Cap a l'ordre fotogràfic
El conseller de cultura, Ferran Mascarell, es mostra partidari de crear un centre nacional de la fotografia, “amb edifici o no”, en un debat sobre patrimoni
“Vosaltres poseu-hi el talent, nosaltres hi posarem l'ordre”. Aquesta és una de les consignes que va llençar ahir el conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, al nombrós grup de membres del sector de la fotografia que van acudir a la taula rodona sobre patrimoni fotogràfic, que va organitzar el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
La mateixa celebració d'aquest acte demostra que el debat sobre els llegats i arxius de fotografia és un dels més candents del món patrimonial dels últims temps, sobretot arran de la consternació pel cas Centelles. Què cal fer amb els arxius? És millor la dispersió dels llegats o hi ha d'haver un centre que centralitzi els llegats? Quins models d'acord han d'existir entre els fotògrafs i les seves famílies i les institucions?
Davant un públic expectant i exigent, Mascarell va reiterar que una de les apostes del seu mandat és posar ordre al patrimoni fotogràfic. De moment, ja ha encarregat al Departament de Patrimoni, liderat per Joan Pluma, la creació d'una comissió d'experts i professionals que ha d'estudiar amb deteniment el tema i emetre un document cap al mes d'octubre “que ens serveixi per prendre decisions”. En aquest sentit, Mascarell es va mostrar partidari de crear un centre nacional de la fotografia. “No em molesta aquesta idea. Hauria de ser un lloc que focalitzés totes aquestes preocupacions, que podria tenir edifici propi o no. Es podria articular de moltes maneres”, va afegir-hi. Mascarell va explicar que hi posaria fil a l'agulla a partir de l'octubre, quan tingui a la seva disposició les conclusions de la comissió, amb la idea que a finals del 2012 ja es pugui tenir una política clara i global de patrimoni fotogràfic que “permeti que d'aquí a deu anys Catalunya sigui una referència en aquest àmbit a nivell internacional”. El conseller va advertir, però, que tots aquests anuncis són encara provisionals.
La comissió
Com és també provisional encara la composició íntegra de la comissió en qüestió, raó per la qual el Departament de Cultura no la vol fer pública de moment, en espera d'alguna incorporació més. I és que en el debat la fotògrafa Pilar Aymerich va lamentar que en la comissió manquin representants de la fotografia documentalista. Aymerich va citar Joan Fontcuberta (actual president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya), Jorge Ribalta (assessor del Macba) i David Balsells (conservador en cap de fotografia del MNAC) com a membres de la comissió, i va afirmar que trobava a faltar representants de la branca documental de la fotografia.
La fotògrafa va posar sobre la taula un antiquíssim debat entre fotografia artística i fotografia documental, que el mateix conseller va qualificar d'“absurd”. Una ullada ràpida al mateix públic que assistia al debat fa pensar: quin tipus de fotografia fa Toni Catany? Fotografia document o fotografia de creació? És impossible de qualificar. L'actual exposició de tot un clàssic com Josep Brangulí al CCCB és un bon exemple que la separació entre fotògrafs documentalistes i artístics ja no té sentit.
Nova associació
Tampoc troben oportú aquest debat els membres d'una nova associació que pretén, precisament, impulsar un centre de fotografia a Catalunya. Com fins ara, l'administració semblava que no tenia intenció de tirar-ho endavant, ja fa més d'un any que aquest grup de fotògrafs i experts en el tema han creat l'Associació Centre-Museu de la Fotografia, que es presentarà en societat el 4 de juliol.
Aquesta associació està presidida per Jordi Guillumet i té Pep Rigol com a secretari i Juan Bufill com a un dels vocals. Són un grup que ha detectat des de fa anys la necessitat del sector de tenir un punt de referència. A més de treballar en xarxa amb museus, fundacions i institucions, aquest centre, encara a les beceroles, també pretén crear un espai de difusió per als fotògrafs de la generació dels 70, que per edat no estan representats al MNAC ni tampoc en centres més contemporanis, i crear una col·lecció a base de donacions. “Volem donar visibilitat a aquesta generació perduda”, diu Rigol.