Cultura

Els altres amics

Vicenç Pagès segueix el curs de les estacions a ‘El llibre de l'any', un almanac literari il·lustrat per Joan Mateu en què homenatja els seus autors de capçalera

El llibre i l'exposició dels dibuixos es presentaran el dia 22 a les Sales Municipals

Maria estava llegint, quan l'arcàngel Gabriel va baixar a anunciar-li que tindria el fill de Déu. A la majoria de representacions del tema, la Verge reacciona amb sorpresa, fins i tot amb temor, amb el llibre encara a la falda, obert per la pàgina interrompuda. Però a Vicenç Pagès Jordà li va cridar l'atenció que en un retaule de Simone Martini, més que impressionada per l'impacte de la revelació, la Verge semblés irritada per la intrusió d'aquest alat missatger que l'ha distreta de la lectura. Amb el polze guardant encara el punt, es diria que més aviat està impacient per tornar a estar sola, a pesar de la categoria del seu visitant i de la transcendència del missatge que porta. Per Pagès, no hi ha apologia de la lectura més poderosa que aquesta, en què Déu mateix queda disminuït enfront d'una pàgina plaent.

Aquesta és una de les reflexions que l'escriptor figuerenc ha disseminat entre els 53 textos que componen el seu particular almanac literari, El llibre de l'any (Labutxaca), un homenatge als autors i els llibres que l'han acompanyat al llarg de la seva vida com a lector, i també com a escriptor, en una relació que puntua per damunt de l'amistat: “Tenir amics està bé, però a vegades t'importunen, t'expliquen els seus problemes, t'exigeixen lleialtat; un llibre, en canvi, mai no et defrauda, és una relació sempre feliç”. El resultat és una espècie de cànon personal que, seguint el curs de les estacions i les celebracions anuals, des del dia de Reis fins a l'Onze de Setembre, el carnaval, Sant Jordi o Tots Sants, fa desfilar davant els ulls atònits del lector, perquè els retroba pròxims i a vegades fins i tot solidaris (com diu a propòsit de les cartes de la monja portuguesa, a vegades es descobreix que “els nostres neguits i les nostres esperances ja estaven escrits segles abans que els sentíssim”), gent com ara Joyce, Txèkhov, Kafka, Poe, Orwell, Woolf, Twain, Scott Fitzgerald, Cortázar, Gorki, Lampedusa, Verne, Flaubert, Wilde, Gógol o Capote, però també Sagarra, Dalí, Salvat-Papasseit, Espriu, Vinyoli, Fabra, Fages de Climent, Pla o Sales. La llista podria aclaparar, si no fos que l'autor hi omet la temptació erudita i aborda els temes per la banda de les afinitats i l'enlluernament; per això hi predominen les referències a escenes o fragments, més que no pas a llibres sencers, perquè al capdavall, afirma, “tot el que recordem d'una novel·la sovint és només una frase o una situació”.

Vicenç Pagès, que desitjava afrontar un projecte breu després de la dedicació que va exigir-li la novel·la Els jugadors de whist (Premi Crexells), que ha arribat ja a la quarta edició, ha partit dels quasi 500 articles que ha publicat des de l'any 2000 a la columna literària setmanal ‘Des del jardí', primer al diari El Punt i, més endavant, a Presència, però la feina no ha consistit a fer una tria de textos més o menys memorables, sinó a revisar-los, ordenar-los i, en molts casos, escriure'ls de nou per equilibrar i donar coherència a un almanac que demana una degustació lenta, de capítol setmanal si pot ser, recomana el mateix autor, que es declara enemic dels reculls embafadors de més de dos-cents articles, indiscriminats i al·luvials, i reivindica, en canvi, la intemporalitat d'un determinat periodisme literari, que “d'aquí a una setmana continuarà tenint el mateix valor, mentre que qualsevol peça dedicada avui a David Cameron demà ja l'haurà perdut”.

Una de les qualitats afegides del llibre és la col·laboració del pintor Joan Mateu, que va accedir a realitzar un dibuix per a cada una de les 53 setmanes de l'any, excepte una: significativament, aquella en què Pagès parla de Duchamp i la seva determinació de ser “un artista a l'ombra”. Mateu, que confessa que és “un lector pèssim”, ha bregat amb els textos fins a comprimir-los en unes imatges que, segons l'escriptor, “no es limiten a il·lustrar-los, no hi estan sotmeses, sinó que hi estableixen un diàleg fecund” que oscil·la entre el fotomuntatge, el collage, el poema visual i fins l'acudit. “Ha dibuixat amb el mateix esperit amb què jo he escrit: amb alegria”, afirma Pagès. Els dibuixos originals, així com alguns dels esbossos preparatoris, formaran part d'una exposició que s'inaugurarà dijous vinent, dia 22, a les Sales Municipals de Girona (20h). en un acte que servirà també de presentació del llibre i al qual assistiran el professor Miquel Berga, responsable que un dia Pagès i Mateu es coneguessin, i l'actriu Carla Nieto, que llegirà quatre textos de l'almanac, un per a cada estació. “Crec que m'he guanyat el dret de fer un llibre com aquest”, opina l'escriptor, feliç de la que considera, si no la seva obra més personal, sí almenys la més agradable tant a la vista com al tacte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a