teatre
El Teatre de Girona reviu ‘Josafat' amb un musical
Es tracta de la primera producció pròpia en aquest gènere del Municipal gironí
L'obra, que té Joan Solana a la direcció, Josep Pujol i Marc Timón, s'estrenarà el 22 de febrer
La història del campaner de la catedral, de nom Josafat, que Prudenci Bertrana va concebre a principi del segle XX, tornarà a transcendir com una de les principals referències de l'imaginari gironí gràcies al musical que s'està coent amb vista a estrenar-lo el 22 de febrer de l'any vinent. El Teatre Municipal produirà aquesta obra, que es presentarà en format de musical, i que es converteix en la primera producció teatral d'aquest gènere de l'equipament gironí. L'equip encarregat de dur a escena la cèlebre obra protagonitzada per Josafat i Fineta a les entranyes de la catedral el formen l'escriptor i musicòleg Josep Pujol –bon coneixedor de l'època, de la qual ha publicat diversos estudis sobre el modernisme i noucentisme gironins– com a encarregat de la dramatúrgia; Marc Timón, reputat deixeble d'Albert Guinovart i Manel Camp, que s'encarrega de musicar les lletres; i Joan Solana (Temps mort, Ulls de bruixa i Axolot) a la direcció.
Pel que fa l'apartat interpretatiu, amb la presentació pública d'aquesta ambiciosa producció ahir es va donar el tret de sortida a la recepció de currículums (prevista fins al 6 de setembre) en la que esdevindrà una convocatòria oberta per escollir els actors i les actrius que formaran part del repartiment. Els quatre rols principals del musical seran els de Josafat (que està pensat per a un baríton), Fineta (soprano), Pepona (contralt/mezzosoprano) i Prudenci Bertrana (tenor), convertit en un personatge que introduirà el dramaturg. Josep Pujol va avançar que Bertrana li serveix com a contrapunt narratiu i que, entre altres coses, reflectirà els dubtes que té l'autor per concebre l'obra tot contemplant la catedral i les sensacions d'amor-odi envers la seva criatura literària.
Tal com van destacar el mateix dramaturg i el director del Teatre Municipal, Josep Sánchez, la novel·la original té molts ingredients que la fan adient per reconvertir-la en un musical popular: personatges carismàtics, passions extremes, sensualitat, un argument amb intriga i un escenari amb grandesa i misteri. Josafat és “un diamant en brut”, va remarcar Pujol, que també va aclarir que tot i ser un mite local, molt arrelat a Girona, és al mateix temps molt universal. Com a referent a l'hora d'escriure el llibret, l'escriptor va dir que Josafat. el musical aniria en la línia d'El vampir del Raval.
Marc Timón va manifestar que Josafat “no es planteja com un musical tipus xou sinó com una opereta, amb un estil simfònic clàssic i amb una estètica postromàntica, que tindrà una petita orquestra de cambra”. Per la seva banda, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va sentenciar: “Ja era hora de poder donar joc a Josafat, ja era hora de fer un musical gironí i ja era hora de fer un musical creat per gironins.”
Musicals gironins
Amb poc temps, les comarques gironines disfrutaran com mai de musicals de producció pròpia concebuts majoritàriament per professionals d'aquí. Després de l'estrena d'Isabeau, a l Teatre de Bescanó, tocarà el torn d'IsaVel, l'obra que representarà la vida de la primera sindicalista catalana Isabel Vilà, prevista per estrenar a l'octubre.
LA DATA
LA XIFRA
El nostre arquetip de puresa espatllada
Eva vázquezHi deu haver poques obres en la literatura catalana que hagin estat capaces de lliurar un arquetip tan poderós com el de Josafat, si exceptuem el senyor Esteve de Rusiñol, encarnació del botiguer que fa temps que ja disposa del seu propi musical. En la literatura de Girona, en qualsevol cas, no n'hi ha cap altre de comparable al d'aquest campaner viril i salvatgí, però innocent com una criatura, que té un parentesc obvi amb el geperut de Notre Dame, per ofici i per passió, i que se n'allunya per la tortuosa ànsia de puresa, pel corc fatal del remordiment. No gosaria dir que aquestes siguin unes qualitats genuïnament gironines, però eren sense cap dubte les de Prudenci Bertrana, que molt abans que Pla ja havia descrit els desficis de la creació com una atracció diabòlica i que exhortava a això que ara es porta tant de l'excel·lència a través, si calia, del martiri. És un gran encert de Josep Pujol, responsable de la dramatúrgia del musical de Josafat i ell mateix un pulcríssim escriptor, haver pensat a incorporar en el drama la figura de Bertrana donant veu als dubtes i terrors de la seva pròpia creació. Perquè aquest campaner solitari que es torna brutal en contacte amb la temptació és una projecció del mateix temperament de l'autor, dividit entre el desig i el deure, entre la bohèmia dels amics i les obligacions familiars. Continua sent modern, sí, aquest Josafat centenari, com ho és el conflicte entre l'art i la vida.
