Catalunya, terra de ‘dinos'

L'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha renovat de dalt a abaix l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, a Sabadell. La recent creació d'aquesta fundació privada de capital públic (rep el suport del Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació i la Universitat Autònoma de Barcelona) n'ha modernitzat l'estructura per fer-la més eficient, i que respongui millor a la dinàmica científica europea. Quant a la divulgació, també han donat un tomb important a la col·lecció del Crusafont, un edifici inaugurat ara fa 40 anys, en el qual el gros de l'exposició eren vitrines de material trobat sense cap explicació que el fes entenedor a la gent del carrer. A partir del 28 de setembre (data oficial de la inauguració de l'espai), i el cap de setmana del 2 i 3 d'octubre (amb unes jornades de portes obertes), el Crusafont mostrarà la seva transformació. Després d'un any llarg d'obres, el museu s'ha convertit en el principal espai divulgatiu de l'ICP. També acollirà l'equip de recerca sobre l'època dels dinosaures i continuarà sent l'espai on es guarden les històriques col·leccions de l'institut Crusafont. La difusió de continguts, pensada per a escoles i públic familiar, pretén captar l'atenció dels més joves. Que el Pirineu sigui l'últim espai que els dinosaures van habitar, fa uns 65 milions d'anys, serveix de reclam. Que al museu es mostri la figura de Pau, de 12,1 milions d'anys, que dóna molta informació sobre el període entre els homínids i els seus ancestres primats és un element que no passa desapercebut a la comunitat internacional.

Salvador Moyà, director de l'ICP defensa que les exposicions del museu han d'explicar processos, més que no pas resultats d'excavacions emblemàtiques. El repte és que, amb les experiències proposades, “la gent s'interessi per la ciència, que, encara que sigui difícil, és apassionant”. L'empresa Touché ha establert un diàleg constant amb els quaranta membres de l'equip de l'ICP per poder ser al més rigorosos possible i, alhora, crear una exposició en què els assistents siguin actius durant els 50 minuts que pot arribar a durar la visita.

Cada usuari disposarà d'una targeta amb un codi individualitzat que li permetrà fer diversos recorreguts per cada estació de l'exposició. Hi haurà, a més, diversos itineraris, tenint en compte l'especialització de cada departament de l'ICP. La intenció és que el visitant vagi responent les qüestions que es plantegen, amb la informació que extregui de plafons i de raonaments científics. Al final, segons el dissenyador interactiu de l'equip Touché, Carles Sora, l'usuari podrà rebre un article que haurà escrit com a culminació de l'experiència, a la bústia de correu electrònic. La varietat d'itineraris permetrà que es pugui visitar l'exposició altres vegades.

El museu, a més, completarà l'exposició amb tallers que es podran realitzar en noves sales habilitades. Si a la planta baixa es convidarà els assistents a convertir-se en investigadors que han d'excavar, preparar el material i analitzar-lo, i escriure un article científic, a la planta superior se'ls convidarà a convertir-se en fòssils, segons expressa, gràficament, l'arquitecte Jordi Queralt. Laura Celià, coordinadora de l'Espai Miquel Crusafont, apunta que a la mostra hi haurà cinc fòssils falsos que els visitants hauran de descobrir, peces enviades al Crusafont com si fossin possibles restes de líquens i arbres, per exemple, o fins i tot, un pretès ou de dinosaure.