Gòtic, t'estimem poc

En l'imaginari col·lectiu de molts catalans, el gran art nacional és el romànic. No hi ha cap corrent artístic amb un pes simbòlic i mitològic tan potent com el romànic, l'art que va assistir al naixement de Catalunya i que, després de segles perdut en el pou de l'oblit, va ser descobert i rescatat pels herois de la Renaixença. L'idil·li popular amb el romànic, l'art de les essències, té a més uns curiosos factors psicològics: els catalans se'l senten tan seu que fins i tot l'associen a la idiosincràsia del poble.

El problema dels sentiments tan apassionats és que acostumen a ser excloents. L'amor fou pel romànic ha deixat en una posició incòmoda l'altre art medieval, el gòtic, icona de l'època més esplendorosa de la història del país, la de la plenitud de l'Estat i la seva expansió per la Mediterrània. El refinat gòtic ocupa un rar segon lloc en el podi (i un tercer si entra en disputa amb el modernisme), malgrat que una part destacada dels historiadors de l'art el defensa com l'autèntic gran art català, ignorat per la preeminència del romànic.

Ens estimem molt (i massa?) el romànic i poc el gòtic? És un bon moment per fer una sacsejada al debat –que no és nou–, en el context de l'exposició que aquest dijous obrirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Catalunya 1400. El gòtic internacional, una reunió excepcional d'obres mestres d'aquest període tan creatiu de la història de l'art català, per alguns especialistes pendent de reivindicar i prestigiar com es mereix.

Hem relegat el gòtic en favor del romànic? “Sense cap dubte. El romànic està més de moda, agrada més, és més romàntic. Per als catalans, el gòtic està més integrat en la vida quotidiana que no pas el romànic, i per això se'l tracta amb normalitat. El romànic és més històric, més turístic, està més allunyat de la vida de cada dia”, diu Xavier Barral, exdirector del MNAC i autor del polèmic assaig L'art romànic català a debat (Edicions 62), on feia una dissecció de la imatge distorsionada que es té del romànic.

“El gran art català no és el romànic, sinó el gòtic, i hem de lluitar per divulgar-ho. El romànic és l'art de la Catalunya Vella, de la Catalunya comtal; el gòtic és l'art de l'època reial, l'art dels Països Catalans!”, justifica un dels eminents coneixedors del gòtic català, Frederic-Pau Verrié, que no es cansa de donar arguments: “El nostre gòtic té caràcter propi, no va copiar res ni ningú. A diferència del romànic, Catalunya el va exportar, a Rodes, Sicília, Xipre...”

“L'estima que hi ha a Catalunya per l'art romànic tendeix a eclipsar el gòtic. Però una cosa és el factor sentimental i, l'altra, el valor de l'art: la qualitat artística del gòtic és molt superior al romànic”, remarca Gerardo Boto, professor d'art medieval de la Universitat de Girona. Però una cosa acaba pervertint l'altra: per exemple, a l'Institut d'Estudis Catalans hi ha una Associació d'Amics de l'Art Romànic però cap del gòtic. Fins i tot el MNAC, entén Boto, cau en la trampa “mediàtica” que el lloa com el museu d'art romànic de capçalera, deixant en segon lloc els seus tresors gòtics.

“Sense desvirtuar el romànic, l'època brillant de l'art català és el gòtic”, emfasitza Rosa Alcoy, Catedràtica d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Al seu parer, el debat és perillós: “Per valorar el gòtic, no s'ha de menystenir el romànic. El que cal és incidir en un sentit més global del període medieval.” Admet que hi ha “una fixació popular” pel romànic, però nega que hagi afectat les estratègies dels investigadors. “No hi ha més estudis de romànic que de gòtic, al contrari”, per bé que quan es tracta de publicacions magnes de gran difusió la cosa canvia.

El problema, segons els estudiosos, és que els cercles oficials –i oficialistes– han seguit contribuint al llarg de les darreres dècades de democràcia a l'exaltació del romànic en detriment del gòtic. Només cal comparar la monumental Catalunya romànica que va editar als anys vuitanta Enciclopèdia Catalana, de 28 volums, amb la versió del gòtic, de vuit volums –i força menys voluminosos.

“El fenomen del romànic fa que hi hagi una percepció molt alterada de la realitat”, opina Joan Molina, professor d'història
de l'art medieval de la Universitat de Girona. Que el romànic és important, i tant que sí. Però és “incomparable” amb el nivell del gòtic. “Aquí el gòtic va arribar molt tard, però quan arriba ho fa amb una vitalitat extraordinària”, emfasitza Molina.

Canviar de xip i “donar a conèixer a la gent” el gòtic seria, diuen els experts, la manera de reconciliar-nos amb la seva grandesa. “És que el gòtic és un gran desconegut: així, com es pot apreciar?”, es pregunta la historiadora de l'art Rosa Terés, que com altres companys seus reivindica el treball de recerca que s'està fent des de la universitat. “Durant molt temps, tot s'acabava en el romànic. A Barcelona, les rutes turístiques obviaven totalment el gòtic i se centraven en el modernisme. Però si aquí tenim una de les joies mundials del gòtic, Santa Maria del Mar! Sembla increïble, però fins fa poc això passava”, explica.

No és qüestió de desmerèixer el romànic, coincideixen a dir la major part d'especialistes, però sí de posar cada cosa al lloc que li pertoca. “El gòtic és l'art de les grans ciutats, on per alguna cosa se substitueix el romànic. El romànic té un encant especial però no deixa de ser un art muntanyenc, de cultura rural”, creu la historiadora de l'art Núria de Dalmases.

La discussió genera menys entusiasme en altres especialistes, i no cal ni dir en els més incondicionals al romànic. “Són dos estils artístics extraordinaris”, remarca Manuel Castiñeiras, l'excap del fons d'art romànic del MNAC, reticent a fer-los competir. Reconeix que el romànic català s'ha “sobredimensionat”, però entén que té sentit pel seu valor afegit emocional i també per la seva “modernitat”, reivindicada amb fervor per les manifestacions d'avantguarda del segle XX. Ideologies al marge, Castiñeiras defensa el caràcter “únic” del romànic, en especial per la gran quantitat de pintura mural que s'ha conservat.

“És un debat gratuït i un pèl fal·laç”, creu Rafael Cornudella, el cap de l'àrea del gòtic del MNAC i alhora el comissari de l'exposició. Contraposar el romànic i el gòtic és “absurd”, i desaconsella fer una “apologia chauvinista” del gòtic. Ara bé, sí que lamenta el desequilibri profund en l'interès popular. I rectificar-lo és, diu, un repte majúscul per a l'exposició del MNAC.