Àrea metropolitana de nou
Abans-d'ahir, el company de galeria Magí Sunyer reclamava una pràctica metropolitana al Camp de Tarragona. M'hi he referit molts cops, des d'aquest espai, i no cal dir que hi estic molt d'acord, i crec que, a la vegada que reclamem de les opcions polítiques que diguin si comparteixen aquest plantejament i el pensen impulsar, també hauríem de saber com han anat els instruments metropolitans que
ja tenim i què en pensen fer. I és que, a la vegada que demanem, hem de ser conscients del que tenim. Un pla territorial parcial, un pla director urbanístic de l'àrea central del Camp, una autoritat territorial de mobilitat... Hi ha, doncs, instruments per a començar a fer coses. I és que en això, i en vista de la mandra de la majoria d'institucions i de partits polítics, crec que haurem d'esperar que s'imposi la realitat... o que ens la imposin. Mentre ens dediquem a tirar-nos els trastos pel cap, els qui prenen les decisions territorials que ens afecten ho tindran molt fàcil per no fer cas –o no fer-ne del tot– de les necessitats del territori.
Per la via de fet, doncs, podem engegar anàlisis, debats i preses de decisions que responguin a les dinàmiques metropolitanes. Per la via de fet, podem reconèixer la realitat i fer més fàcil, un dia, la institucionalització metropolitana. Això, o continuar badant i encaixant gols, com fins ara.
