cultura

La llengua

LA TRONA

Pel que pareix, la ja eterna lluita política per separar culturalment Catalunya de València mai tindrà fi, i la prova més palpable actualment és eixa obsessió perquè TV3 no es puga veure fora dels límits del seu propi territori. Però aquest tema, ho dic principalment pels jóvens que no han viscut plenament polèmiques anteriors, tan sols és una prolongació d'eixe pànic que uns quants tenen per no veure una cultura dins dels límits de l'actual estat espanyol que puga competir amb l'omnipresent domini del castellà.

De totes maneres, i abans de res, voldria deixar ben clar, per a no donar peu a interpretacions malintencionades per part “dels de sempre”, que per a mi particularment tot allò que siga fomentar l'àmbit cultural a tots els nivells em sembla no sols enriquidor, sinó també fonamental per a poder aconseguir societats més avançades en tots el sentits. I és per aquest motiu pel que m'agradaria no sols utilitzar dues llengües, sinó tres, cinc o totes aquelles que el meu intel·lecte poguera assimilar. Mai he rebutjat ninguna llengua, i la prova més evident és que malgrat que la meua pròpia llengua materna és i serà el valencià, habitualment els meus escrits literaris els solc fer en castellà, sens dubte perquè és la llengua escrita que més domine degut principalment a que quant la gent de la meua generació estudiava, el valencià era un idioma proscrit i arraconat a nivell institucional.

Així i tot, he intentat sempre trobar la part positiva de les coses, per la qual cosa he vist clarament que malgrat tot, culturalment he adquirit una riquesa lingüística tal que seria una autèntica estupidesa renunciar a ella per qüestions polítiques o de revenja.

Doncs bé, he fet aquest petit raonament previ perquè em fa vergonya escoltar i veure com des de determinades institucions públiques es tracta de manipular la cultura fins a uns límits inimaginables. Baix el meu punt de vista, la cultura i la història ens permetran aconseguir societats més dignes i justes, la primera per a aprofundir en el pensament, mentre que la segona, la història, perquè a través del seu estudi i coneixement dels fets ens puga prevenir davant de futurs errors ja comesos en l'antiguitat. I és principalment per aquest motiu que em fa fàstic observar eixa obsessió de determinats polítics i estaments per separar els valencians dels catalans a nivell cultural. S'han arribat a dir tantes incongruències i barbaritats en aquestos darrers anys, que fins i tot una persona em volia convèncer que no van ser els catalans els que varen portar la seua llengua i la seua cultura a les nostres terres com a conseqüència de la reconquesta feta per Jaume I allà pel segle XIII, sinó que van ser els valencians els que van ensenyar als catalans aquesta llengua que parlem tots en l'actualitat donat que per aquelles terres, segons ell, encara es parlava “el romanç”. Ni què dir té que aquesta persona que tractava de manipular la història i que defensava a ultrança el valencià per damunt del català, mai l'he sentit parlar en la nostra llengua, sinó que l'únic coneixement lingüístic utilitzat per ell ha segut sempre el castellà.

Però a banda d'aquest tipus d'alarmant incultura, encara són molts els que mantenen que el valencià i el català no són la mateixa llengua, sens dubte anant a la recerca d'una desunió cultural motivada per uns determinats fins polítics. Supose que aquestes persones encara no han entés que la cultura d'un determinat poble, ben entesa i explicada, no ha de servir per a enfrontar comunitats, com en aquest cas podria ser la cultura catalana amb l'espanyola, sinó que del que veritablement es tracta és d'enriquir aquest estat on convivim tots, amb l'ajuda de totes les cultures vinguen de on vinguen. No, encara no s'han adonat, o també pot ser que no els interesse adonar-se'n, que el coneixement de la història i de diferents cultures ens farà més lliures i dignes, i per això constantment expressen sense cap tipus de vergonya cultural que el valencià i el català són llengües diferents.

La veritat siga dita és que escoltant aquestes coses, no basades evidentment en raonaments científics, i sí polítics, t'adones de la manipulació informativa a què constantment estan sometent la societat a tots els nivells, encara que de totes maneres, i veien que, almenys aparentment, a la major part de la població tan els fa que els manipulen, jo proposaria que si hem arribat fins aquest punt, per què no donar un pas més? Veuran, he pensat que tenint en compte els motius que moltes d'aquestes persones expliquen (en valencià és espill i en català mirall, o bou en lloc de toro, per posar uns simples exemples), podríem proposar a la Real Academia de la Lengua Española que seguisca aquest exemple per a definitivament aconseguir que tots aquells que tenim coneixement de la llengua castellana no conste com a que parlem una única llengua, el castellà, sinó que som capaços de parlar diferents idiomes com el xilè, el guatemalenc, el mexicà, l'argentí, el..., i fins i tot el canari (és evident que nosaltres al parlar castellà diem autobús i no guagua).

Bé, no pensen vostés que de sobte m'he tornat boig, donat que aquests comentaris tenen un fonament. S'imaginen per un moment que molts de nosaltres poguérem posar en el nostre currículum que parlem més de trenta llengües? (no sols el valencià, el català i el mallorquí, sinó també l'uruguaià, el colombià...). Més encara, en Castelló a l'entrepà li diem “rua”, i així passa en altres pobles de les nostres comarques amb altres tipus de localismes, per la qual cosa... m'acabe d'adonar de sobte que fins i tot sóc capaç de parlar el morellà, el borriolenc (tots saben que els borriolencs parlen un poc amb musiqueta, i jo també sóc capaç de fer-ho), en picanyer (sens dubte puc fer els acabaments parlats amb la ”t”), i bé, com podran comprendre, una infinitat de “llengües” més.

Així doncs, ja veuen vostés, la gent que vivim en aquestes terres, veient el potencial lingüístic que tenim, hem de ser conscients que lingüísticament, i com es sol dir en el llenguatge popular del carrer, ”som els putos amos”!!! Bé, cal aclarir que si aquesta frase la pronuncia una persona que parla l'idioma de Càlig, evidentment diria... ”sóc lo puto amo”!

I ara ja per acabar, simplement voldria afegir una cosa en to seriós, i és que quan darrerament m'han preguntat de manera malintencionada en quina llengua parle normalment, si en valencià o en català, la meua resposta és evident: ho faig en la llengua que em van ensenyar els meus pares, la mateixa que es parla al Raval de Castelló o a les comarques de l'Alcalatén o Els Ports i, més a més, aquella que parlava Salvador Espriu i Ausiàs March, encara que un va nàixer en zona catalana i l'altre en terres valencianes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.