Memòria viva d'un barri

La història del barri de Baró de Viver, al districte de Sant Andreu, comença l'any 1929 amb la construcció de 381 cases barates. En les primeres fotos del gran mural que des d'ahir cobreix les pantalles acústiques del passeig de Santa Coloma es veuen algunes d'aquestes cases, les últimes de les quals es van enderrocar l'any 1999 després d'un procés de remodelació que va durar 14 anys. La Teresa Roca, de 70 anys, es mirava ahir la primera foto amb una triple enyorança. Ella és la jove de 16 anys que passeja orgullosa entre les cases baixes del braç del seu cosí. Al costat, també en grans dimensions, hi ha una foto del seu fill jugant al carrer uns anys més tard. “Ell ja és mort. Va morir quan tenia 40 anys”, explica. La Teresa enyora la seva joventut i el seu fill. Però, com la gran majoria dels veïns de Baró de Viver, també troba a faltar les cases barates. “Ens mancaven moltes coses, però érem molt feliços”.

La inauguració, ahir a la tarda, del mural que explica la història de Baró de Viver a través d'onze grans plafons que combinen fotos i text va ser un exercici de memòria col·lectiva en viu i en directe. “La meva mare va venir amb 11 fills de Jaén i sempre recordaré com es barallava amb una veïna per posar el cordill d'estendre la roba”, recordava la Dolores Campayo, de 66 anys. El mural ocupa més de mig quilòmetre i ahir els veïns, protagonistes absoluts de l'obra, passejaven amunt i avall retrobant amics i records a cada pas. Molts ploraven. “Doncs mira que m'ha fet pena veure aquí la meva mare”, comentava la Fuensanta Acosta, de 73 anys. “És aquesta, que està asseguda a la porta de casa. I aquesta sóc jo amb el meu cunyat, la meva germana i el meu marit”, afegeix. Són fotos seves, però una cosa és veure-les a casa amb la família i una altra compartir-les amb tot un barri.

La idea de cobrir les pantalles acústiques amb un mural amb fotos dels veïns va sorgir d'un grup d'estudiants del barri l'any 2004. El projecte, que inclou altres iniciatives, ha estat coordinat per Xavi Salas i Tomeu Vidal, dos professors del Centre Recerca Polis de la Universitat de Barcelona. Ells van muntar els tallers participatius i els joves van implicar tot el barri. “Com diu un veí, nosaltres hem estat el llapis i la goma de les seves idees”, apuntava Salas.

El resultat no pot ser més gratificant. En l'acte d'inauguració la regidora de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, va parlar “d'art al carrer”. Per als veïns, però, sobretot per als més grans, el més important és tenir un espai comú per a la memòria. Un lloc on poder compartir vivències. Com la de la nevada del 62 “que no deixava obrir les portes de les cases”, recorda la Carmen Ruiz, de 66 anys; la construcció del primer camp de futbol l'any 1949, o l'enderroc de les deu primeres cases barates l'any 1958 després que el Patronat Municipal de l'Habitatge construís 20 blocs de pisos que van durar 24 anys, perquè tenien aluminosi. Als plafons també hi ha imatges de la riuada que va tirar a terra el pont de Santa Coloma l'any 1943 o de la inauguració de l'estació del metro l'any 1983. I el mural acaba amb uns punts suspensius. Perquè Baró de Viver pugui continuar escrivint la seva història.