Amb tutú, si cal
Saben que un grup ‘pop' ha de cuidar la imatge, però sobretot fer bones cançons. Mine! actua a La Mirona
Mine! és un grup que treballa bé la seva imatge, però no tot s'acaba en el seu aspecte exterior
El títol fa referència a unes fotografies promocionals en què els membres del quartet barceloní llueixen els tradicionals tutús de les ballarines de ballet. És anecdòtic o potser no tant: Mine! treballa bé la seva imatge, amb un bon equilibri entre elegància i ironia, però no tot s'acaba en el seu aspecte exterior. Guanyadors del concurs Sona 9 del 2009, acaben de publicar un dels millors discos catalans del 2010, Un brindis pel nen androide (Música Global), que aquesta nit presentaran en un concert a la sala 2 de la Mirona (23 h, 5 euros).
“Si ens posem tutús i ens sacrifiquem per la banda és perquè no volem passar desapercebuts. Ens encanta tota la part estètica que envolta la música pop i, en el nostre cas, la imatge no és l'ingredient fonamental, però sí que és important. Hi ha tanta oferta en el mercat que és imprescindible poder oferir al públic tots els ingredients”, expliquen.
La història del grup comença el 2004 quan Bernat Sánchez (Berni; veu, piano, Hammond i guitarra) i Albert Rams (Ret; veu i guitarra) es proposen l'aventura de formar un grup per dedicar-se en cos i ànima a la música. Necessitaven altres dos músics amb el mateix grau d'implicació, i els van trobar: Oriol Romaní, Txiri, baix, violoncel i veu, i Ricky Malo, bateria i veu. Tots quatre canten, tots quatre participen molt activament en la creació de les cançons. En aquest sentit, segueixen el bon exemple dels seus admirats Beatles (“Voldríem que se'ns recordés també com quatre individualitats”), tot i que la seva discografia ha seguit fins ara l'evolució inversa que la dels quatre de Liverpool: Mine! va començar gravant discos més complexos –Villa Antonieta i El cavall de l'emperador, que per raons diferents no van arribar a les botigues– i, a partir d'un epé titulat Selva de mar, van trobar el camí que els va portar fins a la senzillesa i el so natural i “poc amanit” d'Un brindis..., produït pel seu admirat Ricky Falkner. “Hi ha poca diferència entre el so del disc i el del directe”, afirmen. Avui es podrà comprovar a La Mirona.