Cultura

Una gran exposició sobre un compositor de sardanes mític i sobre la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan pot convidar molta gent a fugir cames ajudeu-me. Els que segueixin aquest impuls es perdran una aposta atrevida i estimulant que busca la transgressió no pas com a una simple boutade sinó anant a les arrels del tema i aportant arguments. La mostra Pep Ventura, abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda, desmunta la visió tradicional de l'anomenada dansa nacional de Catalunya i transporta el visitant a una època en què servia per convertir en ballables els grans èxits de l'òpera i la sarsuela, i era el súmmum de la modernitat i el progressisme. L'exposició es pot veure des de dissabte fins a l'1 de novembre alMuseu de l'Empordà.

Quan ballar sardanes feia modern

El Museu de l'Empordà revisa la figura de Pep Ventura per desmitificar la sardana i reivindicar-ne els orígens

Sardanes amb lletres en castellà, o versions sardanístiques de la Traviata, l'Himne de Riego o les sarsueles més conegudes avui dia poden sonar a broma o a l'últim invent de Santi Arisa, però el segle XIX eren l'essència d'un ball que adaptava les tonades del moment perquè els joves les ballessin, a un ritme molt més endimoniat que l'actual, a les festes majors empordaneses. «La sardana és un dels grans mites generats per bastir una nacionalitat catalana potent, però un segle després cal resituar-los, i la figura de Pep Ventura és un bon fil conductor», explica la comissària de l'exposició, Anna Costal Fornells (Girona, 1981). La comissària (historiadora de la música, estudiosa de Ventura i intèrpret de tenora de la cobla Vila d'Olesa) no creu, però, que el procés de desmitificació sigui negatiu: «De vegades veus que quan desmitifiques alguna cosa, el que hi ha a sota és molt més interessant que el mite.»

Pep Ventura, gran músic

El capgirament dels tòpics sobre la sardana comença pel redescobriment del compositor més representatiu, el figuerenc il·lustre Pep Ventura (Alcalá la Real, 1817 - Figueres, 1875), a qui l'exposició situa lluny de l'amateurisme i els orígens materials i intel·lectuals humils amb què ha estat etiquetat. «Pep Ventura era un músic d'ofici amb un gran bagatge intel·lectual, que va saber transformar en sardana totes aquelles músiques que se sentien en una societat sense ràdio ni televisió», explica la comissària. En aquest sentit, les gires de companyies operístiques i de sarsueles pels teatres catalans (que generalment contractaven músics locals per a l'orquestra) van ser una gran font d'inspiració per a la composició sardanística de Ventura, en una època que aquesta dansa era un símbol de modernitat. «Hi havia festes majors en què hi havia dos balls, el de sardanes, amb els joves i els més moderns, i un altre ball on es tocava el contrapàs, per als conservadors.»

El muntatge que s'ha preparat aplega diversos objectes personals de Pep Ventura, com ara la tenora que el va fer un autèntic ídol de masses arreu de l'Empordà, part de les seves partitures, publicacions de l'època com la revista La Flaca o les dues obres que va crear Salvador Dalí inspirant-se en Pep Ventura.

Morir d'èxit

En definitiva, el criteri que guia aquesta exposició situa la sardana com a víctima de l'encotillament a què va ser sotmesa en el tombant de segle «quan es va voler imposar com a dansa nacional fins i tot en llocs com la Seu d'Urgell o les Terres de l'Ebre, on no sabien ni què era», segons explica Costal.

Amb aquesta estandardització es proscriuen lletres en castellà i referències sarsuelístiques, entre altres elements, i la sardana, tot i tenir diferents usos reivindicatius fins ben entrat el segle XX, va perdent la seva energia primigènia. «Potser, sense el procés de nacionalització, avui la sardana ja seria morta, però ara és viva en una vitrina.» Una conclusió, com tota l'exposició, que no deixa indiferent.

Disc del 1908 enregistrat a París

Entre els objectes més destacats hi ha una autèntica joia discogràfica com el disc de pedra enregistrat el 1908 per la cobla Antiga Pep de Figueres. El disc està considerat un dels primers enregistraments de músics catalans. Inclou El cant dels ocellets i un dels autèntics hits de Pep Ventura, Per tu ploro. Els músics van viatjar a París per fer la sessió d'enregistrament ni més ni menys que a la casa Pathé Frères, alhora que actuaven a la mateixa ciutat i també a Londres. El disc es podrà escoltar en versió MP3.

Un CD amb peces inèdites

No ha estat només recuperació de discos i velles partitures, sinó que també s'han posat en solfa en un CD amb interpretacions vocals i instrumentals de peces inèdites que segueixen els paràmetres estètics del segle XIX. Són 12 temes interpretats per dues formacions creades ad hoc: l'Orquestra Nova Pep i La Nova Euterpe.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a