig aspectes sobre Foucault, Heidegger o Husserl resulta tan gratificant com parlar dels grans gurus de l'art actual o genis fora del temps. Per tots aquests motius els vull recomanar la lectura del seu últim llibre, De una filosofía de la itinerancia (Comanegra), un recorregut pels autors que l'han influït, que van des dels sofistes, el Sòcrates de Xenofont i Aristòtil, fins als artistes plàstics i els poetes que han marcat la nostra vida quotidiana. El viatge no és cronològic ni canònic. Pot acostar Dostoievski a la història de les idees o fer-nos derivar d'Heràclit i Píndar a la teoria del coneixement o oferir pistes i indicis a la teoria de la percepció a partir dels famosos personatges de Conan Doyle, Sherlock Holmes i el doctor Watson.

Estructurat en capítols breus i llegidors, l'assaig és un viatge per les lectures de l'autor. La relació entre Bergson i Proust és evident, però Puig pot avançar en les postil·les entre Schelling i Txèkhov, del qual realitza una interpretació sensacional: “Una literatura tan calmosa i amb una noció tan avorrida del temps com la de Txèkhov ens ha mostrat la passivitat de les conductes, les passions que regeixen i la duresa de determinades opinions per mantenir vigents un cert tipus d'esdeveniments”. Amb els anys, el narrador i dramaturg rus s'ha perpetuat i el seu perfum té la fragància d'un jardí de rosers al crepuscle. No cal un gran drama o una acció desconcertant perquè Txèkhov perfili el camí.

En aquestes asseveracions, sempre situant el llenguatge a partir d'expressions que manifesten el dubte, Arnau Puig desplega tots els seus coneixements com un llegat. No es pot dir que el llibre sigui un manual, però ho és des de l'heterodòxia. Ni tampoc que pretengui assumir el pensament fort o deixar-se temptar pel relativisme. En un dels apartats, es refereix a “objecte, entorn i resposta mental i lingüística”. A partir d'aquest enunciat ens diu que l'impacte estètic és difícil de delimitar amb precisió: “Sòcrates es va acostar a aquesta qüestió des de la realitat, no des de la idea. Per a ell, l'estètica és el que acomoda l'objecte, no el seu valor o perícia. En l'esport, és estètica la forma que aconsegueix el cos en l'acció o bé la impressió estètica és solament un afegit? En un xut futbolístic, és bella la postura del jugador o l'únic que hi ha és el fet de colpejar?

En la distorsió intel·lectual o en el moment d'observar una idea com una abstracció, Arnau Puig ens situa en un territori fastuós. Lezama Lima deia que una imatge és la creació pura de l'esperit. Al llibre Puig ens aboca a l'abisme de l'esperit on s'obren els sentits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

  • Avui 19-06-2011 Pàgina 40