De Perejaume a Brossa

Les lletres «b» i «r» reposen tranquil·les i feixugues al terra, però la lletra «o» ja no pot suportar més la duresa i la fredor de l'asfalt i comença una escalada sense retorn. Hi ha tres lletres més que han decidit ser ingràvides fins a l'eternitat: dues «s» i la «a». Aquestes sis lletres –que juntes fan la cosa...– estan teixides per vint parells de passes intrèpides i balladores que les acompanyen en el seu ferm camí cap al cel. Les passes podrien ser de qualsevol; les lletres, només de Brossa. I el concepte, només de Perejaume.

L'artista maresmenc va rebre, als anys noranta, l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona de fer una intervenció creativa al terra de l'entrada de la Biblioteca del Guinardó. Aquell projecte, un tribut a Brossa, no va prosperar, però ara sí que ha pogut ser una realitat dins del pla de remodelació i singularització de parets mitgeres de la ciutat que impulsa l'Institut del Paisatge Urbà. Perejaume només va posar una condició: el seu disseny brossià «no podia» lluir en un barri cèntric de Barcelona sinó en un lloc humil. «Estem parlant de Brossa...!», exclama l'artista, que en va aprovar l'emplaçament a la plaça de la Prosperitat (a Nou Barris), en una paret totalment nua i muda.

Amb una programació de tallers i espectacles de màgia, ahir es va inaugurar aquesta obra d'art públic que, com no podia ser diferent, Perejaume va concebre per reivindicar Brossa i el seu esperit juganer, màgic i sempre aliat amb la sorpresa més inesperada. Les sis lletres del seu genial cognom fa l'efecte que estan guixades sobre asfalt –de fet, és una paret artificial construïda sobre la paret mitgera, en la qual ara, a més, s'han obert vuit finestres–, de manera que no és difícil establir connexions amb un joc tradicional català: la xarranca. Ara bé, ningú podrà saltar les caselles/lletres a peu coix (qui gosarà fer-ho a l'enlairada «a»?!), però Perejaume aspira que la seva obra faci «companyia» a la gent del barri i que la signatura bellugadissa, etèria, del seu estimat poeta faci reflexionar. «Quan un autor mor, som nosaltres els responsables del seu llegat. En el cas de Brossa, és un autor en trànsit, i no sé on anirà a parar. Ens costa tant resituar-lo...», lamenta.