Societat

Ingressos addicionals

L'empresa vinculada a l'hospital Clínic ofereix des de l'any 2000 assistència privada en instal·lacions del centre públic

La iniciativa pretén contribuir a l'economia de l'hospital i fidelitzar els professionals també en horari de tarda

Als ulls dels usuaris, aquest model dual encara genera la sensació de doble porta d'entrada

Tot i ser iniciatives legals i consolidades,encara generen en el ciutadà un cert grau de desconfiança

L'any 2000 va entrar en funcionament Barnaclínic, la societat limitada vinculada a l'hospital Clínic que ofereix assistència sanitària privada i que disposa d'una planta d'hospitalització pròpia, amb 16 llits, dins del mateix hospital, un dels grans referents de la sanitat pública catalana i de l'Estat. L'existència de Barnaclínic és l'exemple més paradigmàtic de la convivència entre activitat pública i privada dins d'un mateix equipament sanitari, en aquest cas, de titularitat pública. L'obtenció de beneficis no és la finalitat de Barnaclínic, segons la directora de l'entitat privada, Catiana Cabrer. “Els dos grans objectius són contribuir a la sostenibilitat econòmica de l'hospital Clínic, amb l'aportació d'ingressos addicionals, i fidelitzar els professionals amb la institució”, assegura. En altres paraules, la idea és que els metges que presten servei a l'hospital Clínic en horari de matí no hagin de marxar fora del centre si volen fer activitat privada a la tarda. D'aquesta manera, Barnaclínic treu profit de la formació, prestigi i excel·lència d'uns professionals que actuen com a reclam de primer ordre a l'hora d'atraure clients cent per cent privats –Barnaclínic no atén pacients procedents de mútues–, uns clients que arriben fins i tot de l'estranger.

Aquesta lògica de funcionament no és gratuïta, ja que el projecte va néixer dels mateixos professionals de l'hospital Clínic. Barnaclínic s'ha especialitzat en processos d'alta complexitat, seguint una norma bàsica: respectar sempre l'activitat pública en horari de matí. “Totes les intervencions quirúrgiques es fan a la tarda o a la nit i, si són operacions que duren més de dotze hores, es programen en cap de setmana o festiu”, explica Catiana Cabrer.

En horari de tarda, Barnaclínic disposa de la tecnologia i les instal·lacions que l'hospital Clínic no utilitza per a l'activitat pública. Barnaclínic paga a l'hospital un lloguer –“a preu real”, puntualitza Cabrer– pels espais, consums, infraestructura, etc., així com el cost del material i fàrmacs que utilitza. “Els costos fixos de Barnaclínic reverteixen en l'hospital. Com més activitat fem, més ingressos per a l'hospital”, insisteix Cabrer.

Tot i que Barnaclínic ja és un projecte consolidat, la coexistència entre assistència pública i privada en un mateix centre continua aixecant suspicàcies i crítiques ferotges entre els més ferms defensors de la sanitat pública. Cabrer assegura que en cap cas es deriven pacients de la part pública cap a la privada. Segons el codi ètic, els metges del Clínic no poden oferir als seus pacients l'alternativa de l'atenció privada. Si un pacient mostra interès per Barnaclínic, els metges tenen l'obligació d'adreçar-lo a l'entitat privada perquè l'informin. “Al final, és el pacient el que decideix”, diu Cabrer.

Però l'hospital Clínic no és l'únic centre sanitari que compagina la prestació pública com a activitat principal amb l'assistència privada. Mútua de Terrassa o la Fundació Althaia de Manresa són entitats privades sense ànim de lucre i referents de la sanitat pública a les seves àrees d'influència, a través de l'assistència concertada amb el Servei Català de la Salut (Catsalut). Tot i que l'activitat principal és pública, han desenvolupat en paral·lel una cartera de serveis per a pacients privats –amb assegurances de salut o cent per cent privats.

Malgrat que aquestes iniciatives són del tot legals, als ulls del ciutadà poden resultar, com a mínim, confuses i generar un cert grau de desconfiança. ¿És acceptable que una intervenció per a la qual hi ha llista d'espera en la sanitat pública es resolgui en qüestió de dies per la via privada al mateix centre sanitari i per part dels mateixos professionals? ¿S'ha de permetre que s'utilitzin recursos públics per prestar un servei privat? Per respondre preguntes d'aquesta mena, la catedràtica d'ètica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Victòria Camps i el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas van elaborar un document en què, a partir d'arguments ètics, polítics i econòmics, avaluen la manera d'integrar al més adequadament possible les prestacions privades en el sistema sanitari públic.

Els experts veuen amb bons ulls que, atès que el contracte d'activitat pública per part del Catsalut és limitat i depèn dels pressupostos, s'aprofiti l'activitat privada per treure més rendiment d'uns recursos –inicialment finançats amb capital públic– per generar beneficis, ja que aquests ingressos acaben revertint en les entitats públiques. D'altra banda, consideren que aquest model no afecta necessàriament l'equitat del sistema públic, sempre que s'extremin els mecanismes de control per evitar la pèrdua de qualitat en l'assistència pública. Quant a les llistes d'espera, argumenten que el pacient que opta per la via privada, al final contribueix a reduir-les i, com a conseqüència, tothom veu escurçada l'espera.

Una altra qüestió és la impressió que aquest sistema causa en el ciutadà, que fàcilment pot visualitzar una doble via d'accés en funció dels recursos econòmics del pacient. A més, s'obre l'interrogant de si aquest tipus de pràctica suposa una competència deslleial cap al sector sanitari que viu de l'activitat exclusivament privada. Des de Barnaclínic, Catiana Cabrer nega rotundament aquest punt. “L'alta tecnologia té un cost i les nostres tarifes no són més baixes que les que ofereixen altres clíniques privades”.

500
pacients són hospitalitzats cada any a Barnaclínic, el centre sanitari privat del qual és soci majoritari l'hospital Clínic. El servei de consultes externes del centre atén uns 8.000 pacients a l'any.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.