PARE HELIN JOHN
SACERDOT
“El celibat no condiciona”
V
Suposo que per això em fa l'entrevista, i també perquè m'acaben d'ordenar sacerdot. Fa set anys que vaig arribar de l'Índia.
Expliqui'm.
A l'Índia hi vaig viure fins als 24 anys –ara en tinc 31– i allí vaig estudiar filosofia i teologia. Quan vaig acabar l'any pastoral em van preguntar si volia anar a Catalunya, però a la casa de formació d'aquí no hi havia cap claretià i vaig haver d'anar a Madrid per facilitar la integració amb membres del meu orde. Així he conegut dues cultures diferents.
Va tenir problemes amb l'idioma?
Només sabia anglès i vaig haver d'aprendre el castellà i després el català, que ara encara estudio juntament amb la carrera de teologia sistemàtica.
És per la falta de vocacions que l'han enviat aquí?
És una de les raons. També és una manera de ser coherent amb la societat laica, que és multicultural.
Potser el celibat condiciona...
El celibat no condiciona. La vocació és una crida de Déu, un projecte de vida que podem dedicar als altres. El celibat ve després. Els sacerdots es podrien casar, però aleshores dedicarien la meitat del temps a la família i l'altra meitat a les obligacions sacerdotals.
Em sorprèn que un indi sigui cristià i no hinduista.
A la zona on vaig néixer va arrelar el cristianisme per sant Francesc d'Assís i per sant Tomàs, però és cert que a l'Índia més del vuitanta per cent de la gent són hindús. L'hinduisme, però, és més un estil de vida. Crec que el cristianisme és la religió que més ajuda a humanitzar les persones.
Si humanitza tant per què hi ha tan poques vocacions?
Hi té molt a veure la manera com ens prenem la vida. La manera com les famílies eduquen els fills és decisiva. Es dóna molta importància a l'individualisme i a la satisfacció personal, sense pensar en el bé de la comunitat. Hi ha un trencament que no es produeix ni en la infantesa ni en la vellesa, sinó en l'adolescència.
Què els passa, als adolescents?
Que volen ser eternament adolescents. Això explica per què per a les persones grans és tan difícil viure aquí.
Què els provoca aquest comportament?
El desenvolupament econòmic, però també hi té a veure que se'ls exigeix menys esforç i se'ls dóna molta comoditat.
Els pares no en saben prou?
L'educació és una interrelació entre govern i pares. Els pares han de treballar vint-i-quatre hores perquè els fills tinguin totes les comoditats i, aleshores, no poden cuidar els fills.
Al seu país això no passa?
Al meu país tothom està més alegre i la relació entre infants i avis és molt bona, amb gran respecte.