Gràcia perd una militant activa

Hi ha botigues i botigues. Per la seva història o idiosincràsia, hi ha comerços que acaben arrelant al territori i teixint una preuada complicitat amb el seu entorn més proper. Sense elles, el barri o la ciutat no serien el mateix. Construeixen identitat. Els Tres Tombs, n'és un exemple paradigmàtic. Des de fa 26 anys, que es diu aviat, aquesta botiga de joguets de Travessera de Gràcia s'ha convertit en un epicentre del teixit associatiu del districte. És clar que hi ha contribuït molt la personalitat de la seva propietària, la incansable Isabel Sanagustín. Presidenta de l'Associació de Comerciants Portal de Llibertat, expresidenta de la Federació de Colles de Sant Medir, membre de l'Orfeó Gracienc i Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona, la Isabel és, per damunt de tot, una militant de Gràcia.

Ara, però, es tanca el cercle. El proper dia 28 deixa la botiga, empesa principalment per les circumstàncies. A la falta d'un relleu familiar per continuar el negoci, s'hi suma la crisi econòmica i de valors que afecta al comerç tradicional. «Durant 22 anys sempre hem tingut el mateix equip, però ara em veig incapaç de posar-ne en marxa un de nou», comenta. Dit ras i curt costa trobar personal vocacional, implicat en un projecte que sovint no entén d'horaris o vacances, i que ha de batallar amb la competència ferotge i desigual que suposen les grans superfícies. I, per descomptat, hi ha l'actual conjuntura econòmica –«a mi no m'agrada parlar de crisi», repeteix insistentment–. En definitiva, una suma de factors que l'han empès, molt a desgrat, a deixar la botiga i, per extensió, Gràcia. No en va des de fa temps ja no viu a Barcelona i, per tant, el seu vincle amb el districte es veure inexorablement afectat.

Mirant enrere, els inicis queden lluny. «Vam començar amb molta il·lusió, ja que durant molts anys la nostra concepció del negoci va funcionar molt bé», explica. I quina era aquesta filosofia? «Vendre joguina de qualitat però per a qualsevol butxaca, amb una funció educativa i de servei, apostant pel comerç de proximitat amb una atenció molt personalitzada.» De joguets bèl·lics o morbosos, ni parlar-ne. Però van arribar les grans superfícies, les importacions massives de joguet asiàtic, i tot va canviar. «El comerç està tocat», resumeix. A aquesta faceta empresarial, però, s'hi han de sumar els seus lligams amb Gràcia. «Vaig néixer al carrer Tordera –al cor de la Vila– i m'agrada dir que sóc ciutadana de Catalunya, però que el meu bressol és Gràcia», proclama. Un territori amb una idiosincràsia molt característica i peculiar que es defineix, segons Sanagustín, pel fet «que ha sabut mantenir molt bé les seves arrels però alhora ha sigut un indret molt acollidor amb els nouvinguts». I ara què? «Intentaré mantenir el contacte amb la gent d'aquí per correu electrònic o el Facebook», comenta rient, però ja té un altre projecte al cap. Una altra botiga? «No», però tampoc vol donar pistes. Incombustible, és impossible pensar que pararà quieta.

I Els Tres Tombs? De moment, i fins al dia 28, incertesa. Una persona del seu equip vol continuar la tasca i, si pot ser, mantenir el nom, circumstància que implicaria respectar una història i uns valors. La decisió no està presa, però que ningú s'enganyi: sense ella, no podrà ser el mateix.