Societat

Els jutges desinflen els maltractaments de les Corts denunciats per Interior

El tribunal absol els quatre mossos enregistrats per una càmera oculta dels delictes de tortures i de falsificació de l'atestat policial. Només tres dels policies imputats són condemnats, per una falta de lesions, a una pena mínima: una multa de 600 euros

El cas de maltractaments policials que ha marcat la gestió de Joan Saura com a conseller d'Interior s'ha desmuntat als tribunals. La sentència de la secció setena de l'Audiència de Barcelona ha absolt els quatre mossos acusats del delicte de tortures i també de l'acusació d'haver falsificat l'atestat policial, els càrrecs pels quals la fiscalia demanava cinc anys i tres mesos de presó per a cada agent.

Els jutges creuen que, malgrat el mal efecte que fan les imatges enregistrades per una càmera oculta a la sala d'escorcolls  de la comissaria de les Corts –"tan difoses mediàticament", diu la sentència–, els agents només van cometre una "extralimitació en l'ús de la força" a l'hora de reduir el detingut i denunciat, Rubén Pérez. Per això condemna els tres mossos implicats físicament en els fets a una multa de 600 euros, per una falta de lesions.

El quart agent implicat, un caporal, ha quedat absolt de tots els càrrecs perquè no va participar activament en la immobilització de Pérez: només s'ho mirava i el tribunal  creu que no hi va poder fer res "atesa la rapidesa amb què es van produir els fets que van causar les lesions", lleus, del detingut.

Pel que fa a l'acusació jurídicament més greu, que implicava la petició de quatre anys de presó, el tribunal considera que l'atestat no va ser falsejat, sinó que com a molt conté "exageracions" que són relativament corrents en els informes policials. "Molts atestats policials exageren o sobrevaloren el nivell delictiu de comportaments d'imputació que posteriorment (...) queden relegats en la seva qualificació jurídica a simples faltes contra l'ordre públic", afirma la sentència per justificar que Rubén Pérez fos acusat pels mossos implicats d'un delicte d'atemptat a l'autoritat sense prou justificació.

Les no tortures
Amb tot, la part més esperada de la sentència és la que fa referència als maltractaments, vistos per tota l'opinió pública a través del vídeo que mostrava les puntades de peu dels agents al detingut. "Si ens guiéssim exclusivament pel visionat del vídeo, tan difós mediàticament, qualsevol ciutadà del carrer sens dubte hauria exercitat el vot de culpabilitat davant del que, a priori, podia tractar-se d'una brutal pallissa policial", admeten els magistrats en un primer paràgraf.

Analitzades totes les proves, però, i havent vist les imatges una i una altra vegada, el tribunal conclou que Rubén Pérez estava manifestament agressiu, que va fer moviments d'atac cap als agents que no s'aprecien bé en les imatges i que la reacció de tres dels agents, mentre el caporal s'ho mira, va ser tan ràpida i espontània que només va poder respondre a la violència del detingut. "Hem de descartar que hi hagués un acord entre ells [els mossos] per agredir sense cap motiu el detingut", estableixen els jutges.

A més, les lesions de Pérez, algunes contusions i hematomes, són lleus, i el tribunal considera que no s'ha acreditat que perdés la consciència a causa de la pallissa, com ell assegura. Tampoc veuen tracte degradant en l'última part del relat del denunciant, segons la qual es va defecar a sobre a causa del pànic que va passar i els policies no el van ajudar. En aquest sentit, els magistrats donen credibilitat a la declaració d'un altre caporal que va assegurar que va oferir a Pérez dutxar-se i que l'arrestat continuava agressiu i sense "entrar en raó".

Finalment, havent examinat els protocols dels Mossos per actuar amb els detinguts agressius i havent pres declaració a un instructor de l'Escola de Policia de Catalunya, la secció setena de l'Audiència conclou que els agents van aplicar les tècniques que tenen ordres d'utilitzar, tot i excedir-se lleument en aquest ús.

Interior "acata" la sentència
La sentència arriba dos anys i escaig després que el secretari general d'Interior, Joan Boada, i l'aleshores director general de la Policia, Rafael Olmos, anunciessin que havien denunciat el cas a la fiscalia després d'una investigació amb una càmera oculta instal·lada pel mateix departament a la sala d'escorcolls de les Corts. El secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, era fora de Barcelona aquell dia, i mai va aprovar la convocatòria de la roda de premsa, que va desencadenar una crisi mediàtica sobre els Mossos que encara dura.

Tanmateix, i malgrat la sentència coneguda aquest dilluns, Boada, que anunciat que la conselleria de Saura "acata" la resolució judicial perquè es va limitar a "denunciar uns fets davant la fiscalia", manté que la iniciativa va ser correcta. El secretari general s'ha referit a l'efectivitat de la decisió de col·locar càmeres (en aquest cas, visibles) a totes les comissaries. "Des d'aleshores, ja no tenim denúncies", ha defensat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.