JORGE MELGUIZO
EXSECRETARI DE CULTURA I DESENVOLUPAMENT SOCIAL DE MEDELLÍN
“Medellín és la ciutat més optimista de Colòmbia”
“El nòdul de la transformació social i de la reducció de la violència és la transparència de l'alcaldia combinada amb una elevada participació democràtica”
“El contrari de la seguretat no és la inseguretat, sinó la convivència”
“L'administració ha d'integrar tot el territori, si no, s'estenen els paramilitars, la guerrilla i els delinqüents”
La ciutat colombiana de Medellín era considerada la més violenta del món el 1991. En canvi, avui du l'etiqueta de ciutat de les biblioteques gràcies a un projecte de transformació conegut com el model Medellín. Jorge Melguizo, exsecretari de Cultura i Desenvolupament Social de l'Ajuntament i excandidat a l'alcaldia pel Partit Verd n'explica el procés.
Vostè proposa que el riu Medellín s'emmiralli en l'Onyar.
Fa anys vèiem el riu Medellín com una claveguera i vam iniciar-hi un procés de recuperació després d'estudiar el cas català. Volem convertir el riu en l'eix del nou urbanisme i ara ja s'hi posa l'enllumenat de Nadal i Juanes, que és de Medellín, hi va fer un concert fa dos anys.
El 2004 va entrar a l'Ajuntament amb Sergio Fajardo com a alcalde. Quins són els eixos de la transformació de la ciutat?
Un projecte cívic format per gent jove que aportava una nova visió i era conscient que calia escoltar què havien fet els ciutadans i potenciar-ho. Però el nòdul ha estat la transparència de govern i no caure en projectes monumentals a la vegada que fer un pla de desenvolupament social centrat en l'educació.
D'on han tret els recursos?
No som uns il·luminats i tenim una responsabilitat, necessitem el suport de les empreses, les ONG i les universitats. Gràcies a aquesta conjura, Medellín ha deixat de ser la ciutat més violenta del món. Tanmateix, fins i tot de la violència se'n poden extreure elements positius. Medellín s'ha convertit en un important centre mèdic de trasplantaments; amb tantes morts...
Els verds van obtenir el poder amb el suport més alt que mai ha tingut un partit a Medellín.
Sí. Però Sergio Fajardo (2004-07) i Alonso Salazar (2008-11) han governat en minoria, tot i que amb una elevada participació democràtica per tirar endavant els projectes.
El lema és la convivència com a mesura contra violència?
Exacte. El contrari de la seguretat no és la inseguretat, sinó la convivència. Contrastem el model de les armes de l'expresident Álvaro Uribe amb la participació. La idea era obrir portes a les oportunitats per a la joventut i posar totes les barreres al conflicte armat i a la violència.
L'alcalde va avui pel carrer sense problemes?
No, porta catorze escortes; en canvi, jo sí que hi vaig. I això que fa anys m'havien amenaçat i vaig marxar a viure a Bilbao.
S'havia perdut l'esperança?
Del tot. Pensava que el canvi no era possible, però Sergio Fajardo té una frase que diu: “com fem política, governem”. No podem caure en trampes. Ni totes les aliances són vàlides ni es pot sacrificar un projecte per interessos personals. Ara som la ciutat de més d'un milió d'habitants més optimista del país, però no som una illa encantada enmig d'un país en conflicte.
Com van reaccionar els narcos quan vostès van arribar al poder?
Ens va beneficiar que la presidència d'Uribe hagués negociat la reinserció dels paramilitars. A pesar d'això, cal admetre que els índexs de violència han repuntat en els dos últims anys. Una de les claus del nostre programa era integrar el territori allà on l'estat encara no arriba perquè això implica que hi ha la guerrilla i els paramilitars, els delinqüents i els cacics.
El canvi climàtic va lligat a l'increment dels conflictes?
L'hivern ha estat dur i posa en evidència que les zones rurals s'han improvisat i la corrupció s'ha quedat els pressupostos en construcció. Però la lluita contra el canvi climàtic es fa amb la gestió pública. Hem patit alguna esllavissada per les fortes pluges, però només hem tingut un mort gràcies a un sistema d'alerta en els barris pobres.
Quins són els reptes pendents per a Medellín?
Cal superar la pobresa. Som un país ple de desigualtats i Medellín ha de ser més equitatiu. El segon repte és ser capaços de tenir un abast regional perquè rebem molts immigrants i no podem absorbir els problemes de la resta del país. El tercer repte passa per la lluita contra l'economia il·legal: les màfies i les drogues són el suport d'una part de la delinqüència.