Cultura

«La ficció és fonamental per a la humanització i la conquesta de la llibertat»

L'escriptora brasilera Maria Valéria Rezende, que treballa com a monja educadora des de fa 40 anys al nord-est del Brasil al costat dels més necessitats, ret homenatge a l'escriptura i a la ficció a El vol de l'ibis roig (Club Editor), la seva primera novel·la traduïda al català.

Els dos personatges sobre els quals pivota la novel·la són un peó i una prostituta que es troben per atzar i acaben establint una relació a través de l'escriptura: en Rosálio –el Pas Ningú– ha marxat del seu poble perquè volia aprendre a llegir, i la Irene –l'Ibis Roig–, una prostituta atrapada a la ciutat que li ofereix un lloc per dormir i li ensenya les lletres. A canvi, ell li explica històries en unes Mil i una nits brasileres.

«Per crear aquests personatges no m'he inspirat en ningú que hagi conegut en la meva feina d'educadora popular, però la primera matèria amb què la meva imaginació els ha construït segurament ve del centenar de persones reals amb les quals he intercanviat pensaments i sentiments durant aquests anys.»

La ficció juga un paper central en aquesta novel·la que, a banda de les Mil i una nits, també ret homenatge a El Quixot, a través del personatge idealista de Rosálio. «La ficció és fonamental per a la humanització i la conquesta de la llibertat –assegura l'autora–; qualsevol somni i projecte són ficció: primer cal inventar un altre món amb la imaginació i cal que estigui ben nodrida, i amb què? Doncs justament amb històries que ens permeten viure moltes vides, conèixer altres mons, ampliar les nostres visions i experiències.» Rezende esgrimeix que el mètode que segueix en la seva tasca d'educadora es pot resumir amb aquestes paraules: «Escoltar una història aquí i explicar-la més endavant, i algunes vegades reinventar-la per provocar la reflexió i la imaginació de la gent, per tal que reinventin les seves vides i el seu món.»

La novel·la es divideix en disset capítols, cadascun marcat pel color que pren protagonisme en la narració (gris i roig, verd i negre, morat i blanc, or i blau, vermell i blanc...) «La meva terra i la meva gent són de tots colors. Quan ja havia escrit diversos capítols em vaig adonar de la importància que prenien els colors i vaig decidir fer-ho més conscient titulant així els capítols.»

Maria Valéria Rezende (Santos, 1942) compagina la seva tasca d'educadora al nord-est brasiler, on treballa especialment en l'alfabetització, amb l'escriptura. Té tres llibres publicats: Vasto mundo (2001), O vôo da guará vermelha (2005) i Modo de apanhar pássaros à mão (2005).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.