Cultura

El senyor dels trons

George R. R. Martin presenta a Barcelona ‘Dansa amb dracs', cinquè volum de la saga ‘Cançó de gel i foc', adaptada a la televisió amb el títol de ‘Game of thrones'

“Sóc un lector voraç, i no hi ha res pitjor que un llibre previsible; vull sorprendre el lector”

“L'art mai no serà democràcia; no puc agradar tothom, i intentar-ho és un error: jo escric la meva història i, si a algú no li agrada, que escrigui la seva.” Fora de context, aquestes paraules poden sonar arrogants, i encara més si són pronunciades per un home que ha estat comparat amb Tolkien i que, amb la saga Cançó de gel i foc, ha venut 20 milions de llibres arreu del món. Un èxit amplificat per la sèrie Juego de tronos, que pren el nom del primer volum i ha multiplicat el nombre dels seus fans i els viatges promocionals.

Però ahir al CCCB no hi havia res més allunyat de l'arrogància que aquest nord-americà de 63 anys, gras, barbut, afable, amb aspecte de freaky, que contesta educadament amb llargues respostes les preguntes que deu haver sentit dotzenes de vegades. Ahir va oferir una roda de premsa amb motiu de la publicació del cinquè volum de la sèrie, Dansa amb dracs (editorial Alfaguara), dins les activitats prèvies del Kosmopolis del 2013. Avui torna al CCCB per trobar-se amb els seus fans, que han esgotat les entrades ja fa dies per veure'l en viu. Encara hi ha entrades disponibles per seguir la trobada per pantalla des de l'Auditori del CCCB

Així, amb una generosa compareixença davant la premsa de 90 minuts, va desgranar algunes de les claus del seu èxit, una saga èpica ambientada en un món i època ficticis, però plens de referents que ens remeten a l'edat mitjana. A diferència d'El senyor dels anells, està adreçada a un públic més adult –hi ha dosis generoses de violència i sexe–, i no és una història maniquea d'herois contra malvats. “No volia escriure novel·les sobre bons i dolents, com ara Homer a La Ilíada, en què saps qui és el guanyador i el perdedor, però no qui és el bo i el dolent”, va explicar. “Algú va dir que els herois d'un bàndol són els malvats dels seus enemics, i hi estic totalment d'acord”, va manifestar.

Diversos punts de vista

Per narrar la història ha triat els punts de vista de diversos personatges, i fa una comparació molt gràfica amb una hipotètica saga novel·lística sobre la Segona Guerra Mundial: “Podríem narrar el punt de vista d'un soldat nord-americà d'infanteria que lluita a Alemanya, però ens deixaríem la guerra del Pacífic; caldria també un soldat d'aquell front, però no sabríem que passa a les altes esferes del poder; llavors seria interessant narrar el punt de vista de Churchill, però només tindríem la visió dels aliats, i estaria bé narrar el de Hitler, tot i que resultaria una mica estrany...”

Un altre aspecte que va comentar és la importància de la geografia del món de fantasia que ha creat, els Set Regnes: “Quan estudiava a la universitat als anys seixanta es va posar de moda entre els estudiants nord-americans El senyor dels anells, i molts es penjaven a l'habitació un mapa de la Terra Mitjana, en comptes de la portada del llibre o un personatge; amb Tolkien vaig aprendre la importància dels escenaris i, en aquest sentit, segueixo la seva estela, Perquè que va crear llocs que encara ara em ressonen a la memòria i la imaginació.”

Els efectes de la sèrie

Tot i que col·labora en la sèrie de televisió Game of thrones, de la qual s'està produint actualment la tercera temporada, Martin afirma que la seva atenció “se centra gairebé exclusivament en els llibres”, i l'afecta sobretot en la mesura que HBO el requereix “per a actes promocionals”, i ha d'anar als Globus d'Or o als Emmy quan en són candidats. Però la sèrie no ha afectat els llibres: “No canviaré la meva manera d'escriure, són els responsables de la sèrie que han de fer canvis, si els cal, per adaptar la història al format televisiu.”

Tampoc no ha canviat mai res per pressions dels fans, encara que n'hi ha algun que endevina per on anirà la trama i ho publica a internet. El seu gran objectiu és sorprendre: “Sóc un lector voraç i, per mi, no hi ha res pitjor que un llibre previsible, en què endevines el final només llegint un parell de capítols.” “Penso mantenir la tendència de sorprendre el lector, perquè vull que estigui ansiós per saber què passarà; vull fer llibres que siguin interessants i, sobretot, imprevisibles”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.