“Ràdio Estel està als antípodes de la Cope”

Estava a l'atur esperant el moment de la jubilació. Per casualitat vaig trobar pel carrer el director de Ràdio Estel, en Jaume Aymar, que no sabia ni que estava a l'atur. Quan li ho vaig explicar, em va invitar a participar del projecte. M'ho vaig pensar bastant perquè ja feia comptes de no tornar a treballar i ja m'havia planificat la vida. Però és cert que sempre havia dit que si tornava a treballar no seria en una emissora gran, sinó en una de petites dimensions, on el contacte humà és possible i necessari. Vaig decidir venir-hi per un any. Vaig entrar-hi al juny.

Sí, em van engrescar tres o quatre coses. A part que fos una emissora petita, per mi va ser molt important que fos una ràdio en català. També em va atraure per la meva manera de ser i de pensar el que hi ha al darrere. Aquesta és una ràdio que depèn de la Fundació Missatge Humà i Cristià, i aquests són dos valors que he tingut molt presents tota la vida: l'humanisme i el cristianisme. I després hi va haver un fet molt important: jo havia estat amic del bisbe Joan Carrera, que va ser qui va fundar aquest projecte.

Aquesta és una ràdio de dimensions reduïdes, en què no es podien fer canvis estructurals importants. El que s'ha fet aquesta temporada és reordenar la graella perquè tothom sàpiga què hi trobarà a cada hora. Hem potenciat molt la música, que ocupa moltes hores. Emetem música que és impossible trobar en altres llocs, que seria filatònica; és suau i relaxada, però a més volem que sigui d'una gran qualitat. També he tingut un especial interès que una part important sigui música en català. I en els programes parlats hem intentat afinar el màxim possible l'aspecte professional. Jo estic obsessionat amb la rigorositat i la feina ben feta. Ràdio Estel té un missatge molt clar però els missatges en qualsevol mitjà si no es presenten d'una manera atractiva, ben comunicada, no serveixen de res, són esforços que es fan en va. El nostre objectiu és que els programes siguin tan rigorosos com sigui possible, perquè crec que és l'única manera que es pot arribar a la gent i que augmenti, probablement, més que l'audiència, que sabem que mai seria majoritària, el prestigi. La meva aportació va més a intentar millorar la forma, perquè el fons ja hi era; aquí hi ha gent que ho sap fer molt bé..

Sí, aquest és el nostre públic, però també estem eixamplant la incorporació de temes. No hi ha cap tema prohibit, es pot parlar de tot. És cert que l'opinió de la gent que ve és la que és i no pretenem canviar-la, la visió de l'empresa és la que és, però tothom pot dir el que vol. És veritat que d'entrada és una ràdio per a creients, però justament ens agradaria que ens sintonitzés gent que té dubtes o que no és creient perquè trobessin atractiva la nostra programació.

L'únic paral·lelisme que hi ha és que la Cope depèn de la Conferència Episcopal Espanyola i Ràdio Estel depèn del Bisbat de Barcelona. Dit això, estem als antípodes en aquests moments. La Cope és una cadena essencialment comercial i nosaltres no ho som ni ho volem ser. Jo no he vingut aquí per fer la Cope, sobretot la que es feia fins fa dos o tres anys.

Sí. Tenim la pretensió de ser la ràdio que més i millor cobreixi la visita del papa. Ja estem emetent especials. Dissabte hi haurà excepcionalment informatius, amb connexions amb Santiago, i un programa especial de 7 a 10 de la nit que recollirà l'arribada de l'avió al Prat. Diumenge farem un programa de 8 del matí a 10 de la nit amb connexions amb tots els escenaris on passin coses, cosa que no té precedents en aquesta casa. L'esforç que significa fer aquest programa per a una ràdio en què treballen quinze persones és molt gran, però tothom està convençut que s'ha de fer.