Clam popular contra les execucions hipotecàries

“De moment hi ha en marxa una iniciativa legislativa popular (ILP), però el més urgent ara com ara és una moratòria sobre les execucions d'hipoteques”. Així ho expressava ahir Gianfranco Pani, portaveu de l'associació d'usuaris d'entitats financeres Adicae, davant les xifres que indiquen que a Catalunya les execucions hipotecàries sumen 40.000 casos des del començament de la crisi, el 2007. El nombre d'aquests processos, que s'inicien quan un subscriptor d'hipoteca no pot assumir-ne els pagaments i que culmina amb el desnonament de la família per subhastar la finca, podrien arribar a 80.000 o 100.000 a final d'any.

Així ho han assegurat representants de les entitats, que ahir es van reunir en un fòrum hipotecari coincidint amb el Dia Mundial de l'Habitatge, encapçalades per Adicae i amb l'adhesió dels sindicats majoritaris, associacions de consumidors com ara OCUC, UCC i PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), l'observatori DESC, sobre els drets socials a Catalunya, i la Federació d'Associacions Veïnals, per proposar un manifest comú amb el suport de les administracions.

Entre les propostes del document hi ha, en primer lloc, la possibilitat que el deutor lliuri el bé hipotecat i cancel·lar així tot el deute. Convé recordar que a l'Estat el contracte hipotecari no està vinculat a la compravenda del pis, sinó que el crèdit s'atorga a la persona. Pot passar, doncs, que si l'habitatge perd valor, no n'hi hagi prou retornant-lo.

També es reivindica en el text l'elaboració d'una llei de sobreendeutament familiar que prevegi la promoció de l'educació financera i la implantació d'un nou procediment extrajudicial amb unitats d'assessorament i suport.

Altres mesures complementàries serien facilitar l'accés a la justícia gratuïta, ajudes especials i línies de crèdit pont, així com permetre la paralització de les execucions mitjançant un sistema de mediació. A part, l'administració hauria de tenir el dret de tempteig i retracte en les subhastes per crear un parc públic de lloguer social.

La urgència de la nova legislació va ser explicitada per José M. Fernández Seijó, magistrat del jutjat mercantil de Barcelona, que es va definir com un “jutge autòmat melancòlic” que “ vol impartir justícia, però que no té les eines”. A partir d'ara, segons va explicar Miquel Àngel Escobar, de la UGT, totes les institucions implicades posaran en marxa una actuació contundent, un “cop de puny” necessari per frenar un conflicte social de primer ordre. “Parlar del dèficit públic –va subratllar Escobar– com el principal problema és una obscenitat”, ja que considera que el principal és l'atur i les seves derivades, com ara l'habitatge.

Per la seva banda, Aurora Huerga, de CCOO, va fer una crida a la responsabilitat de l'administració i va comminar les entitats financeres a buscar “fórmules com ara la congelació dels crèdits a través de condicions temporals fins que millori la situació dels subscriptors per evitar el risc d'exclusió social”.