Rutines de Sant Jordi

“Sempre és així?” Alba Dedeu –premi Rodoreda amb Gats al parc– s'ho mira des d'un racó. És el seu primer Sant Jordi com a autora, i observa sorpresa la quantitat d'escriptors, editors i periodistes que es concentren a l'hotel Regina. El saló sempre queda petit. Ja fa dotze anys que el sector s'aplega en aquest esmorzar que marca l'inici d'una jornada maratoniana: alguns autors signaran exemplars fins a les nou del vespre. La llista oficial diu que són 117 els escriptors convidats, des de Josef Ajram a Joan Zafón. Veterans i debutants. A la foto mai hi surten tots. És impossible. Vicenç Villatoro ja s'ho coneix, i s'ho mira des de l'altre cantó. El seu Moon River és punyent, i creu que tindrà recorregut. “No és una novel·la de Sant Jordi, no es juga la vida avui”, diu.

El món editorial no s'hi juga la vida, però sí que els quartos, que ve a ser el mateix. A quarts de deu del matí, una escletxa de sol trenca els núvols. A La Farga de la Gran Via, la gent de Can 62 somriu. Almenys que no plogui. És un altre esmorzar habitual, el que aplega els premis Sant Jordi, Ramon Llull i Josep Pla. Ramon Solsona (L'home de la maleta) es preparava per a un Sant Jordi especial, sabedor que podia estar entre els més venuts. “Sempre m'ha agradat molt viure la festa com a barceloní, però avui noto el prestigi del premi: no estic acostumat a tenir un nombre massiu de lectors”. Núria Amat (Amor i guerra) afirma que mai havia tingut tant èxit a Catalunya; de fet, és la seva primera novel·la en català. “No crec que torni a tenir un Sant Jordi com aquest!”

Al seu torn, el novell Cristian Segura (El cau del conill) afronta la diada amb certa curiositat. “És una experiència més antropològica que literària”, opina el periodista.

Al Regina va arribant tothom. Martí Gironell encara no es relaxa. Ha recorregut tot el país amb el seu cotxe per presentar fins a 50 vegades L'arqueòleg. I n'està satisfet. Tant com ho pot estar Pau Faner. L'escriptor menorquí felicita un lector que s'ha empassat les més de 700 planes de Les bodes del diable. “Confio en el boca-orella, és una novel·la que s'ha d'obrir camí per ella mateixa”, diu un escriptor que ha guanyat tots els premis possibles.

Un altre que arriba carregat –24 Santjordis i motxilla a l'espatlla– és Màrius Serra, pletòric en un any de triplet: les actualitzacions de Verbàlia i L'home del sac, i el volum d'entrevistes L'orgia verbal, de Biel Barnils. “Firmaré tot el que em posin per davant!”, anuncia, i mira de reüll com algú manipula un Iphone, per si ja s'ha descarregat l'aplicació del seu univers verbívor.

Un altre que no perd pistonada en el món 2.0 és Marc Pastor, molt actiu a Twitter per estendre com un virus L'any de la plaga. És el seu quart Sant Jordi i el llibre està funcionant. No es pot demanar res més. Però avui tothom està content. Agnès Rotger i Nadia Ghulam amb El secret del meu turbant. “Estem al·lucinant”. Cansades, però satisfetes després d'una intensa promoció de les penúries reals de la protagonista a l'Afganistan.

Qui també ho passa fatal, en una ficció basada en fets reals, són els personatges del premi Ruyra, Ullals, de Salvador Macip i Sebastià Roig, intentant fer un lloc en la narrativa juvenil en català en el magma de Sant Jordi. Gerard Guix (El prodigi) també lliura aquesta batalla, i ja prepara la continuació de la novel·la. Alba Dedeu prefereix xatejar amb els lectors. No tothom vol sortir a la foto.