contra xifrada
El venedor de temps
Santa & Cole disposa de 55 hectàrees de vivers al Parc de Belloch. L'empresa va començar l'activitat el 2004
Els arbres són temps fet matèria. Els humans, amb una certa fascinació per aquests éssers vius que atrapen els anys en les seves anelles concèntriques, els hem venerat, els hem maltractat i els hem domesticat per fer les nostres ciutats més habitables.
En aquestes reflexions estava Josep Selga, biòleg especialista en jardineria i paisatgisme, quan fa un any li van encarregar dirigir el viver de Santa & Cole, un grup empresarial expert en disseny, orientat sobretot al mobiliari urbà i que el 2004 va adquirir 55 hectàrees al Parc de Belloch (la Roca del Vallès). Acostumat a planificar l'arbrat urbà, la gran oportunitat de criar-los per aquest objectiu li va generar similars inquietuds que les que pot tenir un arquitecte que un dia es veu comandant una bòbila de totxos: ¿com es poden fer els millors maons?
Bé, gairebé iguals neguits, perquè a diferència dels totxos, els arbres creixen i es desenvolupen. «Ningú no compra un arbre perquè quedi com està. Quan adquirim un arbre, comprem futur, potencialitat», explica Josep Selga. Lírica? No creguin. Amb aquests pensaments Josep Selga no feia altra cosa que analitzar el seu producte com qualsevol empresari faria, per saber si podia aportar alguna cosa nova al mercat, si podia generar valor.
RESPONSABILITAT.
Pensem que un arbre de viver que espera ser adquirit en un centre de jardineria només conserva entre un 5% i un 18% de les arrels. Més del 80% es queda al camp de cultiu. Aquest fet, sobre el qual sovint passem sense donar-li la importància que té, afecta greument el desenvolupament futur de l'arbre.
Els especialistes anomenen «període d'implantació» el temps que passa entre que l'arbre és replantat i aconsegueix recuperar tot el seu sistema reticular. Fins que no regenera totes les arrels, no hi ha desenvolupament aeri, és a dir, de tronc i branques. Estem parlant d'uns dos anys que s'estan escatimant al comprador de l'arbre. La cosa no millora si el cultiu es fa en un test. «Hi ha solució a aquest problema?», es preguntava el biòleg, quan va pensar que segurament no era la primera persona al món que es plantejava aquesta qüestió. I certament no ho era. «Les preguntes vitals tenen un cert poder miraculós que les fa connectar-se més enllà del temps i de l'espai», explica Selga.
El cas és que la recerca el va portar primer a Austràlia i després a Escòcia, resseguint el periple vital de Jamie Single, un jove que amb 24 anys i les mateixes reflexions que Selga va desenvolupar un recipient de plàstic reciclat ple de forats amb forma cònica que es coneix com a air-pots.
Es tracta d'una tecnologia simple que no genera residu perquè es pot tornar a utilitzar. Els principis que van inspirar l'invent són molt simples: si les arrels necessiten un equilibri d'oxigen i humitat per desenvolupar-se, l'excés d'aire fora del recipient fa que les arrels no creixin en horitzontal, però que mantinguin la seva forma radial i la seva ramificació. «D'aquesta manera, l'arbre pot ser replantat sense necessitat de perdre temps», conclou el director de Santa & Cole Forestal, que ha incorporat aquest procediment al seu viver.
CIUTATS.