Comunicació

‘Webisodi' català

S'estrena ‘Cubicles', que obre camí a internet en el gènere de l'humor en format d'episodis curts de 5 minuts

“La gràcia de Cubicles és el format i la forma de distribució” explica Joan Camp, productor executiu i director de l'empresa de comunicació Tirabol. Cublicles www.cubicles.cat– és el primer webisodi català, la primera sèrie presentada en capítols-càpsules de cinc minuts pensada per ser emesa únicament per internet. En els orígens, els webisodis –terme anglès que ve de la unió de web i episode– van néixer als Estats Units com a producte promocional de sèries televisives, i eren històries curtes –no més de cinc minuts relacionades amb la trama principal– que es distribuïen per You Tube. Esdevenien un complement de la ficció. Amb els anys, el format ha evolucionat i s'han vist els webisodis com un producte complet. A l'Estat espanyol, el webisodi més conegut i el pioner va ser Qué vida más triste (2008) que posteriorment La Sexta va adaptar per televisió en format de sèrie d'humor. En aquest context neix Cubicles, una creació del guionista Jair Domínguez (@vedellconsagrat). Per Joan Camp, el projecte de Cubicles, “fet amb moltes ganes i pocs recursos”, “obre una porta a internet”, ja que fins ara no hi havia productes audiovisuals d'entreteniment específics en català.

Cubicles és una sèrie de sis capítols de cinc minuts de durada cadascun i l'acció transcorre en una oficina amb un director esquizofrènic, un analista de dades que va en cadira de rodes, un gestor de dades, un cap d'exportacions i una comptable. Dirigida per Sergi Prat, entre els actors hi figura Txabi Franquesa, Miquel Malirach, Montse Rodríguez, Pep Payo i Xavier Pérez Esquerdo. Entre els col·laboradors que hi apareixen hi ha Òscar Andreu, Òscar Dalmau, Berto Romero, Francesc Ribera Titot, Maria Lapiedra i Jimmy Jump.

Comèdies com The Office, Els informàtics i Camera Café són algunes de les referències que han inspirat Cubicles, tot i que Joan Camp assenyala com a principal tret diferencial la durada i l'emissió. “Estan pensats per ser visualitzats des de la feina o en dispositius mòbils, no per seure tranquil·lament al sofà i gaudir d'una sèrie de llarga durada”. “Creiem que microcapítols així poden ser un element d'oci audiovisual a explotar a la xarxa”, assenyala Joan Camp que fa la comparació amb el que serien les vinyetes còmiques en paper. Segons Camp, a més, les sèries en línia són capaces de generar un nou model de negoci més atractiu que el bàner tradicional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.